Impulsat per entitats socials i ecologistes de les Illes Balears i signat per 50 diputats, el recurs denuncia vulneracions constitucionals, ambientals i lingüístiques. Es produeix en continuïtat amb l’antecedent del recurs admès a tràmit contra la Llei 7/2024 de simplificació administrativa.

_____________________________________________________

Les entitats socials i ecologistes de les Illes Balears han fet avui pública la presentació d’un recurs davant el Tribunal Constitucional, contra la llei balear que regula els denominats “projectes residencials estratègics”. Aquesta acció compta amb el suport formal de més de cinquanta diputats i diputades dels grups Socialista, Sumar/Més i Mixt (Podem) i la implicació i feina dels corresponents equips jurídics.

Recordem que aquesta nova Llei 4/2025, anomenada de projectes residencials estratègics, s’ha aprovat recentment pel Parlament Balear i permet la construcció de cases en sòl rústic sense dotació de serveis previs en municipis de més de 20.000 habitants, així com en sòl urbà i urbanitzable de més de 10.000 habitants.

Aquests projectes podran modificar les condicions establertes als planejaments municipals vigents, incrementen la densitat residencial màxima prevista al planejament vigent i podran tenir un major coeficient d’edificabilitat. Això pot implicar ignorar necessitats de preveure aparcament, dotacions d’abastiment i d’altres aspectes bàsics en l’urbanisme. A més, les promocions urbanístics acollides a aquesta Llei es beneficiaran del silenci positiu.

El recurs d’inconstitucionalitat que es presenta s’emmarca en un context de defensa dels drets fonamentals, del territori, de l’habitatge digne i de la llengua pròpia de les Illes. En concret, el recurs assenyala que la norma:

1. Vulnera el principi de seguretat jurídica i altera la jerarquia normativa aprofitant mecanismes de decret i règim d’excepció per modificar sobtadament el planejament urbanístic i el sòl rústic.

2. Afecta l’autonomia municipal i insular, en tant que imposa mecanismes que desdibuixen la competència de consistoris i consells a favor d’intervencions externes i projectes “estratègics” decidits al nivell autonòmic.

3. Incompleix la legislació bàsica estatal en matèries d’urbanisme, medi ambient i protecció del sòl rústic, establint mecanismes de “silenci positiu” i regularitzacions exprés que poden menystenir els processos de participació i de control ambiental.

4. Rebaixa la protecció del sòl rústic i vehicula una amnistia encoberta d’activitats i edificacions que en condicions ordinàries haurien estat declarades il·legals, la qual cosa crea desigualtat entre ciutadanes i ciutadans.

5. Vulneració dels drets lingüístics quan es preveu la substitució o reducció del personal sanitari amb coneixement adequat del català, i alteracions dels principis de l’Estatut d’Autonomia en matèria de llengua.

Antecedent important: Aquesta acció arriba en continuïtat lògica amb l’anterior recurs que va ser promogut —i que ja ha estat admès a tràmit pel Tribunal Constitucional— contra la Llei 7/2024, de 11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les Illes Balears.

En aquell recurs s’impugnen diversos articles i disposicions (articles 37.5 i 6; 39.9 i 54.19; disposició addicional setena; disposició transitòria quarta; disposició derogatoria única lletres m) i n)) de la Llei 7/2024. Les entitats impulsores van argumentar que aquella norma proposava una amnistia generalitzada d’infraccions urbanístiques en sòl rústic i introduïa mecanismes de silenci positiu que afavorien la desregulació i la iniquitat entre la ciutadania.

Ambdues accions —la de la Llei 7/2024 i la present— posen de manifest un patró: una sèrie de lleis i decrets autonòmics que intervenen de manera profunda en la planificació territorial i urbanística sense garanties plenes de participació, control ambiental i respecte a les competències locals.

Les entitats reiteren que no es tracta només d’una qüestió tècnica o urbanística: “És un moment clau per a la democràcia a les Illes Balears —quan la societat civil aconsegueix portar al màxim òrgan de defensa constitucional una norma autonòmica que entenem posa en perill drets fonamentals i valors col·lectius”, han expressat.

Finalment, les organitzacions impulsores conviden a tots els mitjans, agents socials i polítics a posar atenció sobre aquests processos, i anuncien que mantindran el seguiment i l’acció per exigir que, un cop resolt el recurs, es promogui una política d’habitatge, urbanisme i territori coherent, participativa i respectuosa amb les Illes, justa amb les persones i el territori.