L’avantprojecte de Llei Agrària que el Govern Balear ha publicat recentment es pot girar en contra dels pagesos. Afavorir activitats econòmiques que desplacen l’agricultura, o eliminar les garanties ambientals que vetlen per la fertilitat de la terra, no és ajudar als pagesos, és emprar-los com excusa per legislar a favor d’altres sectors. El GOB hi ha presentat al·legacions.
El nou text no respon a les necessitats actuals del sector agrari. De fet, sembla que abandoni la idea d’ajudar la gent que produeix aliment i que només es vulgui usar el sòl rústic per traslladar-hi més operacions immobiliàries i turístiques.
No hi ha mesures per incentivar adaptacions al canvi climàtic o a la captura de carboni. No hi ha adaptació dels requisits sanitaris a la dimensió de petits productors artesanals, no hi ha previsió de pagaments per serveis ecosistèmics. No hi ha incentius pel control natural de plagues ni per afavorir la captura d’aigua de pluja sobre els cultius…
L’articulat s’encamina cap un model que evita controls en les activitats que no són estrictament agràries, amenaça aqüífers i pretén canviar l’ordenació territorial i urbanística.
Operacions urbanístiques en rústic
Així, el text modifica les condicions de les agroestades, que fins ara consistien en poder tenir fins a sis places turístiques només a la casa on es trobi empadronat el pagès. Ara el Govern proposa que ja no cal que sigui el pagès i tampoc cal que sigui a la mateixa casa, sinó que les places turístiques (que augmenten a 10) es podrien fer a qualsevol edifici agrari anterior a 2015, que es podria ampliar en un 20 % del volum inicial, amb la qual cosa tampoc s’orienta al manteniment del patrimoni arquitectònic de valor.
Es permet autoritzar noves edificacions en zones de risc natural (inundacions, incendis, esllavissades, etc.). El GOB ha demanat la seva reconsideració perquè és contrari al principi de precaució i seguretat de les persones. Els interessos econòmics o agraris no poden prevaldre sobre la protecció de la vida i la integritat física.
L’article 130 permet que l’“administració agrària competent” exoneri totalment o parcialment el compliment de condicions urbanístiques en edificacions i instal·lacions agràries o complementàries (que inclouen les turístiques). Això vol dir poder-se saltar la superfície construïble, l’altura, el volum, les característiques estètiques, constructives, etc.
La proposta de Llei encara va més enfora quan demana que els instruments territorials, urbanístics, ambientals o econòmics, quedin supeditats a la Llei Agrària.
Consum d’aigua i perills de contaminació
L’avantprojecte de llei pretén eliminar l’exigència de llicència urbanística per a nous pous. Com si no hi hagués ja prou descontrol en l’actual situació. També planteja que l’ús de les aigües regenerades tengui l’ús agrari com a destí preferent, però al mateix temps demana no està obligats a substituir les extraccions d’aqüífer. En un context de dèficit hídric estructural a les Illes Balears, la reutilització ha de servir per reduir la pressió sobre els recursos naturals, no per augmentar el volum total d’aigua utilitzada.
Per la seva repercussió en termes de contaminació, preocupa que es vulguin usar fangs de depuració sense autorització administrativa expressa. Els llots de depuració urbana poden contenir metalls pesants, compostos orgànics persistents i microplàstics, amb efectes negatius potencials sobre el sòl, els aqüífers i la cadena alimentària.
Amnistia urbanística dins zones protegides o en terres del cunyat
La Disposició addicional primera proposa un procediment extraordinari de legalització edificacions en zones d’especial protecció incloses en la Llei d’Espais Naturals. Una nova amnistia urbanística, aquesta vegada dins zones especialment protegides.
En un altre article (el 127) la Llei preveu també la legalització d’edificacions, noves construccions i instal·lacions a parcel·les inferiors a 14.000 m2. Per fer-ho, no caldrà que el terreny sigui propietat del titular de l’explotació agrària, sinó que també es podrà aplicar en cas que ho sigui un familiar de fins a segon grau de parentiu. En aquest cas, per tant, també s’usa l’argument agrari per a amnistiar edificis il·legals en terres propietat d’altri.
Reconsiderar la major part del text
El GOB confia que la Conselleria d’Agricultura reconsideri íntegrament el text exposat al públic. Les nombroses al·legacions que s’han presentat ho aconsellen.
