Les pluges estan regant aquests dies una illa que es veia assedegada. L’aigua és ben arribada per moltes de les llavors que es trobaven latents, a l’espera de suficient líquid miraculós. Ara esclataran els verds de les herbes i es podrà alimentar la fauna.

La tardor incipient ens regala enguany cortines d’aigua combinades amb plena claror de l’astre. Dies on els colors de l’arc màgic ornamenten el cel i la combinació fa ben comprensible l’astorament dels pobles antics per trobar explicacions a tal sorprenent fenomen de bellesa.

Amb l’inici de la nova estació arriben també els ocells que abandonen el fred del nord. Un dels més coneguts és un ocellet rodó, xafarder i preciós, que simbolitza amb molt d’encert l’amabilitat de la natura. Qui es trobi aquests dies amb un ropit i li mostri una actitud calmada, veurà un animalet que sembla voler establir una relació d’amistat.

Han quedat enrere els anys en que les lloses els agafaven per milers. El parany metàl·lic se mig enterrava i només hi quedava defora el cuc -viu i atrapat entre uns diminuts ferros- que tot el temps es movia per intentar alliberar-se. Els ropits eren dels primers que hi arribaven i morien pel cop de la ballesta. Generalment, es capturaven de manera molt més abundant que no els tords.

Ja fa temps que les lloses estan prohibides, els boscos han recuperat extensió respecte de mitjans de segle passat i els ropits tenen una vida manco arriscada. Sigui per ingenuïtat o per gratitud, són ocells que tendeixen a apropar-se als humans.

Els boscos també són actualment més densos que abans. Els carboners ja no en treuen els arbusts per fer el foc ràpid que requerien els forns de calç, ni els troncs que convertien en carbó sobre les sitges. La recuperació de bestiar més rústic, com la vaca vermella, progressivament abundant a l’illa, podria ser un bon recurs per a tornar a brostejar algunes zones forestals i convertir la biomassa en carn, al temps que s’aprofita l’ombra, es redueix el perill d’incendi i millora la composició dels sòls.

Al ropit li va bé que hi hagi bestiar. Els excrements dels mamífers acaben generant cucs, escarabats i altres animalons, que li aporten la proteïna necessària. Encara que també menja fruits silvestres, com la llentrisca o l’olivó que prest tindran el punt de maduresa per ser ingerits.

L’actitud cordial del ropit, amb un aspecte grassonet perquè separa una mica les plomes amb l’objectiu d’augmentar l’aire calent que el rodeja, ens pot ajudar a mirar el món amb un ulls més afables. Un ocell tan petit sembla poca cosa, però alguns han travessat tota Europa, dels del mar del nord o des de l’est bel·licós. Han vist paisatges molt diferents, han sortejat depredadors i potser han vist refugiats i dolor.

Ara són a Menorca i tenim l’oportunitat de tractar-los bé. Especialment, cal evitar intoxicar el seu menjar amb insecticides. Tant de bo que s’abandoni la idea de fumigar els boscos els pròxims mesos, amb el cataclisme biològic que això implicaria.

Donar la mà a la natura, prospectar i mirar d’entendre les relacions que s’hi donen i procurar afavorir-la en tost de depredar-la és una de les millors oportunitats per a generar un món millor.

(Article publicar per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 29/09/2025)