L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema en els darrers anys a Menorca. Abordar aquest important repte social és una necessitat cada vegada més urgent i cal disposar de dades i reflexió per fer passes en el bon sentit.
A aquesta nota s’analitzen, a partir de dades oficials, algunes de les variables que es consideren més relacionades amb la situació.
Els habitatges de protecció oficial s’aturen a Menorca en 2011
Les dades del Sistema d’indicadors del Pla Territorial Insular (PTI), que elabora l’OBSAM, mostren al darrer informe publicat, de 2023, l’evolució que han tingut a Menorca els habitatges de protecció oficial (VPO).
En la dècada dels noranta, es visaven VPO quasi cada any. A la gràfica (adjunta) es pot veure que l’any més prolífic va ser el 2007 (quatre anys després de l’aprovació del primer PTI) en què es van visar 167 habitatges VPO. Però la dinàmica s’atura abruptament en 2011.
La crisi bancària dels anys anteriors va provocar una aturada de fons públics. Van ser els coneguts anys de la “austeritat”. El fre als habitatges de protecció oficial va mantenir a zero els anys següents, amb la tímida excepció de 2017 (amb 4 habitatges VPO) i 2018 (amb 18). Una evolució que també es pot observar a nivell estatal.
Per tant, Menorca va quedar pràcticament òrfena de polítiques públiques d’habitatge a partir de 2011.
La pressió humana creixent de l’estiu també incideix en l’habitatge
Aquest primer factor es combina amb una altra realitat que l’agreuja. Segons dades de l’Institut Balear d’Estadística, depenent del Govern Balear, en 2010 la punta de pressió humana es va donar el dia 11 d’agost, amb 204.296 persones damunt l’illa.
Si comparam aquestes dades amb les de 2024 -les darrers publicades oficialment-, veurem que la punta es situa el dia 10 d’agost, amb 232.166 persones. O sigui, 27.870 persones més que 14 anys abans.
Però més greu encara resulta l’acumulació de dies amb molta pressió humana. Vegem-ho.
En el 2010, es van enregistrar 12 dies que van superar les 200.000 persones (del 7 al 18 d’agost, ambdós inclosos). En canvi en 2024, va ser 43 dies els que van superar les 200.000 persones (del 17 de juliol al 28 d’agost). De fet, durant 20 dies seguits, hi va haver més de 220.000 persones.
Aquestes dades mostren la realitat de l’evolució de l’estiu menorquí. Sempre es parla de desestacionalitzar, però l’anàlisi mostra com ha anat creixent la massificació de la temporada d’estiu.
L’afluència turística requereix més treballadors externs
Aquest enorme volum de persones en el juliol i l’agost menorquí, està conformada, en la seva major part, per turistes, que necessiten allotjament. En segon lloc, un volum tan enorme de turistes, requereix de molta mà d’obra, que en bona part també ve de fora i que també necessita allotjament.
Aquest fenomen combinat no es sol citar quan es parla del problema de l’habitatge a Menorca. Però és una combinació que dispara la demanda a nivells desconeguts a l’illa i que incideix de manera molt important a la bombolla de preus especulatius.
Lliçó apresa: Construir més habitatges de preu lliure no fa baixar els preus
El 1998 es va aprovar a tot l’Estat espanyol una Ley del Suelo, que declarava urbanitzable tot allò que no estàs estrictament protegit. A això s’hi va sumar una facilitat per al finançament bancari. Van ser temps de molta construcció d’habitatges per tot arreu. Però el preu pràcticament es va triplicar en deu anys. La major oferta va seguir augmentant els preus.
Els immobles són una destinació preferent per als diners que busquen rendibilitat i seguretat. Hi ha molts diners buscant inversions d’aquest estil, també a la nostra illa. Per aquests motius, fer més habitatge, o densificar les zones amb un urbanisme més intensiu, no és sinònim de baixada de preus. Només ho és quan l’administració intervé de manera efectiva.
