SLa Unesco ha contestat l’escrit que li van enviar nou entitats socials i científiques sobre l’obra que el Consell Insular projecte al creuer de Rafal Rubí.

L’organisme internacional diu que aquest projecte de fer una estructura de doble nivell sobre terrenys que formen part de Menorca Talaiòtica ja era motiu de preocupació pel Comitè de Patrimoni Mundial en el moment de la inscripció en 2023 i que estan supervisant amb detall l’estat de conservació del bé protegit en col·laboració amb les autoritats competents a l’Estat espanyol.

Les tres dimissions que s’han succeït recentment de persones clau en la tramitació de la candidatura de Menorca Talaiòtica ha donat al cas una dimensió que demostra un conflicte de fons. Ja no s’aguanta la teoria d’una conspiració política.

També l’airada resposta que va donar el Consell Insular, en roda de premsa, a la petició del Ministre de Cultura d’esperar a tenir l’opinió de la Unesco abans de fer l’obra, ha generat expectació fora de l’illa.

I la desprotecció de tots aquests terrenys, així com l’eliminació dels criteris paisatgístics que s’ha conegut en la modificació del Pla Territorial que promou el Consell Insular, encén les alarmes de la gent que es troba sensibilitzada pel patrimoni cultural de l’illa.

El fet que Menorca tengui una sèrie de zones que ara formen part del Patrimoni Mundial, no és una qüestió que es pugui substanciar només en el departament de Mobilitat del Consell Insular. Són territoris que es troben sota la protecció de la Convenció del Patrimoni Mundial, un cobertura que l’Estat espanyol va ratificar en 1982. L’òrgan responsable de vetlar per la correcta conservació dels béns protegits és precisament el Ministeri de Cultura.

També la Llei de Menorca Reserva de Biosfera obliga a ajustar els projectes a les disposicions legals en matèria de paisatge.

En base a aquests criteris, el GOB ha presentat aquests dies un recurs especial en matèria de contractació, contra la licitació de les obres que el Consell Insular ha obert, així com un recurs d’alçada davant l’aprovació definitiva del projecte de Rafal Rubí per part del Consell.

Argumenta l’entitat que el Pla Territorial Insular vigent aplica tota una sèrie de proteccions sobre la zona que s’estan ignorant. I també adverteix que el Plec de Clàusules Administratives que regeix la licitació no inclou els criteris socials i ambientals a què el Consell Insular està obligat a incorporar.

La seguretat vial és perfectament compatible amb la conservació dels valors culturals i paisatgístics de l’illa. A la carretera general s’han fet intervencions a nivell a indrets amb molt més trànsit transversal que el que hi ha a Rafal Rubí.

S’han aplicat solucions a nivell al camí d’Ets Alocs. També s’ha fet així a l’entrada de les pedreres de Son Cintes, on hi ha un trànsit permanent de camions. Al mateix nivell és també la solució aplicada a la naveta des Tudons, el monument prehistòric més visitat de Menorca on hi ha un constant moviment d’autobusos. I dos nuclis principals, com Es Migjorn i Es Mercadal tenen també connexions a nivell amb la carretera general.

La insistència del Consell Insular en fer el pont de doble nivell (amb un cost de 6,5 milions d’euros), quan hi ha alternatives molt més senzilles i que no entrarien en contradicció amb la conservació del patrimoni arqueològic -avui sota protecció internacional- fa pensar en altres interessos.