Hem organitzat la venda de llibres del GOB amb entrega a domicili per aquest sant Jordi. La situació que vivim no ens ha d'impedir gaudir d'aquesta festa i dels llibres. Adjuntam un llistat de llibres que us recomanam, que podeu demanar a botiga@gobmenorca.com o al telèfon 971 350 762. Servim a tota Menorca.
Al voltant del 70% de la superfície de Menorca és gestionada, d’una manera o altra, per pagesos i pageses. Es pot dir, per tant, que la pagesia és una peça clau en la conservació del territori. El programa de Custòdia Agrària del GOB Menorca posa en valor el seu paper com a productors d'aliments i com a gestors de territori, i els reconeix com a aliats per a la preservació de la natura de l'illa i la protecció de la biodiversitat.
En aquesta pàgina descobriràs en què consisteix el #programa de custòdia agrària, perquè el #paisatge en mosaic és tan important per a la biodiversitat, quines són les #principals amenaces que afecten al model que defensam, així com #quins reptes afrontam a l'hora de dur a terme aquest programa i quines són les nostres #línies estratègiques per a abordar-los. D'aquest model de gestió se'n deriven uns productes amb #valor afegit que et convidam a conèixer, per tal que tu també puguis #contribuir a la preservació del paisatge i la biodiversitat menorquins a través de les teves decisions de consum.
Conscients de l’impacte que té l’agricultura i la ramaderia sobre el territori, el qual pot variar des de perjudicial i contaminant fins a positiu en múltiples aspectes, al GOB Menorca vam decidir impulsar un programa per donar suport a aquells pagesos i pageses que aposten per un model sostenible.
Aquest programa es basa en la filosofia de la Custòdia del Territori, la qual cerca implicar els diferents agents socials en la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals. La Custòdia Agrària adapta aquesta metodologia a l’àmbit agrari a través de la signatura d’un Acord de Pràctiques Agràries Sostenibles entre els gestors del finca i l’entitat ecologista. A través d’aquest acord, el pagès es compromet a aplicar una sèrie de mesures en la seva gestió que en redueixen l’impacte ambiental negatiu, alhora que en maximitzen les repercussions positives i millora la rendibilitat econòmica.
Les mesures incloses en l’acord de Pràctiques Agràries Sostenibles abasten tant el tipus de cultius que es produeixen, el maneig del bestiar, així com la gestió dels elements naturals i culturals que es troben a la finca, entre els quals destaquen la vegetació silvestre present a zones estratègiques per a servir de corredors biològics, així com els boscarrons, arbres singulars i zones humides temporals, que tan importants són per a la fauna silvestre.
Es fomenta una gestió dels cultius amb el mínim d’intervenció: s’eviten els pesticides i herbicides, es prioritzen els adobs orgànics i es manté sempre que és possible una coberta vegetal del sòl per a reduir-ne l’erosió.
Es fa una aposta clara per varietats vegetals adaptades al clima de l’illa, les quals tenen una necessitat reduïda de reg, i per les races autòctones, les quals són rústiques i s’adapten molt millor a les condicions climàtiques de l’illa i aprofiten millor la pastura que creix sense necessitat de reg.
Per la seva banda, el GOB es compromet a ajudar aquestes finques a través de la visibilització del seus productes, la realització de tasques de voluntariat, l’oferta de formació i la recaptació de fons per a realitzar millores directes, com poden ser la rehabilitació d’aljubs, la compra d’arbres fruiters o la realització d’analítiques de terra.
Es tracta, doncs, d’un pacte d'ajuda mútua que sorgeix després de suficients converses amb cada explotació i de constatar que compartim una visió del futur que volem aconseguir, on cada part intenta posar-hi el millor que pot aportar. Els seus beneficis es basen en el poder de les aliances socials per a fer de motor en el canvi de paradigma productiu.
La millor via per a garantir la sostenibilitat ambiental d'aquets terrenys en el temps és que la seva activitat econòmica sigui rendible. Per això, des del GOB, es fa èmfasi en dos aspectes fonamentals: per una banda, la reducció de les despeses de producció a través de la gestió intel·ligent de la seva activitat i dels recursos de la finca (recuperant terres prèviament improductives, minimitzant l’ús d’insums externs i adoptant els principis de l’economia circular) i, per l’altra, la promoció dels productes d’aquestes finques.