El greu problema del lloguer turístic
L’aposta de Menorca per no patir massificació turística es basava en la contenció als creixements dels allotjaments turístics que feia el PTI de 2003, on fins i tot hi havia quotes anuals màximes.
Però quan es va redactar aquest instrument de planificació, tothom entenia que l’eina clau era frenar els nous allotjaments. Encara no havia arribat el nou fenomen del lloguer turístic.
Quan es posen en marxa les plataformes digitals que faciliten que qualsevol persona pugui llogar directament cases ja construïdes com allotjament turístic, es genera ràpidament un nou escenari on la contenció de construcció d’urbanització a la costa ja no basta per frenar la massificació.
Posant els turistes dins habitatges ja construïts, apareix una gran competència en l’ús d’aquests immobles per a residents. Els preus que estan disposats a pagar els turistes són molt més alts que els dels residents.
Segons el Registre insular d’empreses, activitats i establiments turístics del Consell Insular, l’any 2022 (al final del qual es a dictar la vigent moratòria turística) Menorca ja tenia més de 30.000 places turístiques en la modalitat de lloguer turístic, quasi bé igualant les places hoteleres.
Baixar la pressió turística d’estiu rebaixaria el problema de l’habitatge
Com es pot constatar amb les dades oferides, Menorca ha patit la combinació de diversos factors que han incidit negativament en la disposició d’habitatge.
L’aturada d’edificis d’iniciativa pública ha coincidit amb l’aparició del lloguer turístic i amb un considerable increment de la pressió humana diària (efecte de la combinació de més turistes i més treballadors turístics). Tres elements que s’han sumat en un resultat altament problemàtic.
A aquesta realitat, cal afegir-hi un volum enorme de lloguer turístic no declarat, però existent. Basta veure que a Menorca tenim 100.000 persones censades i 84.000 places turístiques, o sigui espai per a unes 184.000 persones, mentre que a la pràctica superam àmpliament les 220.000.
Hi ha diferents indicadors que assenyalen que estem superant la capacitat de càrrega de l’illa en molts aspectes: ajuntaments que no tenen prou aigua per abastir la gent, depuradores que no poden completar correctament el cicle per excés de volum, platges altament congestionades, colmatació ràpida de l’abocador de residus sòlids, necessitat de posar en funcionament motors obsolets de la central tèrmica -malgrat el creixement de parcs solars-…
Evitar les coartades per construir en rústic
És molt probable, com ja estem veient en algunes ocasions, que la dificultat de l’accés a l’habitatge es vulgui emprar com a coartada per a poder construir on no està previst, com les zones rústiques dins les àrees de transició -com promou el Govern Balear- o convertint edificis agraris en habitatges -com proposava el Consell Insular en l’intent frenat de modificació ràpida del PTI- .
La manca d’habitatge disponible és un símptoma d’un model on el benefici a curt termini passa per davant dels drets de la ciutadania i un problema real i urgent per a moltes persones, especialment per als joves de Menorca que veuen frustrada la seva emancipació i frenats els seus projectes de vida.
El GOB creu que cal obrir el debat i aplicar mesures efectives per rebaixar l’actual pressió humana de l’estiu, i buscar situar-lo a nivells pròxims al mes de juny (devers 180-190 mil persones). Això alleugeraria moltes de les tensions actuals i contribuiria, de manera molt més eficaç, a pal·liar la disponibilitat d’habitatge per als residents.
La limitació de vehicles turístics és una bona eina per treballar objectius com aquests.
L’opinió pública es mereix un debat transparent i ben fonamentat, i cal demanar a les institucions públiques que estiguin a l’alçada del repte i que actuïn de manera honesta.
“El GOB diu això”, “el GOB diu allò…”
Vols saber de veritat què diu el GOB? Subscriu-te a les notícies del GOB Menorca i accedeix a informació ambiental i a la nostra opinió de forma directa i fiable, sense filtres! Views: 393
Una resposta
Crec que aquest anàlisi és molt acertat i a la vegada me don compte que serà molt difícil revertir aquesta situació :-((