Netejar-se les mans és una pràctica sanitària molt eficaç. Ara pot semblar evident, però va requerir milers d’anys d’existència humana prèvia. De fet, els britànics ja feia temps que eren a Menorca i que empraven el nou camí d’en Kane quan un metge nòrdic, observador i metòdic, que atenia les dones en els parts, va anar comprovant una gran diferència en la bona evolució posterior si abans es feia net les mans.

El metge va ser fortament criticat pels seus col·legues, per motius evidents. Si no netejar-se les mans era causa de perill important per a les pacients, això assenyalava molts professionals de la medecina com a potencialment culpables de la mala evolució posterior que havien patit moltes parteres.

Potser per motius similars, Donald Trump, en la seva creuada irresponsable, està desmantellant els observatoris científics que mesuren el canvi climàtic. Perquè tenir veus que adverteixen, amb dades i estadístiques, amb tendències i probabilitats matemàtiques, dels efectes de la crema constant de combustibles fòssils, assenyala a la indústria energètica amb una responsabilitat de magnitud planetària.

Negar la realitat, idò, forma part a vegades del comportament humà, com a manera d’evadir problemàtiques que ens generen incomoditats importants. I la societat actual, immersa en inseguretats i amenaces d’envergadura, rep constants incentius per inhibir-se dels reptes, per refugiar-se a l’entorn personal i, d’aquesta manera, no sentir la temptació de voler entendre l’origen del problema i identificar els causants.

Hi ha moments que sembla que, en aquest sentit, estem tornat a l’edat medieval. Aquell temps on el pobles europeus van travessar un desert de foscor de devers mil anys, on l’analfabetisme social i la precarietat de les condicions de vida eren un adob idoni per a la manipulació d’una població que es movia per creences i no per evidències.

Es tracta d’una onada que també arriba a terres menorquines. Aquí, potser, confitades encara més amb una pàtina del surrealisme del cinema americà. Al nostre context, la resposta institucional al problema de la pressió turística sembla aquella escena dels germans Marx, on desballesten el tren i el van cremant per fer que la locomotora vagi a més velocitat.

Efectivament, segons les estadístiques de maig i juny de l’aeroport, han estat dos mesos de rècord històric de visitants. No sabem on anam, però hi anam ràpids. I davant això, el Consell Insular ha fet pública la seva proposta al respecte.

En qüestió de massificació turística, el plantejament oficial és augmentar les places turístiques que es poden construir a Menorca. Se n’afegirien 23.860 a les devers 84.000 actuals. O sigui, incrementar-ne quasi un 30 % més.

Com és lògic, aquest increment de places turístiques requerirà també de més mà d’obra que, si pot, vendrà a instal·lar-se amb la família. Voldrà dir més població resident, més habitatges, més aigua, més energia, més residus, més vehicles, més aparcaments…

La locomotora a tota velocitat, mentre anem cremant trossos de Menorca. Esgotant aqüífers, trinxant territori, perdent renda per càpita comparada i provocant la degradació d’algunes zones turístiques ja desgastades. Tot, amb l’esperança que la gent no miri més enllà d’una legislatura. Imaginem per un moment la Menorca de 2035.

La planificació territorial és com la sanitat: cal anar-hi amb les mans netes, o les conseqüències posteriors poden ser irreversibles.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 04/08/2025)