RAFAL RUBÍ, LA PRIORITAT DEL PATRIMONI

La premsa menorquina s’ha fet ressò del debat entorn a la intersecció de la carretera a Rafal Rubí, a on s’ha posat de relleu el problema de la seguretat. Es tracta d’una perspectiva esbiaixada, ja que la primera consideració hauria de ser si la intersecció es necessària, o si hi ha condicionants que poden aconsellar la seva supressió, sense minvar per tant la seguretat del vial.

Donar per fet que es imprescindible la intersecció, deriva de la sèrie d’informes redactats pel propi autor del projecte, Rodrigo del Pozo, en coordinació amb altres enginyeres com Ana Fernández, tècnica de la Conselleria de Mobilitat, advertint als polítics de possibles responsabilitats patrimonials si no executaven el projecte tal qual era la versió inicial.

Aquesta bateria d’escrits va frenar el Govern anterior impedint la demolició del pont, i s’usa ara per justificar la nova posició del Consell. No obstant, s’han de considerar altres factors, i s’ha de manifestar el desacord amb molts arguments poc fonamentats o falsos, que promouen la continuació de les obres.

No s’ha dit que el Consell va aprovar la demolició de la intersecció de Rafal Rubí en un informe del Servei de Patrimoni del 21/10/2019, elaborat per un funcionari intern, en contraposició a l’informe que ara s’ha encarregat a un consultor extern que no és funcionari. L’informe intern que s’ha fet ara s’ha elaborat de manera posterior al del consultor extern i s’hi fonamenta totalment.

El mencionat informe de 2019 definia la zona d’interferència paisatgística del pont projectat entre la caseta de peons caminers, a prop de la benzinera, i el canvi de rasant cap a Maó, una zona afectada totalment per la pretesa intersecció. Per tant, clarificava la necessitat de modificar el projecte.

En canvi, en cap moment s’ha valorat per part de l’actual equip de Govern del Consell la possibilitat de suprimir la intersecció de Rafal Rubí, com demanen les Entitats que es van adreçar al Consell el 2018, i com sembla plausible donat el poc tràfic transversal. El canvi de sentit per evitar girs a l’esquerra que travessin carrils, té com opció, per un costat, la intersecció de l’Argentina i, per l’altre, un punt de canvi de sentit en situació propera al camí de Rafal Rubí cap a Maó que s’haurà d’executar (l’actual projecte preveu un canvi de sentit a l’alçada de Biniai).

En tot el procés es nota a faltar una presència activa del Conseller de Cultura que permeti recolzar la defensa del patrimoni, més que donar el vist i plau als interessos per maximitzar les obres amb l’excusa de la seguretat. No es justificable la inacció de Cultura, i menys amb l’atac que el Conseller ha fet en premsa als tècnics del Centre del Patrimoni Mundial, fent creure que l’organisme central de ICOMOS no és competent i es deixa enganyar per un ministre, al qual també es posa en qüestió.

Potser no s’ha entès des del Consell que mantenir un paisatge en el seu estat natural no és amagar les navetes darrere d’una pantalla d’arbres que s’han deixat de podar des de que es va manifestar públicament la interferència de la protecció de les navetes amb la carretera projectada. Aquesta solució de la barrera vegetal, posada en pràctica des de fa anys i recollida pel consultor extern és l’informe favorable a la intersecció, redactat a petició de la Conselleria de Mobilitat i no del Servei de Patrimoni, és rebutjada i desacreditada clarament a l’escrit emès per la UNESCO.

Estem front d’una situació lamentable i incomprensible, que no pot causar més que descrèdit a la primera Institució menorquina, si no s’arriba a una solució de consens, que tingui respecte per les Institucions rectores de la Declaració de Patrimoni Mundial i promogui la protecció del patrimoni de Rafal Rubí, eliminant el pont i la intersecció que està a mig fer.

És un greu error i una afronta internacional pretendre seguir per un camí que desaconsella la UNESCO, que és l’organisme que ha declarat la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial. El Consell té el deure de mantenir la credibilitat de Menorca i cercar una solució que respecti el patrimoni de manera efectiva, modificant el projecte en procés de licitació.

