El recent anunci d’un segon cable de connexió elèctrica entre Menorca i Mallorca, genera alguns dubtes en relació a l’efecte que pot tenir en la transició energètica de la nostra illa, a part dels impactes ambientals que es poden generar al llarg del seu traçat. El GOB ha presentat al·legacions en el període d’exposició pública.

Es comprèn la problemàtica de l’excedent que la renovable solar produeix a les hores de més sol, i que la demanda menorquina no sempre pot absorbir. Davant això, la proposta institucional és posar un segon cable, que permeti enviar més fàcilment l’energia renovable sobrant cap a Mallorca. Però no s’hauria de perdre de vista que l’objectiu de la transició energètica, en el cas de Menorca, passa per reduir les hores de funcionament de la central tèrmica.

L’Estratègia Menorca 2030 es va elaborar amb un ampli consens social i amb la idea d’anar reduint el volum de combustible fòssil que ara estem cremant a l’illa. El principal focus de contaminació atmosfèrica (responsable de gairebé el 50 % de les emissions menorquines de CO2) és la central elèctrica, el funcionament de la qual s’hauria de limitar a uns paràmetres que serveixin de seguretat reguladora. Però també hi ha pendent de fer transitar cap a altres modalitats el transport terrestre, les cuines o els aparells climàtics als edificis.

El camp de bateries de Mercadal

El segon cable s’anuncia quan es troba en construcció un gran camp de bateries d’acumulació, d’una potència de 50 MW, adjacent a la subestació elèctrica des Mercadal.

El camp de bateries, presentat com dels més grans que hi haurà al sud d’Europa, s’orienta a disposar d’una acumulació permanent que permeti garantir el funcionament del sistema elèctric davant qualsevol eventualitat que pugui provocar una fallida en un element de la xarxa de transport d’energia.

També pot permetre augmentar el nivell de servei de l’actual cable que connecta les dues illes. Però es descarta de manera explícita que pugui servir per gestionar energia o congestions de la xarxa. De manera que no serveix per fer la funció d’acumular energia solar sobrant de dia i alliberar-la al vespre, com es podria pensar inicialment.

Les bateries es van anunciar quan s’havia acordat no instal·lar de moment el segon cable. A la Memòria del projecte de les bateries es diu literalment:

• Es importante recordar que la medida propuesta de instalar las baterías objeto de la presente resolución supone una actuación más eficiente económicamente que la instalación de un nuevo cable mientras que consigue el mismo objetivo de incrementar los intercambios de energía entre el sistema eléctrico peninsular y el sistema balear y entre los diferentes subsistemas eléctricos.

Es reduirà el funcionament de la central elèctrica de Menorca?

L’objectiu principal de la transició energètica a Menorca, que en el seu dia va aconseguir un ampli suport d’institucions, entitats i empreses menorquines, és reduir el funcionament de la central elèctrica, que crema gasoil i representa el principal punt de contaminació atmosfèrica de l’illa.

En aquest sentit, sembla clar que el segon cable pot contribuir a millorar la seguretat de les connexions i servir, així mateix, per donar sortida, cap a Mallorca, a la generació excedent d’energia fotovoltaica que inevitablement es produeix en alguns moments de l’any. Però les institucions haurien d’assegurar que a la llarga, el gruix d’aquests excedents s’ha de poder emmagatzemar o aprofitar directament a Menorca.

La preocupació és que les noves dotacions de transport elèctric acabin afavorint que Menorca exporti energia cap a fora, en tost de servir per a rebaixar els nivells d’emissions contaminants de l’illa. Un escenari que, si s’ha de donar, requereix d’un importat debat ciutadà previ que no s’ha duit a terme.

Els impactes ambientals en el traçat del segon cable

El GOB ha presentat també al·legacions advertint d’alguns impactes que es deriven de la proposta de traçat del segon cable en la seva part marina. Al respecte, s’adverteix que l’obra preveu afectar diversos hàbitats d’interès prioritari (com rodolits, posidònia, coral·lígen i d’altres) dins d’un espai que és també Lloc d’Interès Comunitari (el canal de Menorca) inclòs als espais protegits europeus de Xarxa Natura 2000.

En aquest sentit, el GOB ha exposat les conclusions de diferents estudis científics, que adverteixen del fracàs previ de mesures de regeneració ambiental que ara es tornen a plantejar com si fossin solucions. Això és així perquè hi ha espècies que són de creixement molt lent i per tant la recuperació dels hàbitats que formen és inviable a escala humana. En aquests casos, la Unió Europea demana que les afectacions es compensin, no amb accions de regeneració (que tenen un èxit inapreciable) sinó amb la protecció de nous espais on hi hagi els mateixos hàbitats.

S’ha demanat que hi hagi una protecció específica per les nacres, en les dues espècies existents, i que es disposi un control exhaustiu per evitar les fuites de bentonita, el fang projectat que s’usa per a consolidar les perforacions subterrànies. Cal recordar que les obres de la dessaladora de Ciutadella van provocar un descontrol en la bentonita, que va acabar cobrint i degradant greument una gran extensió de praderia de posidònia.

El GOB adverteix també que la Comissió Europea obliga a justificar molt bé els avanços ambientals de les obres que afectin a hàbitats d’interès comunitari dins Xarxa Natura 2000, fet que no es dona amb la documentació exposada al públic on es defensa el segon cable com a mesura de seguretat, però que, com s’ha dit abans, no argumenta els seus efectes ambientals beneficiosos. Quan no hi ha millores ambientals, els projectes s’han de sotmetre a Dictamen favorable previ de la Comissió Europea.