El passat dimarts, vora la platja de Binibèquer, va aparèixer una tortuga marina adulta, morta per un gran tall a la closca. Una gent va remolcar el cos fins la costa.

Es va activar el protocol avisant al 112 i l’animal va ser recollit per a poder-li fer l’autòpsia. El cadàver de la tortuga presentava clarament una fractura prominent a la part posterior de la closca, una lesió conseqüent molt compatible amb la d’haver col·lisionat amb una hèlix d’embarcació. A la mar hi ha poques coses que puguin provocar un trenc d’aquesta dimensió al dors d’una tortuga marina, i per la gran dimensió del trenc i el tall net i lineal que presentava, el personal del Centre de Recuperació descarta que fos degut a l’atac de tauró.

Desgraciadament, la col·lisió d’embarcacions amb tortugues i cetacis al Mediterrani ja és un fenomen considerat freqüent en les causes de mort. La situació de massificació nàutica genera inseguretat per les espècies protegides que viuen en aquest hàbitats.

Per fer-nos una idea, l’any 2010 es van comptabilitzar que entre ports i camps de boies de Menorca hi havia capacitats per amarrar 4000 embarcacions. L’any passat, des del GOB es va fer un recompte de l’oferta nàutica actual, demanant les dades a les diferents administracions que gestionen el litoral i fent recomptes visuals. La dada obtinguda ascendeix ja a 5453 amarraments, sense tenir en compte les places de marines seques o les embarcacions que venen fora de l’illa.

Els ecosistemes marins que banyen i conformen les nostres costes són una part imprescindible de l’illa. El paisatge de roques escarpades i fosques del nord de l’illa i, les platges llargues d’arena blanca del sud, constitueixen aquest litoral. Una costa que és font de riquesa ambiental, la conservació del qual ha estat clau per convertir-se en la fotografia que residents i visitants tenen de Menorca.

La indústria de la nàutica recreativa és una de les fonts econòmiques que més doblers genera en molt poc temps. Però no és una activitat innòcua i sense impacte. La massificació turística sense limitacions provoca, en una illa on la mar és un atractiu natural, l’augment també sense fre de les embarcacions.

Aquest escenari connecta amb la desprotecció normativa i la falta de control sobre el que hi passa. Amb tot s’obra una llista d’impactes que vulneren els nostre entorn: grans embarcacions a molta velocitat; fondejos a prop de les cales i platges verges; fondejos il·legals sobre posidònia oceànica i altes fanerògames marines; atropellaments i col·lisions amb altres embarcacions; i impactes amb cetacis i tortugues marines.

La mar sempre ha estat un element imprescindible en la vida i la cultura dels menorquins i menorquines. De sempre, s’ha sabut que cal tenir respecte en cas de mal temps. Hores d’ara, la inseguretat a la mar, no ve de les forces de la naturalesa, sinó dels impactes que els humans hi estem generant.

Frenar la dinàmica d’anar augmentant el nombre d’amarraments sense fi, regular millor la distància de seguretat des de la costa, controlar la velocitat a què es desplacen les embarcacions i evitar els episodis de contaminació descontrolada per sentines, olis i combustibles, són passes que cada usuari responsable ha d’incorporar, per tal que el nostre oci no sigui a costa dels valors que l’illa ens regala, com les tortugues marines.

Views: 99