Back to top

Medi marí

Posidònia Oceànica

Mesures en favor de les praderies de Fanerògames Marines

L’anomenada alga de vidriers, altina o posidònia (Posidonia oceanica) és un organisme únic de la Mediterrània que creix en espectaculars extensions a l'arxipèlag Balear i que es troba actualment en retrocés per l’acció de l’home. Tot i ser en molts casos formacions mil·lenàries, el seu creixement és molt lent -al voltant d'un metro cada cent anys-, per tant, les agressions que rep es consideren irrecuperables a escala humana.

La posidònia és la responsable de les platges i els esplèndids paisatges marins que podem gaudir a Menorca. Aquesta planta és la base d'un ecosistema on hi viuen moltes altres espècies, hi crien peixos d'importància econòmica, es crea la major part d'arena de les nostres platges, es neteja l'aigua i es captura CO2. Les restes de la posidònia ajuden a l'acumulació d'arena a les platges per efecte del vent, redueixen la seva erosió durant els temporals i aporten nutrients als sistemes dunars.

La posidònia, per tant, és un dels recursos mediambientals i econòmics més importants que tenim a Balears. Les conseqüències d'un retrocés important d'aquesta planta serien molt considerables: augment de l'efecte hivernacle, afectació de moltes espècies animals que tenen la posidònia com a hàbitat, augment de la terbolesa de l'aigua i regressió del litoral, tant de les platges com del sistema dunar. El medi marí, la pesca i el turisme es veurien fortament afectats.

Aquestes praderies estan protegides i identificades com habitats prioritaris des del 1992, segons la Directiva d'Hàbitats (92/43/CEE) i més recentment pel Decret 25/2018, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears. Tot i això, els últims seguiments científics realitzats a Menorca demostren que les praderies de posidònia de l'illa s'estan degradant. La construcció d'infraestructures, com dics i ports esportius, o la pesca d'arrossegament són algunes de les causes de la seva regressió però també les barques que al fondejar sobre les praderies, llauren el fons marí i arranquen mates de posidònia. Amenaces com el canvi climàtic i la disminució de la qualitat de l'aigua a causa d'abocaments d'aigües residuals són altres causes de la seva regressió.

Compensant afectacions

La construcció del dic de Son Blanc, a Ciutadella, va tenir una gran afectació sobre la praderia de posidònia de la zona. Les gestions fetes davant Europa, abans de les obres, es van traduir amb el compromís de Ports d’Illes Balears a destinar 200.000 € a actuacions ambientals a favor del fons marí. Aquest compromís es va adquirir l’any 2007, però mai s'havia duit a la pràctica.

L’any 2018, el GOB va recordar aquest compromís al Govern Balear i es va acceptar dur-ho a terme. Amb aquest objectiu, es va contactar amb diferents agents relacionats amb la conservació marina per a detectar possibles actuacions que es podrien cobrir amb aquesta partida de compensació ambiental i es va entregar un document de propostes dirigides la conservació de les praderies de fanerògames marines a Menorca.

Les actuacions que el GOB va proposar i que han estat finalment aprovades pel Govern Balear són les següents:

1. Re-etiquetatge de les boies d'advertència entre Punta Roja - Na Carboner - Punta Mongofra, a Addaia.

Aquesta zona, d’alt valor ecològic per les praderies de posidònia i la troballa inusual de nacres (Pinna nobilis) a poca fondària, sovint és malmesa per les barques que passen i destrossen el fons amb l’hèlix.

Actualment existeixen boies que prohibeixen el fondeig i amarrar-se a les boies, però es proposa afegir una advertència d'aigües poc profundes per informar a l’usuari del perill d’acostar-s'hi amb una embarcació.

2. Instal·lació de boies de prohibició a l’escull de posidònia situat a l’entrada de s’Estany de Mongofra.

Si entrem per la mar a s’Estany de Mongofra, trobam un dels pocs esculls al món de posidònia que arriba fins a la superfície. És per això, que la zona està declarada com a àrea d’alt interès ecològic i està prohibida l’entrada, ni tan sols nedant, excepte per motius científics.

Aquesta actuació dotarà de boies informatives de protecció a la bocana de s’Estany per evitar l’entrada a qualsevol usuari que no sigui personal autoritzat.

3. Instal·lació de boies d'advertència a Fornells.

Tot el voral al final de la badia de Fornells, és una àrea de molt poca fondària on creixen comunitats de fanerògames marines. Molts usuaris, per desconeixença, entren a aquesta zona amb embarcacions i destrossen el fons amb les hèlixs.

Aquesta actuació dotarà de boies amb advertència d'aigües somes per així informar els usuaris del risc que suposa entrar amb barca a aquests espais.