• Jordi Nadal, Professor de la UB, llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
• Jordi Hernández-Gasch, Arqueòleg, doctor en Prehistòria, Història antiga i Arqueologia.
• Andrés Adroher, Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Granada.
• Guillem Pérez Jordà, Professor titular d’Arqueologia de la Universitat de València.
• Pau Sureda, Arqueòleg investigador del CSIC – Galícia.
• Francesca Tugores, Doctora en Història de l’Art i membre d’Icomos.
• Mateu Riera, Arqueòleg i Doctor en Història per la UAB. Professor associat d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Bea Palomar, Doctora en Prehistòria i Arqueòloga del Museu de Son Fornés.
• Cristina Rihuete, Professora d’Arqueologia a la UAB i Directora del Museu de Son Fornés.
• Jaume Coll, Arqueòleg i Director del Museu Nacional de Ceràmica.
• Margarita Sánchez Romero, Vicerectora de la Universitat de Granada i Catedràtica de Prehistòria.
• Marta Portillo, Arqueòloga i investigadora del CSIC.
• Emili Junyent, Catedràtic emèrit de prehistòria de la Universitat de Lleida.
• Marta Blanco, Arqueòloga.
• Javier Rivas, Arqueòleg, president de la Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears.
• Felipe Criado-Boado, Arqueòleg investigador del CSIC, especialista en arquitectura del paisatge.
• Javier López-Cachero, Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona.
• Cristina Rihuete, Arqueòloga, Professora de la UAB.
• Maria José Rivas, Arqueòloga.
• Miquel Molist, Catedràtic de Prehistòria de la UAB.
• Vicente Llull, Catedràtic honorari de Prehistòria de la UAB.
• Antoni Puig, Arqueòleg doctor en Història antiga i Arqueologia.
• Bartomeu Obrador, Doctor en Filologia clàssica i col·laborador en projectes arqueològics.
• Macarena Bustamante, Profesora titular en el Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada
• Alberto Dorado, Professor de la Universitat de Granada.
• David Garcia, Doctor en Història de la UAB.
• Octavio Torres, Doctor en Arqueologia, educador patrimonial i professor associat de la Universitat de Barcelona.
• Joan Carles Alay, Arqueòleg.
• Alfred Mauri, Doctor en Història Medieval.
• Rafael Mata, Catedràtic de Geografia de la Universitat Autònoma de Madrid.
• Víctor Fernández, Catedràtic de Geografia Humana Universitat de Sevilla i membre d’ICOMOS.
• Joan Miquel Morey, Gestor cultural.
• Enric Taltavull, Arquitecte.
• Jordi Rius, Geògraf.
• Eva Alarcon, Doctora en Prehistòria i professora de la Universitat de Granada.
• Jordi Amorós, Arqueòleg.
• Rocío Da Riva, Catedràtica de Prehistòria Universitat de Barcelona.
• Juan J. López, Arqueòleg investigador de la Universitat de Granada.
• Enric Costa, Tècnic de Patrimoni.
• Domingo C. Hernández, Màster en Investigació Històrica, Prehistòria i Arqueologia.
• Ivan Ramos, PDI en Formació, Màster en Arqueologia Nàutica i Subaquàtica.
• Mireia Sabaté, Arqueòloga, conservadora-restauradora.
• Luís M. Cobos, Arqueòleg.
• Mónica Oliva, Arqueòloga.
• Pol Junyent, Doctor en Història Medieval.
• Lluís Lloveras, Professor associat departament d’Arqueologia, Prehistòria i Història antiga de la Universitat de Barcelona.
• Ada Quero, Arqueòloga investigadora Universitat de Granada.
• Aurora Rivera, Doctora en Arqueologia i investigadora postdoctoral de la Universitat de Cadis.
• Araceli Martín, jubilada, ex-Responsable Espacios de Protección arqueológica, Departament de Cultura: Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Generalitat de Catalunya.
