Les Illes Balears són uns territoris fortament tensats per la saturació turística. Menorca, que era l’illa que més s’estava salvant d’aquesta dinàmica, ha tornat a batre rècords en nombre de turistes anuals (ja passem dels 1,7 milions). Mentrestant, es segueix apostant per la promoció turística amb diners públics i no hi ha notícies de la limitació de vehicles turístics per al pròxim estiu.

En aquest context, on es succeeixen actes de protesta contra la massificació creixent i els seus efectes a les illes, el Govern Balear ha anat a Europa a presentar el projecte de Dictamen “Per un turisme sostenible i resilient a la Unió Europea” on les Illes Balears pretenen posicionar-se com a referent polític en matèria de turisme.

Les plataformes Canviem el Rumb d’Eivissa i Formentera, la Plataforma Menys Turisme Més Vida de Mallorca i Via Menorca alerten que el Dictamen Europeu sobre Turisme evita afrontar l’arrel del problema: la saturació i les conseqüències de la turistificació damunt la població resident, els territoris i els seus recursos. Les entitats recorden que aquestes problemàtiques necessiten mesures concretes, no només discursos.

Europa reconeix els impactes, però no s’atreveix a dir el que és evident: no podem créixer més

El document continua proposant receptes conegudes —digitalització, gestió “intel·ligent”, diversificació de mercats, desestacionalització— que, segons les entitats, no solucionen el problema, sinó que l’amplifiquen.

A Menorca es pot veure clar que l’objectiu de desestacionalitzar no vol dir baixar el volum d’estiu. Vol dir simplement afegir turisme a l’hivern. Sense prendre mesures que rebaixin la saturació que es viu el juliol i l’agost, el resultat és que la pressió humana anual s’incrementa.

Les organitzacions recorden que qualsevol estratègia realment sostenible ha d’abordar els límits ecològics, més evidents en territoris insulars, especialment pel que fa al consum d’aigua i energia, capacitat de la xarxa viària, erosió del territori, creixement de la població flotant i expulsió de residents per culpa de l’habitatge turístic.

Si Europa vol parlar de sostenibilitat, ha d’assumir els límits

Les tres plataformes consideren imprescindible que les institucions europees incorporin a l’agenda política mesures que el Dictamen no contempla, les reclamacions de les entitats són:.

• Reconeixement explícit dels límits ecològics i socials de les illes.
• Plans d’esponjament turístic en territoris saturats, que incloguin la reducció real de places. Casos com la reforma dels hotels de Son Bou haurien de significar una rebaixa substancial. Urbanitzacions que tenen previst afegir centenars de xalets i de places hoteleres, s’haurien de redefinir.
• Moratòries a la creació de nova oferta turística. El darrer estudi que el Consell Insular ha redactat per Menorca parlava d’afegir 24.000 places turístiques més.
• Regulació del transport aeri i del trànsit de creuers, principals motors de massificació.
• Pla de reducció progressiva de la promoció turística amb doblers públics.
• Mesures que limitin la saturació de l’estiu. Limitació del nombre de vehicles turístics. Fa dos anys i mig que Menorca té la capacitat legal per a fer-ho.
• Indicadors vinculants de dret a l’habitatge i polítiques efectives contra l’especulació i la mercantilització turística dels habitatges per evitar l’expulsió de residents. Una tercera part de les places turístiques declarades de Menorca ocupen habitatges, i moltes places turístiques no declarades també ho fan.
• Diversificació econòmica real, no retòrica, orientada a reduir dependències estructurals.

Sense aquestes mesures, les entitats afirmen que el Dictamen “sostenibilitza el discurs, però no el model”.

Les Illes Balears són exemple de massificació

Les organitzacions adverteixen que el Dictamen posa el focus en la competitivitat turística per damunt del benestar de les persones, i que això perpetua un model que a les Illes ja ha demostrat els seus límits: esgotament d’aqüífers, congestió d’aparcaments a platges, biodiversitat en retrocés, habitatge inassumible, i una població cada vegada més expulsada dels espais que habita.

Per les entitats, el debat no és com gestionar més turistes, sinó com reduir-ne el volum fins a nivells compatibles amb la vida. Basta mirar els fluxos de turistes de les Illes Balears (devers 19 milions en 2024) per veure que, de moment, són un laboratori de massificació, no de sostenibilitat.

Les entitats fan una crida a les institucions europees perquè no utilitzin el Dictamen com a justificació per continuar aprofundint en un model que porta els territoris al límit, i perquè impulsin una agenda real de canvi basada en la reducció de la saturació turística i en la restauració ecològica i social.