Aquests dies s’han fet públiques diverses informacions de l’estudi de capacitat de càrrega turística que el Consell Insular de Menorca ha encarregat. La proposta del citat treball és augmentar les places turístiques de l’illa, tant en zona turística com en nuclis tradicionals o en sòl rústic. Un perill important, perquè aquest estudi es vol usar com argument per eliminar la moratòria turística. El GOB avança unes primeres consideracions al respecte.

La moratòria turística va sorgir perquè la realitat supera la planificació

Un decret de 2022 del Govern Balear va dictar una moratòria turística a tot l’arxipèlag per quatre anys, de manera que, a partir de llavors, no es poden donar noves places turístiques. Per què es va fer aquesta moratòria? Perquè es va constatar que una cosa era la planificació existent i una altra la pressió turística real.

En el cas de Menorca, tenim una població resident de devers 100.000 persones i unes 84.000 places turístiques autoritzades. Però, en realitat, el mes d’agost hi ha damunt Menorca més de 230.000 persones. És a dir, una diferència de 46.000 persones entre la capacitat teòrica i el món real.

Ara l’estudi de capacitat de càrrega proposa arribar a 107.917 places turístiques (23.800 més que les que tenim actualment) i un sostre de població de 267.000 persones. Això és una barbaritat, perquè, a l’hora de la veritat, ens portaria a un escenari en els mesos de temporada d’una Menorca de més de 330.000 persones.

És la conseqüència d’un encàrrec que ha fet el Consell Insular, sense concurs públic i sense comptar amb un equip multidisciplinar que pugui tenir en compte altres paràmetres bàsics com veurem a continuació.

Impossible abastir d’aigua aquesta població projectada

Fa uns anys que els dos aqüífers principals de Menorca, el de Migjorn i el de s’Albaida, mostren signes de baixada de nivell, mentre pugen els clorurs. Això indica que estem extraient més aigua que la que entra al subsol, fet que provoca una intrusió de l’aigua marina.

Pretendre solucionar això amb dessaladores és un camí sense sortida. Vegem l’exemple de Ciutadella, on tenen una planta potent per dessalinitzar, però amb el creixement ja previst en l’actualitat es queda petita. Compta més si es plantegen increments afegits de població.

D’acord amb les publicacions oficials es preveu que, en 2031 (és a dir, només d’aquí a sis anys), Ciutadella hauria de tenir en funcionament la dessaladora a l’estiu al 100 de capacitat i, a més, augmentar un 30 % les extraccions de l’aqüífer. Del tot impossible en un aqüífer esgotat i contaminat per clorurs i nitrats.

Per això el PGOU està aturat, perquè no pot demostrar la capacitat d’abastir d’aigua la població prevista.

Que davant aquesta situació, el Consell es plantegi que Ciutadella incrementi encara més el creixement previst, sembla evidenciar que no hi ha ningú al volant.

Les propostes del GOB

Ja durant la tramitació de la revisió del PTI, a l’anterior mandat, el GOB va proposar dues mesures concretes per fer front a la massificació turística que s’estava evidenciant i als seus negatius efectes.

D’una banda, es demana que Menorca estableixi una bossa de places turístiques, amb un criteri de dos per una. És a dir, congelar les places turístiques autoritzades fins el moment (84.058) i plantejar que, per cada plaça nova que es vulgui crear, se n’hagin de donar dues de baixa. D’aquesta manera no es tanca el mercat i, al mateix temps, s’incentiva una millora en la qualitat de les places existents.

L’altra mesura que es proposa és la limitació en els vehicles turístics. Com ho està fent Formentera des de 2019 i com estan tramitant en aquests moments Eivissa i Mallorca.

Menorca, que té aquesta possibilitat a la mà des de l’aprovació de la Llei de Reserva de Biosfera en 2023, s’està quedant a la cua perquè el Consell Insular no s’atreveix a aplicar la capacitat legal que li dóna la Llei.

Només si Menorca pren la decisió de limitar, i anar rebaixant progressivament la capacitat d’allotjament turístic, es tindrà esperança en crear un futur més raonable. Tant en comoditat de la població resident, en qualitat de l’experiència turística, en la capacitat dels recursos o en la recuperació d’habitatges per a la ciutadania.

Cal demanar que aquest estudi, que planteja qüestions transcendentals per al futur de Menorca, tengui transparència, que surti a exposició pública, que s’hi puguin presentar al·legacions i que es promogui el necessari debat entre la gent de l’illa.