L’actual redacció es pot convertir en una eina per a desplaçar els pagesos, per generar competència deslleial front algunes activitats ja regulades i per malmetre encara més la supervivència del sector que ha de produir aliments per abastir les necessitats de l’arxipèlag.
Sigues part de la solució, associa’t al GOB Menorca!
Els reptes són molts i grans. Necessitam el teu suport. Perquè fas falta, fem falta. Associa’t al GOB Menorca! Views: 356
10 respostes
LAMENTABLE!
Quin és el límit del despropòsit?
Ara que ja s’ha cremat i destruit el litoral, ara toca anar terra endins…
Gibet, malauradament, el límit del despropòsit és la seva cobdícia… que sembla que no té límits. Com tampoc en té la seva estultícia.
Hola Marc,
Sí, entenc el que dius perfectament i, evidentment hi estic d’acord, però traspassada aquesta resposta, què més hi ha el darrera. Em refereixo en el fet de que si algú atempta contra els recursos naturals del món en què vivim, atempta contra ell mateix/a i a tots els éssers vius d’aquest planeta.
Sempre em demano quin és el límit, perquè cognitivament no ho puc comprendre.
És que l’odi, la manca d’empatia, la ignorància és el motor des d’on es prenen les decisions?
De quin material està creat el seu cervell i cos?
L’excusa dels diners ara mateix ja no ho pot justificar tot. Si bé a les Balears vivim dels ingressos del turisme, no totes les praxis de l’economia del turisme són vàlides.
I, la bona “noticia” és que hi ha maneres i metodologies per fer-ho diferent.
Així que torno a llançar la mateixa pregunta:
Quin és el límit del despropòsit?
No puc creure el texto que ara acabo de llegir sobre el agua y la posible i probable contaminació que es pretend a una de les més belles illes més belles medierràneas :Tinc l’impressió d’un dolent somni o “pesadilla…”! y no acabo d’entendre com es pot ocorrer aquesta posibilitat…Qué esta passant?
Ho sento, però, No és, fins i tot, anti-menorquí…?
Els qui han votat a aquests polítics, no s’en donen vergonya?
Las personas que han redactado y proponen estos cambios parecen tener un total desprecio por Menorca, su gente, su historia, su patrimonio, la comunidad agrícola y la sostenibilidad. Sin duda, es la avaricia a corto plazo lo que impulsa a estas personas. Obviamente, no les interesa lo que heredarán las generaciones futuras. El tema del suministro de agua es una gran preocupación, del que parecen no tener ningún conocimiento. Las propuestas también son contradictorias, ya que un aumento de la población incrementará la demanda de agua, cuyas reservas son peligrosamente bajas. Todos los nuevos desarrollos rurales propuestos tendrán, sin duda, piscinas, que suponen un total despilfarro de agua. Ya es hora de que los “poderosos” impongan un impuesto a todas las piscinas nuevas y aumenten las facturas de agua de quienes poseen una. ¿Acaso no estarán satisfechos hasta que conviertan Menorca en un gran parque temático? Mucha suerte a GOB en su lucha por traer algo de cordura a Menorca en nuestro nombre.
Ja no em queden paraules, ho lamento Miquel i totes i tots que formeu el GOB, estimeu Menorca però manen els doblers i els que han estat votats ho tenen clar.
TOTALMENT D’ACORD AMB EL GOB.
Dit això, em pregunto quant tant malament ho devia haver fet l’anterior govern perque els actuals governants hagin tingut els vots suficients per “des-governar”. Per exemple, els anteriors, perque no van ser capaços d’enderrocar el ciment de les rotondes paralitzades i tornar els terrenys al seu estat inicial? Em costa de creure que a totes les illes hi hagi majoria de gent propietaria especulativa i depredadora i llunyana a la cultura illenca que hagi votat els actuals. Urbanisme salvatge i depredador i la llengua s’emporten el primer premi de despropòsits. Quant tant malament ho tenien que haver fet els anteriors perque s’hagi produït aquest canvi horrorós? Aviam si la oposició en pren nota per les properes eleccions. Mentre, el GOB feina extra. FORÇA GOB !
La política actual és una mena d’exercici per afavorir especuladors, fons d’inverssió i “ ricachos” de tot pelatge. Oblidant i menyspreant la defensa de la vida, de la natura i del que és intrínsecament menorquí. A aquest pas, serem una altra illa malmesa al arxipèlag. Prou!
Aquests desastres acumulats poden acabar amb el que és la singularitat de menorca : el camp.