El GOB vol agrair l’actuació duita a terme de manera conjunta entre la Guàrdia Civil i Recursos Hídrics per clausurar un pou il·legal que extreia 40 tones d’aigua diàries a un agroturisme d’Alaior. Acabar amb la sensació d’impunitat total que s’ha vingut observant en els abusos de l’aigua és bàsic perquè Menorca tengui una perspectiva de futur en aquesta qüestió.

Un gran consum d’aigua de piscines

Ja ha transcendit que l’allotjament turístic que emprava aquest pou il·legal era el que s’ha muntat a les antigues bateries de Llucalari. Un cas d’establiment de luxe, que pot ajudar a reflexionar sobre la problemàtica creixent dels recursos hídrics que està experimentant Menorca.

Després de més de 10 anys de tràmits i diverses versions del projecte turístic, les places d’aquest hotel rural es van anar reduint. De les 150 places que es pretenien en 2015, es van passar després a 80. Però finalment no es va autoritzar l’ús d’allotjament de les edificacions que es trobaven dins domini públic i es va acabar, sota la figura d’hotel rural, amb un màxim de 30 places.

A l’espai hi ha una gran piscina, de quasi 500 m2, i una dotzena de piscines petites, de devers 15 m2.

Que s’hagi trobat un pou no declarat amb extraccions diàries de 40.000 litres d’aigua, pot voler indicar que els volums d’aigua de piscina que es renoven cada dia poden ser molt alts. Els preus que es paguen per una habitació en un allotjament així són elevats. No és descabellat pensar que l’aigua de les piscines petites s’estigui canviant quasi cada dia.

El tercer establiment sancionat a Alaior, amb un mateix nexe tècnic

Aquest és el tercer cas d’establiment turístic en rústic del municipi d’Alaior que és objecte de sanció. Primer va ser el cas de Torre Vella, on el GOB va denunciar la presència de set piscines que havien de ser aljubs d’estalvi d’aigua.

L’Ajuntament no va deixar consultar l’expedient de legalització fins que va estar resolt. El grup municipal Avançam va presentar un recurs contra la legalització, perquè en el moment de la legalitzar el PTI ja només permetia una piscina per agroturisme.

Després va ser Sant Llorenç. Un establiment inicialment vinculat a les bateries de Llucalari, que va ser finalment tramitat per separat, però que -teòricament- comparteix la mateixa explotació agrària. A Sant Llorenç, el GOB també va detectar diverses piscines que, en teoria, eren aljubs. El Consorci de Disciplina va confirmar l’existència de 9 piscines sense llicència. Té un expedient obert que el GOB està intentant consultar.

Ara s’ha conegut el cas de l’ús d’un pou il·legal amb grans extraccions diàries. Què tenen en comú aquests espais, explotats per promotors diferents? En els tres casos, la tramitació ambiental l’ha feta la consultoria Abril, al titular de la qual ara el Consell Insular de Menorca ha contractat perquè redacti les modificacions del Pla Territorial en sòl rústic.

Perseguir els grans consumidors, una prioritat

El GOB encoratja les institucions públiques a treballar per l’interès general. A Ciutadella també hi ha un cas amb 13 piscines sense llicència. A Maó, hi ha un camp de gespa privat de 20.000 m2, que consumeix l’equivalent a 800 persones residents. Al costat de la carretera general, hi ha regadius de gran extensió que reguen a ple sol…

Quan l’aigua es converteix en un recurs escàs, els organismes públics han de vetlar per la població resident. Qui empra grans quantitats d’aigua per caprici o per fer-ne negoci, ha de rebre de manera prioritària la inspecció.

Tant de bo aquesta celebrada actuació sigui la primera d’unes quantes més que posin seny al malbaratament d’un element imprescindible per a la qualitat de vida de la gent resident i per al medi natural de l’illa.