La combinació d’interessos mou bona part dels processos essencials que permeten la vida al planeta. Els humans, proclius a generar un món propi, fem realitats socials que de vegades semblen surrealistes.

La primavera d’enguany brinda prou aigua a les plantes de cicle curt. Per això el camp va ple de flors. Un gran escenari per contemplar com es mouen els actors de la vida. Si observem amb deteniment l’estesa floral (en un camp no fumigat) hi trobarem abelles silvestres i domèstiques, erugues i papallones, aranyes i mosques… Tothom exercint el seu interès per interactuar amb les flors.

Moltes vegades, es tracta d’un interès compartit, on l’abella solitària aconsegueix nèctar per alimentar les cries que alberga dins d’una tija buida. La flor, en compensació, intercanviarà la polseta del pol·len.

De vegades, la permuta no resulta tan evident. És el cas de les preses que captura l’aranya que habita entre els pètals, que noten de sobte els quelícers del depredador. Tot i així, els experts diuen que també en els processos de caça entre animals hi ha conseqüències virtuoses per al medi. És l’efecte de moviment constant d’aquells que temen ser capturats.

Això es veu molt bé en els herbívors salvatges, que sempre es mouen i ho fan en grups compactes, per defensar-se millor dels que els aguaiten. D’aquesta manera, no esgoten mai la pastura i distribueixen de manera idònia els excrements. L’herba torna a ser-hi al cap d’uns mesos sens necessitat de sembrar-hi res.

Els pagesos que han après a aprofitar aquest procés natural, intenten que el seu bestiar es comporti de manera similar, a base de parcel·lar les tanques en subdivisions més petites, on els animals hi fan poc temps i no hi tornen fins passades prou setmanes.

L’interès del pagès aquí és aprofitar millor la pastura, adobar els terrenys sense ús de maquinària i, en ocasions, reduir també la necessitat de llaurar. Sistemes manco intensius i més rendibles. Molt amables amb el medi.

En altres tipus d’activitats, però, els efectes no sempre són diàfans. Per saber les bondats o defectes d’un projecte que qualcú dissenya per intervenir al territori, es sol fer un tràmit d’anàlisi i exposició al públic. Si es considera molt estratègic, pot ser també declarat d’interès general.

A Menorca tenim casos gloriosos en què s’ha abusat d’aquest mecanisme, pensat originàriament per temes evidents (una escola, un dipòsit contra incendis…). Aquests dies, tanca el parc aquàtic que va ser declarat d’interès general amb l’argument que ajudaria a desestacionalitzar el turisme. El jutge no s’ho va empassar.

Però tot fa témer que es puguin repetir casos similars. L’actual govern balear va modificar a la primera ocasió la definició de l’interès general. S’ha esborrat la frase que deia que la iniciativa ha de transcendir els mers interessos individuals. La palanca torna a ser delicada.

Ha plogut bé per a les flors, però no tant per a les zones humides o els aqüífers. Als terrenys on el bestiar no rep químics, solen abundar els escarabats que transformen les buines en nutrients. Fan galeries per sota i hi enterren bolles que alimentaran els seus descendents. Aquí l’aigua hi entra amb més facilitat.

Més vegades del què pot semblar, els interessos humans coincideixen amb els de la natura.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 25/05/2025)