Proposta instal·lació de boies a Fornells

4. Revisió i substitució de boies de fondeig per boies ecològiques a zones de praderies.

Està comprovat que tant els morts com la configuració de cadenes utilitzades des de fa dècades per fixar les boies de fondeig, erosionen el fons marí al seu voltant. En zones de praderies de posidònia, aquests fondejos arrenquen els herbeis i eviten que puguin tornar a proliferar.

L’actuació busca localitzar tots aquells fondejos que es troben en conflicte amb fons de posidònia, i substituir-los gradualment per un sistema de fondeig ecològic minimitzant l’impacte d’aquests sobre la posidònia.

5. Publicació del llibre educatiu «la platja és viva» en català, castellà, alemany i anglès.

La protecció de les fanerògames marines com la posidònia està en les mans de tots, tant grans com petits, mariners o turistes.

Es publicarà en diferents llengües un opuscle informatiu sobre la posidònia, que va ser editat fa anys i va obtenir felicitacions de companyies turístiques perquè dóna a entendre el valor d'aquesta planta marina estretament lligada als ecosistemes de platja de Menorca.

6. Cartelleria informativa vora rampes d’avarada sobre la posidònia i bones pràctiques de navegació.

Molts usuaris que naveguen per aigües de Menorca no segueixen bones pràctiques de navegació en relació amb la protecció de la posidònia, per desconeixença.

Aquesta actuació dotaria de cartells visuals i fàcils d’entendre, a llocs estratègics com rampes d’avarada o gasolineres nàutiques, per poder arribar a aquells usuaris que desconeixen les bones pràctiques de navegació.

7. Díptics informatius sobre la posidònia i sobre bones pràctiques de navegació.

S'ha acordat reeditar el díptic informatiu «Cuidem la Posidònia» i repartir-lo a llocs estratègics com comerços de lloguer d’embarcacions, punts d’informació turística, etc. i així poder arribar a aquells usuaris que desconeixen la importància d’aquesta fanerògama marina i les bones pràctiques de navegació.

8. Instal·lació i posada en funcionament d’un camp de boies ecològiques a l’àrea marina Punta Prima - Illa de l'Aire.

L’àrea marina Punta Prima Illa de l’Aire, és una zona susceptible de rebre pressió per fondejos. La zona amb més pressió, la zona del moll, està pràcticament ocupada per una praderia continua de Posidònia sobre roca.

Amb la implantació del decret Posidònia i de la nova figura de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, el fondeig amb àncora en aquesta zona està prohibit. Per aquest motiu, es proposa la instal·lació d’un camp de 20 boies ecològiques que permeti el fondeig de barques d’una manera menys destructiva per la Posidònia en aquest punt.

9.Creació d’una aplicació mòbil gratuïta per ajudar als usuaris que naveguin per aigües de Menorca.

Existeix nombrosa informació relacionada amb el litoral de Menorca (cartografia de fanerògames marines, zones amb fondeig prohibit, delimitació d'àrees de banyistes, etc) que podria servir per a ajudar a la protecció de praderies de posidònia i d’altres fanerògames marines.

L’actuació servirà per ajuntar tota aquesta informació en una aplicació mòbil gratuïta que permetrà als usuaris que naveguin per aigües de Menorca, estar millor informats i facilitarà unes bones pràctiques de navegació.

Festes escolars sense plàstic a Fornells

L’escola d’educació infantil i primària de Fornells se suma al compromís de no emprar vaixelles de plàstic d’un sol ús a les seves festes, celebracions i activitats que organitzi el centre.

Ara que sembla que el món s’ha aturat durant uns dies, tal vegada és el moment de reflexionar i començar a canviar alguns hàbits per mirar de reduir el nostre consum de plàstics d’un sol ús.

El col·legi Sant Josep s’adhereix al #Compromís2020SensePlàstic

L’escola Sant Josep de Maó ha firmat el conveni amb el qual es comprometen a eliminar les vaixelles de plàstic d’un sol ús de les seves festes i celebracions.

Es calcula que arriben al mar prop de 9 milions de tones de residus plàstics cada any. Aquesta quantitat equival a abocar el contingut d’un camió d’escombraries cada minut. 

Bones notícies per a la posidònia i el mar

www.econoticias.com

La línia de medi marí que el GOB va posar en marxa a Menorca fa un any i mig està donant bons resultats. Aquests dies s'han aprovat una sèrie de mesures a favor del fons del mar que sorgeixen d'aquesta feina.

Mongofra, Addaia, Fornells, l'illa de l'Aire i altres indrets, es veuran beneficiats dels projectes de conservació aprovats en la darrera reunió del Comitè Posidònia del Govern Balear.

