Un model econòmic que incrementa constantment els problemes ambientals i agreuja les dificultats socials, acaba generant protestes. La constatació del declivi progressiu de les condicions de vida de la majoria de les persones ja no es pot difuminar amb titulars que parlen de creixement i obliden assenyalar altres efectes vitals. En aquest context la crisi de l’habitatge no ha fet més que mostrar una situació general d’empobriment i reducció de drets comuns en detriment de les forces del mercat.

Aquesta és una realitat que s’ha anat observant a molts indrets i Menorca no n’és una excepció. Des del GOB s’impulsa de fa uns anys la campanya Via Menorca, precisament per advertir de la necessitat de trobar un camí, una via, que permeti que les condicions de vida millorin i els valors ambientals es recuperin.

Es dóna suport a la vaga general convocada per dia 11 perquè es necessari repensar el model i acabar amb les incongruències entre discursos i realitat. És hora de fer un canvi de rumb.

El problema de l’habitatge ha crescut els darrers anys i s’ha estès com una epidèmia que no té gairebé fronteres. A la base d’aquest drama (que deixa cada dia més gent al carrer també a la nostra illa), hi ha els efectes d’haver permès que viure en una casa sigui, de cada dia més, una opció totalment condicionada als interessos del mercat, és a dir, sotmesa a la voracitat de l’especulació.

Els habitatges han anat guanyant pes com a destí d’inversió i com activitat d’alt rendiment a curt termini. La manca de regulació efectiva ha fet que grans forces econòmiques puguin tòrcer de manera decisiva la vida de massa gent. Molts de joves no tenen opció de trobar cases, però tampoc els treballadors de temporada, ni els metges, mestresses o altra gent que ha de traslladar-se a l’illa.

Mentrestant, es construeixen xalets i pisos de luxe, perquè si el mercat comanda, s’aposta pel màxim rendiment. La solució no és fer més cases. La solució és desincentivar, amb impostos i regulació, tant l’activitat especulativa (lloguers desorbitats, compravenda a curt, allotjament turístic…) com mantenir habitatges buits per especular.

Quan es parla de reconduir el mercat, no s’està referint a les persones amb poques propietats, sinó als grans tenidors, que també hi són a aquesta illa. Amb dades de 2025, Menorca tenia 387 persones (físiques o jurídiques) amb més de sis habitatges al seu nom, 75 dels quals tenen entre 11 i 25 cases. N’hi ha 26 que tenen entre 26 i 100 cases al seu nom.

El creixement del fenomen Airbnb ha contribuït a agreujar el problema. Hem vist com, en 15 anys, creixia a l’illa el volum de turistes en un 80 %, una autèntica barbaritat. Turistes que, en molts de casos, dormen a cases que poden ser habitatges de lloguer tot l’any. I que requereixen una mà d’obra que també ve de fora i necessita allotjament. Demanar rebaixar aquesta pressió excessiva no és antiturisme. És voler mantenir els atractius i no perdre l’harmonia entre activitat turística i població resident.

Perquè rere aquesta pressió humana tan excessiva s’hi encadenen també les enormes extraccions d’aigua. Cada persona que passa per l’illa té la seva petjada hídrica. A l’any on tenim els aqüífers amb els nivells més baixos que mai s’hagin registrat, la pressió humana ha tornat a incrementar-se de manera significativa. Amb les dades oficials
publicades de 2016, entre el dia 1 de gener i el 31 d’agost d’aquest any, s’han registrat damunt Menorca 570.000 persones més que l’any passat. Una dinàmica suïcida.

Aquesta pressió tan excessiva està provocant també un nou problema creixent en la producció de residus que rebleixen a bon ritme l’únic abocador de l’illa. Davant això, el Consell Insular, en tost de reaccionar abordant les causes, ja comença a parlar de cremar els residus. Convé que la gent vagi pensant si voldrà una incineradora de residus al seu municipi, perquè aquesta es la idea que s’està cuinant en alguns despatxos.

I és que, en els temes clau, les nostres institucions públiques segueixen la dinàmica de l’orquestra del Titànic. Sense controlar les extraccions en rústic dels grans consumidors, concedint llicències per a noves piscines, promovent l’ús d’aigües depurades sense vincular-les a la reducció d’extraccions d’aqüífer, mantenint i tramitant nous creixements turístics malgrat saber que no tenim aigua, continuant amb la promoció turística…

Tot això en un moment on tenir un salari ja no garanteix poder viure amb dignitat ni tampoc tenir dret a un habitatge. Sense una regulació que contempli els ràpids moviments dels mercats, habilitar subvencions o increments de retribució poden ser afegits econòmics que fàcilment poden ser capturats i absorbits amb nous augments als imports dels lloguers o als preus de venda.

La ciutadania organitzada s’ha de coordinar i usar els mitjans legítims per frenar les derives insostenibles i per informar i mobilitzar la gent cap un canvi real. Per aquests motius es dóna suport a la vaga general. Com expressió de protesta perquè qui hauria de vetlar per als interessos col·lectius sembla sotmès a pressions molt particulars.

Perquè els paràmetres de prosperitat i sostenibilitat no milloren. Perquè la difusió d’informacions fidedignes es troba cada dia més condicionada pels acords econòmics. Perquè es vol conduir Menorca cap a les sendes de territoris veïns que coneixem i no desitjam.

Perquè volem que la nostra illa no deixi de ser un territori diferent, que estima els seus valors culturals i els seus paisatges. Una illa que no es resigna a viure sota l’especulació i cerca camins més esperançadors.