Quan hagin arribat les primeres pluges de tardor, que enguany també es fan pregar, el camp començarà la seva metamorfosi omplint-se d’herbes, d’insectes i de fruits silvestres. Enguany, l’estació coincideix amb el tret de sortida de la campanya electoral per les eleccions locals i autonòmiques.

El paisatge menorquí anirà abandonant l’ocre estival i donarà pas al verd. I amb la major disponibilitat de plantes fresques hi haurà també una nova fornada d’erugues. N’hi ha una que és particularment grossa, superior a un dit humà adult.

Al cap d’uns mesos, fa una papallona nocturna (un borinot) de bon port, amb un característic dibuix a l’esquena, que recorda el cap d’una calavera. És un animal que presenta una habilitat especial, perquè és capaç d’enganyar a les abelles i entrar a les seves casetes per menjar-se la mel. Com passa de vegades amb el màrqueting electoral.

Es veu que el borinot ha desenvolupat sistemes que li permeten confondre els insectes que l’envolten. Emet unes substàncies que fan la mateixa olor que l’eixam que defensa les entrades de la casa comuna. D’aquesta forma, les abelles queden convençudes que aquella criatura té els mateixos objectius que la resta de la comunitat.

Com si aprengués el seu llenguatge, el seu relat i els seus valors, i se’ls fes seus. Com si reivindiqués el mateix missatge i plantegés els mateixos objectius, per més que la seva intenció sigui arribar a la mel i cruspir-se-la.

Per si de cas qualque obrera díscola (sempre n’hi ha que tenen opinió pròpia) considera que, per molta olor amigable que faci, un papalló tan gros no pot tenir interessos coincidents, la papallona s’ha dotat d’una cutícula prou gruixada com per no ser sensible a les fiblades de les treballadores amb mal humor.

Com ara un personatge públic que disposa d’un bon gabinet de comunicació, que emet vídeos per xarxes i apareix als actes clau, de manera que les crítiques espontànies no acabin fent ferida.

I el borinot encara guarda una tercera arma per desactivar rebel·lions populars. Té la capacitat d’emetre un so agut, que calma i desorienta als qui el rodegen. Com un govern que organitza concerts i convida a sobrassada.

És un error pensar que totes les papallones nocturnes enganyen les abelles i també ho és creure que totes les obreres es deixen enredar. Però venen uns temps en què serà bo tenir present els recursos que es solen emprar per despistar els que hi ha al voltant.

Anunciar una gran despesa en infraestructures d’aigua sense preveure el creixement urbanístic que es pot activar després, és com trenar una gran llata d’espart i construir-hi un còssil per guardar l’aigua. S’haurà aplicat una despesa i es podrà al·legar que s’ha fet feina. Però no recollirem aigua.

Fer més estudis de capacitat de càrrega de vehicles turístics i promoure una sonora modificació de la Llei que ho empara, quan aquesta mateixa llei ja s’ha modificat cinc vegades dins aquesta legislatura, té el mateix efecte que el còssil d’espart. S’hauran generat titulars i exhibit gesticulacions, però els vehicles segueixen sense estar limitats.

Només faltava fomentar més operacions immobiliàries i turístiques al camp i fer-ho en nom dels pagesos i de la sostenibilitat. El borinot de la mel sembla un simple aprenent.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de Política Territorial del GOB, al diari Menorca de 28/09/2026)