Usar amb eficiència les instal·lacions portuàries de Menorca i evitar noves agressions sobre zones especialment protegides, són la base de l'escrit d'al·legacions que el GOB ha presentat al projecte d'ampliació del dic de Ciutadella, actualment a exposició pública.
Disposar d'un recipient a prova de vent, que impedeixi que els guants de plàstic volin sense control, hauria de ser un requisit bàsic a qualsevol establiment que distribueixi aquest material entre la seva clientela. Ja es veuen guants al mar de Menorca. Estem a una illa on el vent no és estrany.
La prevenció és sempre la millor mesura per combatre qualsevol problema. Moltes vegades, sobretot en qüestions ambientals, fan falta mesures per aturar o regenerar situacions contràries a la natura. Però el primer mètode que coneixem per afrontar els problemes, també els ambientals, és l’educació.
L’educació, més enllà d’objectius academicistes i contemplatius, ha de servir per conscienciar la societat i prevenir errors futurs, i també no caure en errors passats. Conèixer la història, per exemple, serveix per no repetir-la. Conèixer la natura serveix per respectar-la i entendre que en formam part.
En aquesta línia idò, des del GOB pensam que l’estadi inicial d’acció per preservar el medi ambient és l’educació. No tindrem menys residus només separant-los millor, sinó si educam per no generar-ne innecessàriament, no tindrem uns aqüífers més plens si no educam per malbaratar menys aigua, no tindrem un millor panorama energètic si no educam en l’eficiència energètica. En general, cal evolucionar la relació de les persones amb l'entorn.
Amb la mar passa el mateix. Des de les platges fins a les zones pelàgiques, la nostra repercussió és evident, en part per una manca de coneixement de l’afectació que tenim sobre el medi marí. És per açò que, dins l’oferta educativa del GOB, sempre comptam amb diverses activitats relacionades amb l’entorn marí, per a diferents edats i sobre diferents aspectes, per tal de conèixer més i millor aquest món.
Na Mordala és un cranc que viu a les roques i que protagonitza un simpàtic conte per als infants. El seu viatge per la vorera i les praderies de posidònia explica als més petits els problemes de la sobrepesca, els residus al mar, els fondejos no sostenibles... Amb infants una mica més grans, descobrim l’entorn de la platja, la morfologia del sistema dunar, la vida que enclou i la seva importància per a la natura, el perquè de l’acumulació de posidònia seca a l’arena de les nostres platges, etc.
Reflexionam sobre els residus, les seves conseqüències sobre el mar i com revertir aquesta situació. Analitzam l’arena, amb els microplàstics i altres deixalles que conté, ens submergim durant l’estiu en les praderies de posidònia. Sobre la platja, fem fora els prejudicis sobre l’aroma d’aquesta planta, debatem amb els infants i joves sobre el futur de les nostres costes, la fortuna que inclouen els seus ecosistemes i la importància de preservar-los.
Cada any hi ha realitats noves, alumnes nous, sorgeixen diferents problemes ambientals i noves esperances. Per açò l’Educació Ambiental treballa per reciclar la seva metodologia, el seu contingut, i oferir propostes educatives noves, amb l’ajut d’altres agents de la societat. Tots junts educam per un futur més sostenible per la nostra mar.
Una Àrea Marina Protegida es defineix com un espai natural designat per a la protecció d’ecosistemes, comunitats o elements biològics o geològics del medi marí, i que per raons de raresa, fragilitat, importància o singularitat, mereix una protecció especial.
Les àrees marines protegides amb una regulació dels seus usos, a banda d’actuar com a figures de protecció d'ecosistemes i d'espècies, poden actuar com a instruments de gestió pesquera que permeten una explotació sostenible dels recursos.
Si agafem l’exemple de les reserves marines, aquestes estableixen dues zones diferenciades de protecció. Per una banda trobem una zona anomenada reserva integral o zona "no-take" que es caracteritza per una restricció total a les activitats extractives. Per l'altra, trobem la reserva parcial on les activitats extractives estan molt regulades i se sol donar prioritat a arts de pesca tradicionals i/o selectives. Està comprovat que les zones restringides esdevenen importants focus de reclutament d’alevins on es produeix una proliferació d'espècies comercials en una àrea d'influència que va més enllà dels límits de la mateixa reserva marina.
Precisament dues espècies comercials tan importants a Menorca com són l'anfós (Epinephelus marginatus) i la llagosta (Palinurus elephas), són dos clars exemples d’espècies que es beneficien de l’efecte reserva. Quan el nombre d’individus dintre de la reserva arriba a la seva capacitat màxima, aquests surten dels límits de l'àrea restringida enriquint les àrees confrontants. Aquest procés es coneix com a sobreeiximent o exportació de biomassa.
Si cream i mantenim una xarxa de reserves marines o àrees marines protegides al voltant de Menorca, amb uns ecosistemes rics i saludables, amb el temps aquest procés de sobreeiximent reforçaria els ecosistemes de tot el litoral de l’illa beneficiant qualsevol activitat econòmica lligada a la mar.