Més enllà del recolzament a les finques ja adherides al programa, el GOB cerca crear una xarxa significativa que treballi conjuntament per poder garantir que Menorca continuï tenint un sector agrari viu i que prioritzi el valor afegit de la conservació ambiental.
Gràcies a la gestió respectuosa que es fa als llocs adherits al programa de Custòdia Agrària, els seus productes presenten un alt valor afegit. Aquest es pot resumir en els valors de Salut, Natura i Proximitat.
Aquí tens un llistat amb el productes de les finques adherides al programa de Custòdia Agrària.
El paisatge en mosaic que Menorca ha conservat al llarg de mil·lennis és una clau per a la conservació. Un dels elements que van ser més decisoris a l'hora de declarar l'illa com a Reserva de Biosfera va ser la combinació de tessel·les de camps de conreu, espais de vegetació silvestre i la immensa retícula de paret seca que els separa, alhora que alberga molta vida animal i vegetal.
La Menorca que coneixem i estimam és el resultat de la interacció de l'espècie humana, des de fa al manco 4000 anys, amb l’entorn. No és idò un espai verge, sinó llargament transformat per la mà humana. El paisatge que veim avui és la suma de la natura i de la cultura que s'hi ha aplicat.
L'activitat ancestral més transformadora de territori ha estat l'agrària. Sigui per alimentar els ramats, per produir aliments o per buscar recursos al bosc, la gestió agrària és la responsable del llegat que hem rebut. Una gestió que, fins fa uns quaranta anys, era d'una intensitat molt compatible amb la conservació d'una alta biodiversitat i que configurava un paisatge que resulta agradable a molta gent.
La convivència ha estat tan estreta i llarga, que actualment la major part dels animals i plantes que hi trobam depenen en bona part de mantenir una gestió agrària adequada. On hi ha una gestió responsable, hi trobem molts insectes i molt de gra, que serveixen d'aliment a petits mamífers i ocells, que a la vegada contribueixen a mantenir tota la rica xarxa tròfica que forma la vida silvestre.
Hi ha dues tendències que trenquen l’equilibri de la gestió sostenible i els beneficis del mosaic. La primera és l’abandó del camp. Molts pagesos acaben renunciant a la seva feina perquè deixa de ser viable en l’entorn globalitzat, en el qual no poden competir amb els preus provinents de les produccions a gran escala o intensives. Quan s'abandona la gestió agrària en una terra com la nostra, prest apareixen plantes silvestres arbustives i arbòries, que acaben configurant un paisatge més forestal, agradable també als ulls i que pot ajudar a preservar el sòl fèrtil, però que ja no albergarà tanta diversitat d'espècies, perquè serà més homogeni.
La segona tendència és la resposta oposada: en la recerca d'un major benefici econòmic a curt termini, hi ha explotacions que s'intensifiquen molt. Llavors solen aparèixer els grans regadius -que esgoten el malmès aqüífer subterrani-, els pesticides -que enverinen la cadena tròfica-, l'eliminació de mosaic -per buscar camps més grans de conreu- i també el descens de vida silvestre.
Com podem veure, els extrems són nocius tant pel medi ambient, com per a les persones que treballen la terra i les que consumeixen els seus productes. La virtut, com passa sovint, està en el terme mig. L’equilibri entre viabilitat econòmica i gestió respectuosa amb la natura és el que, com a societat, tenim la possibilitat de recolzar. Aquest és l’objectiu del programa de Custòdia Agrària i la bona notícia és que aquest model virtuós és factible i ja se'n tenen exemples a Menorca.
La sostenibilitat de l’activitat agrària depèn de molts de factors. El GOB ajuda els pagesos i les pageses a afrontar el següents reptes a través del programa de Custòdia Agrària:
Reptes ambientals: afrontar la degradació directa o la homogeneïtzació del paisatge. Cercar fórmules de gestió que permetin recuperar la multifuncionalitat del sector agrari per a la permanència de la biodiversitat, així com les bones condicions del sòl i dels ecosistemes aquàtics.
