L’Autoritat Portuària de Balears està impulsant una nova ordenança per regular la convivència a la zona de servei portuari del port de Maó. Entre les activitats que pretén restringir s’inclouen banyar-se en zones no abalisades, col·locar cadires, acampar amb autocaravanes, o menjar i beure dins d’un vehicle, una pràctica que el text interpreta com a acampada. El GOB ha escrit demanant una reconsideració de la zonificació vigent.

Les limitacions que proposa la nova ordenança podrien tenir cert sentit si, en parlar de zona de servei portuari, ens referíssim a la part més antropitzada del port. Efectivament, banyar-se al Moll de Ponent no resulta una activitat especialment desitjable. El problema és que, en termes administratius, la «zona de servei portuari» no es limita a aquests espais.

L’àrea assimilada com a ús portuari intensiu, marcada com a Zona 1 al Pla d’Utilització dels Espais Portuaris de 2006, agafa tota la badia de Maó; des de la bocana fins a Sa Colàrsega, a les dues voreres. Això implica que indrets com Cala Pedrera, Cala Teulera o la Mola reben la mateixa qualificació portuària que el Cos Nou o l’Estació Marítima.

Aquesta delimitació no té en compte que Maó és una badia natural d’alt valor ambiental i cultural assimilada com a zona portuària. La denominada «zona de servei» inclou àrees que no tenen caràcter portuari i que constitueixen espais naturals d’alt valor o zones d’ús públic per a la població.

Algunes de les activitats que l’ordenança pretén restringir, formen part d’usos socials i culturals àmpliament consolidats al municipi. La seva prohibició suposa una restricció al dret d’ús comú del domini públic marítim terrestre sense justificació clara.

Un port amb valors ambientals

El port de Maó acull una gran diversitat d’espècies, unes quantes d’elles protegides. Hi ha fanerògames com la Posidonia oceanica i la Cymodocea nodosa, que són plantes que milloren la qualitat de l’aigua, capturen carboni i creen un espai de refugi per a nombroses espècies de peixos. La badia també es tracta de la zona de Menorca on s’ha trobat una major densitat de Cladocora caespitosa, l’únic corall formador d’esculls del Mediterrani. Totes aquestes espècies generen hàbitats als fons marins de l’illa.

A més, el port és una àrea de cria, alevinatge i alimentació per a peixos d’interès pesquer, i la Mola és un espai amb alta densitat de colònies de cria d’aus marines. Per tant, és clau per al desenvolupament de diverses espècies i els ecosistemes als quals pertanyen. La designació de tota la badia com a zona de servei portuari, posa en perill aquests valors naturals perquè administrativament no s’incorporen cauteles per a la seva protecció. Això indueix la substitució d’hàbitats i espècies per obres i infraestructures artificials.

Un port amb història i cultura

La gran diversitat d’espais que ofereix un port de quasi sis quilòmetres de llargària, sumada als milers d’anys d’estreta convivència amb les poblacions crescudes a la seva vora, han escrit una llarga llista d’usos populars, que ara es veuen restringits amb amenaça de sancions.

La riquesa de valors etnològics de la vorera i els costums lògics i comprensibles de la població propera, s’haurien de tenir en compte. Tot això aporta valor i diferenciació, en contra de la uniformització d’anar-ho convertint tot en un port esportiu.

Per tot això, el GOB ha adreçat un escrit a l’Autoritat Portuària de Balears assenyalant la necessitat de revisar la delimitació del port i adaptar-la a la realitat ecològica i social de la badia. És urgent actuar abans que aquesta acabi convertida en un port d’ús intensiu que exclogui tant les pràctiques socials i tradicionals com els sistemes naturals que li donen valor.