A part de la nova ampliació de la Reserva de la Biosfera a la zona marina, que dóna un nou marc legal per poder implementar mesures per a la protecció del medi marí, a Menorca existeixen diverses figures de protecció per als espais naturals marins; LIC (Lloc d'Importància Comunitària), ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus), ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès), Reserves Marines i l'àrea marina del Parc Natural (Zona Nucli de la Reserva de la Biosfera).
Les figures que avui en dia tenen més força a l’hora de regular els usos i l’explotació del medi marí a l’illa són l’àrea marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau, la Reserva Marina del Nord de Menorca i la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire.
Nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca, responia a anys de mobilitzacions socials que demanaven la protecció de la zona. L’any 2003 s’aprovà el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) i s’amplià els límits del parc tant a zones marines com terrestres declarant cinc reserves naturals; les Illes d’Addaia, s’Estany, Bassa de Morella, es Prat i l’Illa d’en Colom.
Tot i que al PORN del 2003 ja establia un termini màxim de dos anys per aprovar un Pla Rector d’Usos i Gestions (PRUG), aquest no va sortir definitivament a exposició pública fins a l’any 2018.
L’any 2018 i 2019, i sense el PRUG encara aprovat, estudis realitzats sobre l’estat de les comunitats de peixos vulnerables a la pesca a l’àrea marina del parc, mostraven uns valors de peixos vulnerables iguals o fins i tot inferiors que en punts situats fora del parc. Els estudis, realitzats per l’OBSAM conjuntament amb l’Estació Jaume Ferrer (Institut Espanyol d’Oceanografia), posen de manifest la necessitat d’aprovar amb urgència un Pla Rector d’Usos i Gestions que inclogui un Pla Sectorial de Pesca.
El GOB forma part de la Comissió de seguiment del Parc i ha presentat propostes i suggeriments en tots els processos d'opinió realitzats abans i després del procés d’exposició pública del PRUG.
Si voleu més informació del parc, podeu clicar aquí i entrar a la seva pàgina web.
Declarada l’any 1999, va ser una de les primeres Reserves Marines creades a les Illes Balears. Es va protegir a partir d'un procés participatiu dinamitzat pel GOB, que es va traduir en una sol·licitud conjunta entre les confraries de pescadors i diferents entitats, que havien arribat a un consens respecte a la necessitat de protegir alguna zona significativa del litoral per poder regenerar els valors marins.
A la reserva es distingeixen tres àrees amb diferents nivells de protecció:
• Zona de protecció especial, o reserva integral, on no es permet cap mena d’activitat extractiva com la pesca, ni tampoc el busseig amb escafandre autònom.
• Zona de veda per a la pesca recreativa on no està permesa la pesca recreativa però sí que es permet el busseig amb escafandre autònom i la pesca professional amb certes restriccions.
• Resta de la reserva, o reserva parcial, on el busseig amb escafandre autònom i la pesca professional estan permesos amb una sèrie de restriccions.
Les restriccions d’ús i d’extracció que es van aplicar des de la declaració de la reserva, van convertir aquesta zona en un dels litorals més rics en fauna marina. Així ho demostraven els estudis que es van anar fent fins a l’any 2011, on es mostrava un augment gradual en la talla i la densitat dels peixos.
A partir de 2011, les retallades en els serveis públics i en les dotacions dedicades al medi ambient es van traduir en una important reducció en la vigilància de la reserva i en un augment incontrolat del furtivisme. Les retallades també van afectar els estudis de seguiment que es van deixar de fer.
L’any 2017, el GOB juntament amb Menorquins pel Territori van engegar una sèrie d’actuacions per denunciar la desprotecció que patia la reserva i per demanar una vigilància més efectiva. Gràcies a la campanya, el Govern Balear es va comprometre reprendre els estudis de seguiment i el Consell Insular va agafar el compromís d'organitzar la vigilància de manera efectiva.
Els estudis realitzats el 2017 mostraven un declivi molt preocupant de la fauna marina en comparació dels resultats de 2011. En les aigües més superficials, fins a 15 o 20 metres de profunditat, la població d'anfós havia baixat un 80 % a la zona de protecció integral, i un 70 % a la resta. L'escorball havia baixat un 80 % a cada zona, el tord un 70 % i un 40 % respectivament. La reserva marina del nord de Menorca oferia en aquells moments els resultats més baixos en biomassa de totes les reserves de Balears.
L’estudi de seguiment realitzat l’any 2019, mostrava una lleugera recuperació dels ecosistemes i un augment en la biomassa, brindant un escenari molt més esperançador que el trobat dos anys enrera.