Reptes culturals: evitar la pèrdua d'elements etnològics i recuperar la seva utilitat quan sigui possible (aljubs, abeurades, sistemes de canalització...), realçar la figura de la dona a la cultura rural i frenar la pèrdua d'agrobiodiversitat (races autòctones, varietats locals).
Reptes socials: augmentar el prestigi social del sector agrari en base al compromís de gestió responsable del territori, millorar les condicions de feina i de reconeixement per a cercar la renovació generacional i promoure nous nínxols d'ocupació en agricultura i ramaderia.
Reptes econòmics: rendibilitzar l'activitat agrària per a disminuir la sensació d'improductivitat del territori, reduir les despeses relacionades amb alimentació del bestiar a través de l’autoproducció de farratges, fomentar circuits de comercialització que permetin majors marges de benefici, localitzar nous nínxols de mercat per als productors de finques amb acord de custòdia.
El programa de Custòdia Agrària aborda el reptes anteriors a través de múltiples línies estratègiques:
Fomentar els acords de custòdia. A mesura que siguem capaços de signar més acords de custòdia amb finques agràries, s'anirà augmentant la superfície de territori ben gestionada.
Realitzar jornades de formació. Els productors, i la societat en general, poden assistir a diferents iniciatives per a conèixer experiències de negoci sostenible exitoses d'arreu que poden servir d’inspiració per projectes existents i nous. També s’organitzen actes on es tracta la relació entre l'activitat agrària amb el medi ambient, i se n’avalua el seu impacte.
Promocionar els productes de custòdia. Donar a conèixer i promocionar els productes de les finques amb acord de custòdia ajuda en la comercialització i, per tant, en la viabilitat econòmica de les finques. Participar a fires i mercats de la zona, potenciar la seva presència a les xarxes socials, organitzar degustacions públiques dels productes de custòdia o fer promocions, són algunes de les estratègies utilitzades.
Ajudar a la gestió sostenible de les finques. Es recolza les finques a través d'actuacions directes que ajuden a millorar la gestió i a fer intervencions ambientals i paisatgístiques. Recuperació d’aljubs i sistemes de recollida d’aigües pluvials, compra d’arbres fruiters, analítiques de terres per adobar-les de manera òptima, instal·lació de rampes als abeuradors per evitar que s’hi ofeguin animals silvestres, instal·lació de caixes niu per a control de plagues, afavorir la pol·linització, compra de barreres d’ullastre per substituir somiers o la retirada de trastos vells són algunes d'aquestes intervencions.
Organitzar jornades de voluntariat agrari. La implicació social en el projecte és fonamental, i amb les jornades de voluntariat es pot ajudar directament a les finques que tenen una gestió agrària responsable en les seves tasques. Recuperació de prats de pastura, adaptació de boscarrons com a zones d'ombres pel bestiar, recuperació de camins estratègics dins la finca, desbrossament d'aljubs que es volen rehabilitar, ajuda en la collita de raïm i olives, i una llarga llista d'activitats s'inclouen dins aquest apartat.
Educar a les escoles. Es realitzen activitats d'educació ambiental relacionades amb el projecte de custòdia agrària per a públic escolar. Els joves visiten un lloc adherit al programa per així apropar-los a l'activitat agrària i tot el què hi ha darrera dels productes: els pagesos, el camp, la natura... sense oblidar fomentar l’esperit crític a l’hora de triar els productes que consumeixen.
Comprovar els efectes ambientals de l'acord. Es realitzen inventaris dels valors naturals de les finques amb acord de custòdia i es fa un seguiment de la biodiversitat a través de bioindicadors per a poder conèixer els efectes ambientals de les mesures que es pacten amb les finques.
Difondre i promoure el projecte de custòdia agrària. El projecte de Custòdia Agrària del GOB és pioner a nivell estatal, per això és important donar a conèixer la custòdia del territori en l'àmbit agrari i projectar socialment la figura del sector agrari responsable.
La millor manera de contribuir a la preservació del paisatge agrari de Menorca és realitzant una compra conscient. Pensa en les repercussions ambientals dels productes que consumeixes. Als següent enllaços pots veure quines són les finques adherides al programa de Custòdia Agrària, quins productes ofereixen i com els podeu aconseguir.
