Fa unes setmanes que es tornen a sentir els clàxons dels vehicles dins els carrers de la ciutat. Senyal que han arribat els que estan de vacances. Curiosament, es mostren més impacients que els locals, que probablement estiguin de feina. És una característica -aquesta de l’estrès que porten incorporat alguns visitants- que facilita algunes reflexions.

Les darreres estadístiques oficials publicades aquests dies mostren una reducció dels dies de visita a l’illa per part del turisme. Una sensació que ja es palpava aquí i en altres illes. Això té repercussions ambientals i econòmiques de consideració.

Que la gent vengui a Menorca i redueixi el temps d’estada, implica normalment un ritme més accelerat en les visites als llocs que ningú es vol perdre. Si has de veure l’illa en quatre dies en tost d’en set, t’has de moure molt més. Si abans feies tot el matí a una platja, ara amb un matí n’has de veure dues. Això són més vehicles a les carreteres, més ús d’aparcament i… poca connexió amb allò que realment encara som.

Estem compensant la menor estada amb un major nombre de turistes. Una permuta catastròfica, que fa que augmenti la petjada ecològica per càpita (pel viatge en avió d’anada i tornada que fa la majoria), mentre que es redueix el negoci per a les empreses locals.

Els problemes ocasionats per la reducció de l’estada dels visitants van ser exposats ja el passat any pel ponent que va venir de Formentera a les tertúlies organitzades de manera conjunta entre l’Ateneu i el GOB. Allà explicava que, en l’experiència de limitar els vehicles turístics, usen també la taxa d’entrada que els hi cobren per a incentivar que la gent allargui l’estada a l’illa.

L’objectiu és precisament que els turistes es “tranquil·litzin”. Que tenguin més temps per a visitar els llocs més emblemàtics i així reduir circulació i saturació. Menorca hauria d’anar treballant també per implantar mecanismes d’aquest estil.

Potser es podria pensar en modificar l’impost d’estades turístiques (l’ecotaxa) per incentivar fer més dies a l’illa. Aplicant per exemple uns paràmetres que facin més cars, proporcionalment, els temps curts que no els llargs.

Aconseguir canviar la tendència podria tenir beneficis locals (socials, econòmics i ambientals), però també en tindria per als propis visitants. És evident que una part dels que arriben, provenen d’ambients sotmesos a unes condicions de vida que porten la impaciència a flor de pell. Amb més dies a l’illa, creixen les possibilitats de contagi positiu, d’adopció de la cadència menorquina, a ritme d’havanera.

És clar que això també passa per reduir la promoció turística. De fet, seria bo reorientar una part d’aquesta ingent partida de diners públics per elaborar cartells i material que informin als visitants de les dimensions de l’illa i del nul estalvi de temps que es pot aconseguir fent avançaments suïcides a les carreteres. Aquells que posen en perill la vida de tothom, els veus al final entrant vint segons abans al poble de destí.

Potser tampoc cal invertir gaire en fer venir influencers dedicats a fer-se retrats a com més llocs millor. També són un turisme estressat, només que disfressat de modern. Si Menorca es prodiga com a un indret calmat, és bo que la realitat s’hi assembli una mica.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 09/06/2025)