L’any 2011 va ser capturat, en uns censos científics, un exemplar mascle de tortuga d’aigua dolça, que a Menorca viuen a torrents i grans basses. En aquell moment es trobava al torrent de sa Boval, on va ser retornat després de ser marcat, amb un pes de 270 grams.
El mes passat, 15 anys després, el mateix exemplar va ser recollit a la carretera de l’aeroport. Per tant, es trobava a 7,5 quilòmetres de distància, en una conca hidrogràfica diferent i amb la carretera general enmig. Es desconeix si hi va arribar pels seus propis medis o si va ser objecte de transport per part de qualque persona.
La gent que la va recollir de la carretera la va entregar al GOB, cosa que va permetre recuperar la seva història i que es tornés alliberar al seu lloc d’origen de sa Boval, ara més crescut amb un pes de 348 grams.
Sembla que aquesta espècie va arribar a Menorca a l’època dels romans o un poc abans. Actualment és una espècie protegida que manté una població relativament estable, tot i que pateix diferents amenaces. El nom científic és Emys urbicularis i presenta un color fosc, amb pics o retxetes de color gros. Solen viure uns 40 anys, però es coneixen cassos de més de 100.
Les tortugues d’aigua tenen pocs enemics quan arriben a la mida adulta, però de petites són molt vulnerables. Són presa d’ocells aquàtics i altres animals. Els principals impactes negatius sobre aquesta espècie provenen de l’activitat humana: alteració dels llocs on viuen, contaminació de l’aigua, introducció d’espècies invasores o el canvi climàtic. La neteja de torrents amb maquinària pesada, sobretot en èpoques en què estan enterrades, és una amenaça que tenen especialment a Menorca.
Una competidora perillosa és la tortuga d’aigua d’origen americà, que tenen un origen de mascota domèstica però que de vegades s’alliberen a zones humides. Aquesta espècie es fa més gran que Emys, són més agressives i també poden ser portadores de malalties.
Quan fa fred, les nostres tortugues d’aigua acostumen a hivernar enterrant-se en el fang. I a ple estiu es sol donar una altra època d’inactivitat si els torrents o basses on viuen s’eixuguen. És en aquell moment quan poden migrar enfora cercant altres basses, o enterrar-se com a l’hivern.
El nostre exemplar ha retornat al torrent original a l’època que comencen els festejos de primavera. Confiem que s’hi trobi més feliç que a la perillosa carretera de l’aeroport.
Un agraïment especial a la gent que fa l’esforç d’ajudar la fauna silvestre que es troba accidentada o en perill.