També pots contribuir a la viabilitat de les finques apuntant-te a les jornades de voluntariat que es realitzen cada mes a les finques de custòdia. Podeu fer-ho enviant un email a custodia@gobmenorca.com
La prevenció és sempre la millor mesura per combatre qualsevol problema. Moltes vegades, sobretot en qüestions ambientals, fan falta mesures per aturar o regenerar situacions contràries a la natura. Però el primer mètode que coneixem per afrontar els problemes, també els ambientals, és l’educació.
L’educació, més enllà d’objectius academicistes i contemplatius, ha de servir per conscienciar la societat i prevenir errors futurs, i també no caure en errors passats. Conèixer la història, per exemple, serveix per no repetir-la. Conèixer la natura serveix per respectar-la i entendre que en formam part.
En aquesta línia idò, des del GOB pensam que l’estadi inicial d’acció per preservar el medi ambient és l’educació. No tindrem menys residus només separant-los millor, sinó si educam per no generar-ne innecessàriament, no tindrem uns aqüífers més plens si no educam per malbaratar menys aigua, no tindrem un millor panorama energètic si no educam en l’eficiència energètica. En general, cal evolucionar la relació de les persones amb l'entorn.
Amb la mar passa el mateix. Des de les platges fins a les zones pelàgiques, la nostra repercussió és evident, en part per una manca de coneixement de l’afectació que tenim sobre el medi marí. És per açò que, dins l’oferta educativa del GOB, sempre comptam amb diverses activitats relacionades amb l’entorn marí, per a diferents edats i sobre diferents aspectes, per tal de conèixer més i millor aquest món.
Na Mordala és un cranc que viu a les roques i que protagonitza un simpàtic conte per als infants. El seu viatge per la vorera i les praderies de posidònia explica als més petits els problemes de la sobrepesca, els residus al mar, els fondejos no sostenibles... Amb infants una mica més grans, descobrim l’entorn de la platja, la morfologia del sistema dunar, la vida que enclou i la seva importància per a la natura, el perquè de l’acumulació de posidònia seca a l’arena de les nostres platges, etc.
Reflexionam sobre els residus, les seves conseqüències sobre el mar i com revertir aquesta situació. Analitzam l’arena, amb els microplàstics i altres deixalles que conté, ens submergim durant l’estiu en les praderies de posidònia. Sobre la platja, fem fora els prejudicis sobre l’aroma d’aquesta planta, debatem amb els infants i joves sobre el futur de les nostres costes, la fortuna que inclouen els seus ecosistemes i la importància de preservar-los.
Cada any hi ha realitats noves, alumnes nous, sorgeixen diferents problemes ambientals i noves esperances. Per açò l’Educació Ambiental treballa per reciclar la seva metodologia, el seu contingut, i oferir propostes educatives noves, amb l’ajut d’altres agents de la societat. Tots junts educam per un futur més sostenible per la nostra mar.
Continua creixent la quantitat de gent que busca un món millor. A principis de març, el col·legi d’educació infantil i primària Mare de Déu del Toro de Ciutadella va firmar el conveni amb el qual es compromet a no emprar vaixelles de plàstic d’un sol ús a les seves festes i celebracions.
A principis de març, l’escola d’educació infantil i primària Margalida Florit va adherir-se al #Compromís2020SensePlàstic amb el que ratifica el seu compromís a no emprar vaixelles de plàstic d’un sol ús a l’escola.
L’escola d’educació infantil i primària de Fornells se suma al compromís de no emprar vaixelles de plàstic d’un sol ús a les seves festes, celebracions i activitats que organitzi el centre.
Ara que sembla que el món s’ha aturat durant uns dies, tal vegada és el moment de reflexionar i començar a canviar alguns hàbits per mirar de reduir el nostre consum de plàstics d’un sol ús.
L’escola d’educació primària Joan Benejam s'adhereix al #Compromís2020SensePlàstic amb el que es compromet a no tornar a emprar vaixelles de plàstic d’un sol ús a les seves celebracions.
L’escola Sant Josep de Maó ha firmat el conveni amb el qual es comprometen a eliminar les vaixelles de plàstic d’un sol ús de les seves festes i celebracions.
Es calcula que arriben al mar prop de 9 milions de tones de residus plàstics cada any. Aquesta quantitat equival a abocar el contingut d’un camió d’escombraries cada minut.