A Menorca s’està planejant una nova amenaça urbanística en el sòl rústic, presentada com edificis agraris imprescindibles per salvar el camp de l’illa. Projectes d’edificis enormes demanen que se’ls exoneri dels paràmetres urbanístics, per quedar fora del control de les normes. Seran edificis agraris… mentre duri l’activitat.

Aquests dies es troba en exposició pública un projecte d’una gran bodega a Ciutadella, en el camí de Macarella. Es planteja en sòl d’especial protecció i dins d’una àrea d’Alt perill d’incendi. Es tracta d’un tràmit per ser declarat d’Interès General. El GOB hi ha presentat al·legacions.

Edificis sense límits

La legislació que regula el sòl rústic diu que els edificis agraris han de tenir un volum màxim de 1.500 m3. La bodega projectada a Ciutadella, segons el projecte que s’ha exposat al públic, és de 14.420 m3. És a dir, es tracta d’un edifici amb un volum que representa el 961 % del permès. Per això, els promotors demanen al Consell Insular que els eximeixi dels paràmetres urbanístics vigents.

Aquesta finca va ser una de les que es va beneficiar de quan la Norma Territorial Transitòria va permetre destinar tots els edificis existents a usos turístics. Després, és clar, no tenen dotacions per a l’activitat agrària. Però aquest cas és encara més recargolat, perquè després de destinar les cases, els estables, els bouers i les casetes a usos turístics, va demanar per construir dos edificis més per a usos agraris i se’ls va concedir. Així i tot, ara, un temps després, argumenten que necessiten una bodega per processar el rem. Una bodega enorme.

Aquest és el tercer intent de construir la gran bodega. Els dos projecte anteriors van ser desestimats pels grans impactes que generaven. La diferència és que ara hi ha un precedent, perquè a finals de l’any passat es va autoritzar un projecte similar a una finca propera, també de Ciutadella.

El GOB entén que les exoneracions per a usos agraris no haurien de supera mai el 50 % del permès. Resulta inadmissible que es proposin creixements de quasi el 1000 % d’allò que regula la legislació. Un projecte d’aquesta envergadura sembla més propi de dur-se a terme en sòl industrial que no en rústic. De fet, altres finques productores de vi, que necessiten grans instal·lacions, han agafat aquesta opció i realitzen el procés industrial en terrenys de polígon industrial.

Alerta amb l’aigua

La quantitat d’aigua que el projecte requereix tampoc no es troba garantida. El projecte diu que s’espera comptar amb dues concessions d’aigua d’aqüífer, però encara no són una realitat. Es preveu que, mentrestant, es puguin abastir amb camions cisterna i també amb alguns dipòsits de pluvials.

Al respecte, el GOB ha demanat a les seves al·legacions que s’extremi la vigilància per evitar que els cinc dipòsits prevists no acabin essent piscines. A Menorca ja hi ha al manco dos precedents confirmats per expedients sancionadors, de promotors diferents, que tenen en comú una mateixa empresa dissenyadora. Aquesta empresa figura també entre les que participen en el disseny del projecte en qüestió.

L’entitat ha advertit que hi ha aigües residuals que no van a la depuradora i que es pensen gestionar amb camions extractors. A la pràctica, això sol acabar vessant de manera descontrolada al terreny.

Xarxa Natura i risc d’incendi

L’espai on es projecten les intervencions està inclòs dins Xarxa Natura 2000, amb la figura de Zona d’Especial Protecció per a les Aus. La Llei disposa que s’establiran dins les ZEPAs mesures per evitar les alteracions i intervencions de conservació especials respecte el seu hàbitat, per a garantir la seva supervivència i reproducció.

Cal fer constar que a la finca en qüestió s’han eliminat centenars de metres de paret seca i del corresponent mosaic vegetal.
Tampoc sembla gaire lògic proposar una construcció d’aquesta envergadura dins d’una Àrea d’Alt Perill d’Incendi. És com si les qualificacions de zones de risc estiguin fetes però no serveixin per a res a la pràctica. Fer una instal·lació així implicaria a més haver de fer un gran desbrossament en la vegetació perimetral, cosa que augmentaria molt més l’impacte que ja es planteja ara al paisatge del costat del camí de Macarella.

I si el negoci agrari no funciona?

Cal plantejar què passaria amb aquests edificis enormes si, en qualque moment, el negoci plantejat no funciona. Llavors els nous immobles seran magatzems agraris o seran apartaments? Quina revalorització immobiliària significarà disposar d’aquestes grans construccions?

Ubicar edificis faraònics en sòl rústic és un greu error. O s’han d’emprar construccions existents (l’explotació en qüestió té un gran bouer i dos edificis agraris nous de trinca), o les activitats s’han de derivar cap a zones industrials.

L’argument agrari no pot ser un colador per exonerar els paràmetres urbanístics fins a l’infinit. Ara és un edifici que quasi representa el 1000 % del màxim permès. On és el límit?

Les administracions han de vetlar per uns usos racionals al territori i per evitar que la via agrària sigui un subterfugi per fer coses que, per la via explícita, estarien prohibides.