Una revisió exhaustiva i de caràcter urgent als lloguers turístics situats dins dels nuclis tradicionals i veure si acompleixen les condicions per a poder continuar en actiu. Aquesta és la petició que el GOB ha enviat recentment al Consell Insular.
Massificació i afectació a l’habitatge
La comercialització de cases per a usos turístics és un fenomen que es va disparar dins la segona dècada d’aquest segle i que té una relació directa amb dues de les problemàtiques que assetgen Menorca: la massificació turística i la dificultat d’accedir a un habitatge.
Efectivament, el lloguer turístic ha significat afegir unes 30.000 places turístiques a les 54.000 existents fins llavors. Així, Menorca ha incrementat en els últims deu anys en un 55% la capacitat legal d’allotjament turístic. A això s’hi suma que, a l’estiu, amb totes les places ja plenes, s’hi arriben a afegir més de 45.000 persones. On dormen tots aquests visitants?. La massificació és una realitat contrastada amb xifres.
Tenir 30.000 places turístiques atorgades a cases, i al manco 30.000 més de manera irregular, vol dir que la nostra illa dedica devers 12.000 habitatges per a usos turístics (s’estimen 5 places per casa). Una situació que impacta sobre l’habitatge i desequilibra la balança. On el protagonista és qui ve a passar uns dies i no qui viu tot l’any. I on el pes per accedir a un habitatge es mesura pels preus turístics i deixa de ser accessible per a molta part de la població resident.
La prioritat dels nuclis tradicionals
Aquest darrer problema és especialment greu quan els lloguers turístics es fan dins dels nuclis tradicionals, que és on hi ha la principal activitat residencial. És el que coneixem com als pobles de l’illa: Maó, Ciutadella, Alaior, Ferreries, es Mercadal, es Castell, Sant Lluís i es Migjorn.
Una situació que ja es va diagnosticar i que per això queda recollida dins el Pla Territorial Insular quan es prohibeix noves places de lloguer turístic en nuclis tradicionals.
El GOB demana una revisió de les autoritzacions existents a aquestes zones d’ús residencial prioritari. Els nuclis tradicionals són els espais pensats i ordenats per a la població resident, on hi ha els serveis i les dotacions que també funcionen a l’hivern.
En opinió del GOB, l’activitat turística s’ha d’anar redimensionant, de manera que quedi principalment a les urbanitzacions. La Llei de Turisme de les Illes Balears preveu alguns mecanismes per a fer-ho.
L’obligació de revisar les declaracions responsables
La Llei diu que, com a mínim cada cinc anys s’han de revisar les declaracions responsables que s’usen per a posar en marxa els establiments de lloguer turístic. De manera que la comercialització turística només podrà continuar si es compleixen tots els requisits legalment establerts i si la zona on es localitza l’immoble continua essent apta per a l’activitat turística.
La Llei també demana altres requisits, com eliminar les instal·lacions tèrmiques que funcionin amb fueloil o gasoil, incorporar sistemes d’estalvi d’aigua i de reducció de residus.
Igualment, han de mostrar en un lloc destacat i visible de l’immoble la placa identificativa normalitzada. Com també hi ha l’obligació de comptar amb una pòlissa d’assegurança que garanteixi una cobertura mínima de 300.000 euros.
Menorca necessita reduir les places turístiques planificades, per tal d’evitar els negatius efectes de la massificació i la pèrdua d’habitatges per a la població resident.
La Llei preveu mecanismes per a millorar l’actual situació. Començar per revisar les places autoritzades dins els nuclis tradicionals seria bo per a descongestionar l’illa i millorar la convivència entre visitants i residents, al temps que ajudaria a recuperar habitatges disponibles per a tot l’any.
Sigues part de la solució, associa’t al GOB Menorca!
Els reptes són molts i grans. Necessitam el teu suport. Perquè fas falta, fem falta. Associa’t al GOB Menorca! Views: 435
2 respostes
Les cadenes hoteleres ja tenen molt previst que baixin els habitatges turístics, no és necessari que els ajudeu. Aquest rum-rum de demonització de l’activitat, amb una gestió patètica, gesticulant molt sobre il·legals però no fent res a la pràctica, és clarament intencionat. Per què no ho gestionen bé si no costa gens? Que si grans inversions per combatre il·legals quan simplement és anar a les grans plataformes i xarxes socials i quadrar dades?
I és que qualque banda han de dur tot l’increment poblacional que necessiten per obrir 24.000 places hoteleres més. Que preveuen que siguin més que açò, clar, perquè hi fien afegir les places que volen fer perdre als habitatges turístics.
Sense mesures perquè l’oferta d’habitatges sigui pels fills dels menorquins (no, no n’hi haurà d’açò, més oferta de cases es traduirà, ja vos ho dic jo, en més població), el creixement hoteler sempre equival a més residents, i la correlació entre una cosa i altra és tan bèstia que Menorca podria esdevenir una Eivissa 2.0 molt més prest del que vos podeu imaginar. 200.000 residents a Menorca d’aquí pocs anys? Si seguim badant al ritme dels Escarrers i Matutes i els seus col·legues més nostrats, és molt probable que ho vegem. I, amb açò, és clar, més carreteres, més requalificacions, més legalitzacions exprés, més hotels, sempre més hotels. I és que sí, darrerament les places d’habitatge turístic s’estanquen o baixen, però sempre sempre hi ha més hotels. I badam…
A propòsit i ja més enllà del tema concret: demanar restriccions, canvis de llei, etc. quan ni tan sols es compleix l’actual sempre és entrar a un joc amb unes normes adulterades, participar d’un relat que han creat uns altres per interessos diferents dels teus. La discrecionalitat a l’hora d’haver de complir normatives, mentre es fa tot tipus de comèdia perquè tothom pugui criticar una activitat, permet sempre que els amics de qui mana puguin fer el que vulguin mentre la resta ha de passar pena malgrat tingui les llicències pertinents. Qui rebrà inspeccions i li miraran tot amb lupa? Els afins als que comanden? Segur que no.
A Ferreries prest s’inaugurarà un hotel d’interior al carrer del Camp 5. És un disbarat urbanístic fet a la part més antiga de Ferreries, al Coll Llis. Quan vaig anar a l’ajuntament a demanar explicacions em van dir que el PGOU d’aquella zona havia estat modificat per acord de l’ajuntament el 2012 amb el suport del PP i de l’Entesa i que permetia construir ampliant els metres quadrats. Com podeu comprendre amb vaig quedar que no m’ho creia. Podeu veure el desastre des de l’aparcament del cementiri de la població, Per cert el constructor va començar les obres sense permís d’obra major i sense haver presentat el projecte, cosa que vaig denunciar a l’ajuntament i va ser obligat a aturar l’obra i per mes inri governava en aquell moment l’Entesa de Ferreries. No et pots fiar ni de les esquerres, al manco a Ferreries.