El col·legi Pintor Torrent se suma a les festes sense plàstic

Un altre escola que s’adhereix al #Compromís2020SensePlàstic per una Menorca més neta. Aquest cop ha estat el col·legi d’educació infantil i primària Pintor Torrent de Ciutadella el que a signat el conveni comprometent-se a seguir no emprant vaixelles de plàstic d’un sol ús a les seves festes.

#Compromís2020SensePlàstic

Què és el #Compromís2020SensePlàstic

L'any 2018 es van produir 359 milions de tones de plàstic i gairebé la meitat es va emprar per productes d'un sol ús. La cultura d'emprar i tirar en la que està instaurada la nostra societat ha creat un enorme problema de residus a escala global. Els sistemes de tractament actuals no poden processar aquestes astronòmiques quantitats de rebuig i per tant molts d'aquests residus acaben a la natura.

L'agost d'aquell mateix any, la línia de medi marí del GOB Menorca va engegar el #Compromís2020SensePlàstic. Mitjançant diferents actuacions, la campanya busca eliminar de la societat menorquina aquells objectes de plàstic d'un sol ús que tinguin alternatives més respectuoses amb el medi ambient.

Si haguéssim de definir l'època en la qual vivim amb algun material que ens caracteritzi, indubtablement seria l'"edat del plàstic". Aquest material, derivat del petroli, s'ha anat introduint a les nostres vides de manera silenciosa fins a arribar a ser omnipresent. Mirem on mirem el trobarem amb diferents funcionalitats, formes, mides i colors.

Es calcula que cada any arriben al mar 8,7 milions de tones de plàstic, de les quals el 70% arribaran al fons marí on, a causa de les condicions, hi quedarà pràcticament per sempre. En un estudi realitzat en aigües profundes del Mediterrani (entre 900 i 3.000 metres), es van trobar plàstics al 93% de les mostres recollides. I és que s'ha trobat plàstic fins i tot al punt més profund de la terra, a la fosa de les Marianes, a 11.000 m de profunditat.

Del 30% restant de plàstic que arriba al mar i que no s'enfonsa, una part quedarà surant i l'altre arribarà a les nostres costes. En qualsevol dels dos casos, el plàstic s'anirà rompent en trossos cada cop més petits i serà ingerit per petits organismes que el confondran amb aliment. D'aquesta manera el plàstic entrarà a la cadena tròfica i acabarà a la nostra taula dissolt en l’aigua, camuflat en la sal o dintre dels aliments que ingerim. Un estudi recent revela que de mitjana consumim 5 grams de plàstics cada setmana, l'equivalent a una targeta de crèdit, i les fonts principals són el marisc, l'aigua, la sal i fins i tot algunes verdures.

Al GOB pensem que encara som a temps d'aturar aquesta epidèmia plàstica, però es necessita un canvi en els hàbits de consum i un compromís per part de la societat.

Eliminació de Vaixelles de plàstic d’un sol ús

Segons estudis europeus, alguns dels objectes més trobats durant les neteges de platges són les vaixelles d’un sol ús com gots, plats o coberts. Per aquest motiu des del GOB estem treballant perquè associacions, entitats i escoles de tota Menorca es comprometin a no tornar a emprar aquest tipus de vaixelles en les seves festes i celebracions. Un gran nombre d'aquestes organitzacions s'ha sumat a la iniciativa.

Tot i que la millor alternativa és la d'emprar vaixelles reutilitzables, per aquells casos on és difícil la recuperació dels materials existeixen alternatives de vaixelles d’un sol ús fetes amb materials biodegradables.

Calculem que amb aquesta actuació haurem ajudat a eliminar gairabé 20.000 vaixelles o, el que és el mateix, 110.000 objectes de plàstic d’un sol ús dels residus de Menorca. Però el més important és que amb el compromís de totes les  associacions, entitats i escoles reduirem aquesta quantitat de plàstic d'un sol ús cada any.

Eliminació de bosses de plàstic per pesar fruita i verdura

Les bosses de plàstic són un altre dels objectes que més es troben a la natura. En el cas de Menorca, en ser una illa petita, és molt fàcil que el vent o unes fortes pluges acabin arrossegant aquest residu i el dipositin al mar. Per aquest motiu des del GOB estem treballant per eliminar les bosses de plàstic fi emprades per pesar fruita i verdura de les fruiteries i petits comerços de Menorca.

S’ha fet entrega de 80.000 bosses de paper amb el lema “La Bossa i la Vida - per una mar sense plàstic” per començar a substituir el plàstic per alternatives i així preparar comerciants i usuaris de cara a l’arribada de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'1 de gener de 2021.

Es va fer entrega d’un document de reconeixement a tots aquells comerços que ja no empren bosses de plàstic per pesar la fruita i la verdura. Podem posar de la nostra part donant prioritat a la compra en aquells establiments que van abandonant el plàstic d'un sol ús.

Pàgines