• Jaume Buxeda, Catedràtic d’Arqueologia, Universitat de Barcelona.
• Xavier Terradas, Professor de Prehistòria CSIC-IMF, Barcelona.
• Carlos Gómez, Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de València.
• Ramón Alvarez, Professor d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
• Dídac Roman, Professor de Prehistòria de la Universitat Jaume I.
• Silvia Albizuri, Investigadora d’Arqueozoologia.
  Cristian Emens, Docent d’arqueologia a la Universitat de Barcelona.
• M. Carmen Cañizares, Doctora en Geografia i professora d’Ordenació del Territori a la Universitat de Castella – La Mancha.
• M. Cruz Porcal, Doctora en Geografia per la Universidad del País Basc. Profesora Titular de Geografia Humana.
• Rocío Silva, Catedràtica de Geografia Humana de la Universitat de Sevilla.
• Juan Ignacio Plaza, Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Salamanca.
• Jorge Hermosilla, Catedràtic de Geografia de la Universitat de València.
• Ángel Raúl Ruiz, Docent investigador de la Universidad de Castilla-La Mancha, adscrit al Departament de Geografia i Ordenació del Territori.
• Elvira González, Historiadora de l’art i Arqueòloga.
• Guillem X. Pons, Professor de Geografia, Universitat de les Illes Balears.
• Rafael Micó, Catedràtic d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Ismael Moll, Professor llicenciat en Història i arqueòleg.
• Eugenio Baraja. Professor de Geografia de la Universitat de Valladolid.
• Marta Martínez, Professora de Geografia de la Universitat de Burgos.
• Paula Sánchez, Arqueòloga.
• Nieves López, Profesora de Geografia de la Universitat Autònoma de Madrid.
• Jordi Morera, Doctor Arqueòleg.
• Antoni López. Arqueòleg.
• Ma. Àngels Hernández, Historiadora de l’art.
• Roser Pérez, Arqueòloga.
• Margarita Orfila, Catedràtica d’Arqueologia Clàssica.
• Enric Soria, Arquitecte.
• Damià Gomis, Catedràtic de Física de la Terra, Universitat Illes Balears.
• Ferran Vizoso, Arquitecte.
• Jordi Garcés, Arquitecte.
• Alfons Méndez, Doctor en Història de l’Economia per la Universitat de les Illes Balears.
• Javier Clarós, Arquitecte.
• Òscar Trullàs, Arqueòleg.
• Maria Engracia Muñoz, Doctora en Arqueología i divulgadora científica.
• Magdalena Salas, Arqueòloga i directora de Museu d’Història de Manacor.
• Ramon Coll, Arqueòleg.
• Matías Mérida, Catedràtic d’Anàlisi Geogràfic Universitat de Màlaga.
• Cecília Ligero, Conservadora-restauradora de béns arqueològics.
• Carmen Lara, Arqueòloga.
• Cristina Bravo, Arqueòloga.
• Cristina Andreu, Historiadora de l’Art.
• Irene Riudavets, Arqueòloga.
• Joaquim Pons, Doctor en Arqueologia prehistòrica.
• Montserrat Anglada, Arqueòloga.
• Núria Rafel Fontanals, Arqueòloga, professora jubilada de la Universitat de Lleida.
• Cristina Rita Larrucea, Arqueòloga.
• Núria Villena, Antropòloga encarregada d’estudis de l’Institut Nacional d’Investigació Arqueològica de França (INRAP).
• Carmela Sánchez Gómez, Arquitecta.
• Antoni Ferrer, Arqueòleg.
• Carlos Santana, Arqueòleg.
• Mónica Luengo, Historiadora de l’Art i especialista en paisatges culturals.
• Xosé Santiago, Arquitecte.
• Lydia Adalid Villar, Doctora en Història Antiga.
• Germán Aguilar, Historiador i arquitecte.
• Andrés Curràs, Doctor en Història, Arqueòleg, Max Planck Institute of Geoanthropology (Jena).
• Ana Maria Santorum, Gestora del Patrimoni Mundial, Torre de Hércules.