Diuen que el cel de gener és dels més nets de l’any. La lluna es pot veure fàcilment també de dia. Blanqueja com s’ametler, com ve que n’està florit, que blanqueja dia i nit, com sa lluna de gener -diu la rima popular-.

En realitat, la lluna hi és sempre allà dalt, amb prou dimensió com per reflectir la claror de l’astre, però els nuvolats, el polsim o altres elements interfereixen i costa més veure-la a sol sortit.

Fins on sabem, la humanitat ha anat enganyada la major part de la seva història en termes d’astronomia. No va ser fins el 1992 -l’any de les olimpíades de Barcelona- que Joan Pau II va declarar innocent a Galileu, quasi 400 anys després de ser assenyalat com heretge per defensar que era la Terra que voltava el Sol i no al revés.

Els humans som molt bons fent-nos teories que més tard es veu que no tenen gaire fonament. A Nord-amèrica lluitaven per la llibertat i la independència, mentre empraven esclaus i conquerien la terra a uns altres. A la Revolució francesa, la igualtat no s’aplicava a les dones. L’economia actual creix molt, però reparteix fatal…

Amb l’any nou, cada dia anirem afegint un minut de llum, aproximadament. Ja hem passat el jorn més fosc, aquell on els antics s’adonaven que el sol deixava de moure la seva posició quan es posava a l’horitzó. És el solstici, el sol estàtic. A partir d’ara, començarà a desplaçar-se en sentit invers.

És temps d’ocells que s’arrepleguen a dormir tots junts als arbres. Han de buscar el refugi del grup fins que els hi arribin els senyals de canvi d’estació i s’activin les ganes de fer niu i família. Serà més o manco quan el dia tengui la mateixa durada que el vespre. L’equinocci, l’equitat de la nit.

Serà també quan s’activi la principal activitat econòmica de l’illa. L’any que deixam enrere ha tornat a superar el nombre de turistes. Però també han augmentat les persones sense sostre i aquelles que, tenint un sou, no poden arribar a final de mes.

Als ecosistemes naturals, cada organisme forma part d’un tot. No sembla tan clar que determinades iniciatives empresarials contribueixin a millorar l’ecosistema social menorquí. A veure si el 2026 aprenem a diferenciar aquelles activitats econòmiques que ens ajuden d’aquells que ens xuclen la sang. Posar-ho tot en el mateix paner, ja es veu que no és una bona idea.

Els pròxims mesos s’hi jugaran coses importants per a l’illa. Veurem si es posa en pràctica l’anunciada limitació de vehicles turístics, una de les poques eines que podria ajudar a frenar l’escalada de gent el juliol i l’agost, com hem vist a Eivissa.

Coneixerem també el contingut final de la modificació que es vol fer del Pla Territorial Insular. No fa bona olor que es facin maniobres perquè sigui informat per tècnics del Consell Insular de Mallorca.

Al camp, s’avançarà amb la posada en pràctica de mètodes que cerquen regenerar la fertilitat de la terra de manera natural, recuperar la biodiversitat i crear interessants xarxes d’economia local, de la que si que ajuda la gent.

Que la lluna de gener ens doni força, il·lusió, creativitat i iniciatives col·lectives. Menorca s’ho mereix.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 05/01/2026)