Amb motiu del Dia del Llibre, conversam amb Pere Fraga i Arguimbau, botànic i expert en flora de Menorca. Fraga és un dels coautors del Manual de jardineria sostenible i amb planta autòctona, per a una illa com Menorca, la darrera publicació del GOB Menorca, presentada recentment a Maó, Ferreries i Ciutadella, i una de les novetats editorials destacades del GOB aquesta Diada de Sant Jordi. Aprofitam l’ocasió per parlar del manual i, alhora, demanar-li algunes recomanacions bàsiques per aplicar els principis de la jardineria sostenible als jardins i terrasses de casa nostra.
Per què és necessari aquest manual ara a Menorca?
Perquè generar espais sostenibles i que contemplin la resiliència és una cosa urgent. En la situació actual de canvi climàtic, i amb la massificació que afecta la nostra illa, a Menorca actualment s’hi fan menys jardins ben pensats que mai.
Per això ara és més important que abans —i més que mai— que els jardins es facin bé, que s’ensenyin bé, i que contemplin la sostenibilitat: que no s’hi gastin recursos innecessàriament, que no s’hi introdueixin plantes invasores, que s’hi utilitzin plantes autòctones, etcètera.
Quin és l’error més habitual que cometem quan fem jardins?
Per a mi, el més habitual és posar una terra que no és d’allà i modificar el sòl original que tenim. Després ve un període en què les plantes que hi posem s’han d’adaptar a aquesta terra nova, i això ens limita molt el tipus de plantes que podem utilitzar. Si sempre que fos possible juguéssim amb la terra autòctona de la parcel·la, no tindríem tants problemes de males herbes i altres conseqüències, que sovint són derivades, precisament, d’emprar terra nova.
Hi ha vegades que no es pot evitar, però en molts casos crec que sí que es podria prescindir d’aquesta aportació de terra, que al final es mou d’un lloc a un altre de Menorca i genera un impacte doble: hi un impacte allà d’on la treus i hi ha un impacte allà on la poses. Un altre error freqüent és no tenir en compte les característiques pròpies de l’illa, sovint perquè el jardí el dissenya algú que no la coneix. I també és habitual apostar per planta molt grossa, que després dona problemes d’adaptació a curt i mig termini.
Què ens hi jugam realment, amb l’elecció entre planta autòctona i planta exòtica?
La planta autòctona està més adaptada, s’estableix millor i necessita menys recursos. Potser no té totes les qualitats ornamentals que pot tenir una planta exòtica, però funcionalment pot fer moltes de les mateixes feines. També és cert que hi ha plantes exòtiques que no tenen comportament invasor, però moltes vegades s’utilitzen espècies que sí que són problemàtiques, quan hi ha alternatives autòctones perfectament vàlides.
Per exemple, en lloc de fer una tanca amb un pitòspor —que pot ser invasor—, es pot fer amb un llentiscle o un aladern, perquè la funció és la mateixa. En aquest sentit, la planta autòctona, sobretot quan parlam de funcions bàsiques del jardí, hauria de ser molt més protagonista que no ho és ara.
Quanta aigua podem arribar a estalviar apostant per un jardí adaptat al clima mediterrani?
Moltíssima. No tenc càlculs exactes. A Califòrnia sí que se n’han fet, perquè allà la situació és encara més greu i tenen dades molt clares: en un jardí amb gespa, si fas una reducció important de la gespa, pots arribar a estalviar entre un 60% i un 80% d’aigua (només de jardí, s’entén, no del consum de la casa). Una gespa convencional amb aspersors pot consumir fàcilment entre 800 i 2.000 litres per regada. És fàcil d’entendre l’impacte que això té.
El manual recupera sabers tradicionals. Què podem aprendre del passat per cuidar avui el nostre territori?
Moltíssimes coses. Abans no existia el concepte de sostenibilitat com l’entenem ara, perquè no era necessari: no hi havia la massificació ni el consum de recursos actual. Però precisament perquè no tenien altres mitjans, havien de ser sostenibles per força. Amb els anys de progrés i de modificació intensa de les tècniques agrícoles i de jardineria, s’han perdut coneixements molt valuosos.
Eren coneixements més intel·ligents en relació amb la terra, amb l’ús de les plantes, amb la gestió de l’aigua. No hi havia reg automàtic ni aigua corrent; s’havia d’economitzar l’aigua obligatòriament, doncs. Per això es feien jardins secs, adaptats al clima, que avui en diríem sostenibles, tot i que aleshores no en deien així. Ho eren, però, perquè no tenien alternativa.
Presentacions del Manual de jardineria sostenible a Maó, Ferreries i Ciutadella
El llibre és només per a professionals o també per a qualsevol persona amb un jardí o una terrassa?
El llibre és una reflexió sobre què és la jardineria sostenible. Dona molta informació de base perquè cadascú pugui repensar com fa el seu jardí, sigui un pati petit, un conjunt de testos, una terrassa o un jardí gran. Serveix per a tot, perquè és un plantejament molt general, gairebé com un tractat. Està fet per reflexionar sobre la jardineria sostenible i, sobretot, està pensat específicament per a Menorca.
Una planta autòctona recomanable per començar un jardí sostenible?
N’hi ha moltes: la camamil·la, el romaní, que són molt conegudes; altres com el clavell de penyal, que és un endemisme, es pot comercialitzar i és una planta molt resistent.
També el llentiscle, l’aladern… Són plantes molt funcionals i molt adaptades al nostre entorn.
I, per acabar, quin petit gest pot fer qualsevol persona avui mateix per tenir un jardí més sostenible?
Cal pensar en clau mediterrània i no amb un imaginari de centre d’Europa, que moltes vegades no és aplicable aquí. El paisatge que ens envolta, en el cas de Menorca, és la millor escola de jardineria. Tot allò que puguis copiar d’una marina, d’un camí o d’un espai natural i adaptar-ho al teu jardí serà sempre un bon gest perquè sigui més sostenible.
El Manual de jardineria sostenible i amb planta autòctona per a una illa com Menorca combina coneixements tradicionals i tècniques modernes per ajudar a dissenyar, mantenir i gestionar jardins adaptats al territori, minimitzant l’ús de recursos i potenciant l’ús de plantes autòctones pròpies de Menorca. Explica com aprofitar al màxim l’entorn i evita solucions que requereixin un consum elevat d’aigua o manteniment intens, i incorpora recomanacions pràctiques sobre espècies adequades o alternatives sostenibles a la gespa tradicional. És una eina útil tant per a professionals com per a aficionats que vulguin transformar els seus espais verds en jardins més sostenibles i respectuosos amb el medi.
Descobriu el Manual aquest Sant Jordi a les botigues del GOB Menorca —a Maó, al Mercat del Carme, al Molí del Rei, as Viver—Plantes de Menorca i, durant la diada, també a la nostra parada a la Festa del Llibre a la Plaça de l’Esplanada— i a llibreries de tot Menorca.