El GOB forma part de la Comissió de seguiment de la RM del Nord de Menorca on en diverses ocasions ha fet propostes per disminuir la pressió pesquera i fomentar una vigilància més efectiva. També s’han presentat propostes, suggeriments i/o al·legacions en la majoria de processos d'opinió i exposició pública relacionats amb la reserva.
Si voleu més informació de la Reserva Marina del Nord de Menorca, podeu clicar aquí.
Declarada a l’abril de l’any 2019, és de les últimes incorporacions a la xarxa de reserves marines de les Illes Balears.
L’any 1999 les entitats que havien treballat per la declaració de la Reserva Marina del Nord de Menorca, van iniciar el mateix procés per declarar una reserva marina a l’Illa de l’Aire. Mentre que al nord s’havia orientat la tasca a la declaració d’una Reserva Marina Pesquera, el que les entitats demanaven per l’Illa de l’Aire era la creació d’una figura més holística enfocada a protegir la riquesa dels ecosistemes de la zona, que també pateix molta pressió turística.
A la reserva es distingeixen dues àrees amb diferents nivells de protecció:
• Zona especial de busseig, o reserva integral, on no es permet cap mena d’activitat extractiva a excepció de la pesca recreativa amb canya des de terra, però mai des de l’Illa de l’Aire. El busseig regulat amb escafandre autònom està permès excepte a les coves de l’Illa de l’Aire.
• Zona general, o reserva parcial, on el busseig amb escafandre autònom, la pesca professional d’arts menors i la pesca recreativa estan permesos amb una sèrie de restriccions.
Un estudi realitzat a la reserva l’any 2019 sobre l’estat de les comunitats de peixos vulnerables a la pesca, mostrava que tot i que la zona presentava indicadors de poblacions de peixos vulnerables inferiors als que hi havia en anys anteriors a la Reserva Marina del Nord, gràcies a les bones condicions d’aquesta àrea, es podia esperar un increment en la densitat i en la biomassa en els pròxims anys.
El GOB forma part de la Comissió de seguiment de la RM de l’Illa de l’Aire. Durant el tràmit d’informació pública del Projecte de Decret pel qual s’establia la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire el GOB va presentar nombroses al·legacions que van ser incloses al Decret 26/2019, el qual establia la Reserva Marina.
Si voleu més informació de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, podeu clicar aquí.
Continua creixent la quantitat de gent que busca un món millor. A principis de març, el col·legi d’educació infantil i primària Mare de Déu del Toro de Ciutadella va firmar el conveni amb el qual es compromet a no emprar vaixelles de plàstic d’un sol ús a les seves festes i celebracions.
L’anomenada alga de vidriers, altina o posidònia (Posidonia oceanica) és un organisme únic de la Mediterrània que creix en espectaculars extensions a l'arxipèlag Balear i que es troba actualment en retrocés per l’acció de l’home. Tot i ser en molts casos formacions mil·lenàries, el seu creixement és molt lent -al voltant d'un metro cada cent anys-, per tant, les agressions que rep es consideren irrecuperables a escala humana.
La posidònia és la responsable de les platges i els esplèndids paisatges marins que podem gaudir a Menorca. Aquesta planta és la base d'un ecosistema on hi viuen moltes altres espècies, hi crien peixos d'importància econòmica, es crea la major part d'arena de les nostres platges, es neteja l'aigua i es captura CO2. Les restes de la posidònia ajuden a l'acumulació d'arena a les platges per efecte del vent, redueixen la seva erosió durant els temporals i aporten nutrients als sistemes dunars.
La posidònia, per tant, és un dels recursos mediambientals i econòmics més importants que tenim a Balears. Les conseqüències d'un retrocés important d'aquesta planta serien molt considerables: augment de l'efecte hivernacle, afectació de moltes espècies animals que tenen la posidònia com a hàbitat, augment de la terbolesa de l'aigua i regressió del litoral, tant de les platges com del sistema dunar. El medi marí, la pesca i el turisme es veurien fortament afectats.
Aquestes praderies estan protegides i identificades com habitats prioritaris des del 1992, segons la Directiva d'Hàbitats (92/43/CEE) i més recentment pel Decret 25/2018, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears. Tot i això, els últims seguiments científics realitzats a Menorca demostren que les praderies de posidònia de l'illa s'estan degradant. La construcció d'infraestructures, com dics i ports esportius, o la pesca d'arrossegament són algunes de les causes de la seva regressió però també les barques que al fondejar sobre les praderies, llauren el fons marí i arranquen mates de posidònia. Amenaces com el canvi climàtic i la disminució de la qualitat de l'aigua a causa d'abocaments d'aigües residuals són altres causes de la seva regressió.
La construcció del dic de Son Blanc, a Ciutadella, va tenir una gran afectació sobre la praderia de posidònia de la zona. Les gestions fetes davant Europa, abans de les obres, es van traduir amb el compromís de Ports d’Illes Balears a destinar 200.000 € a actuacions ambientals a favor del fons marí. Aquest compromís es va adquirir l’any 2007, però mai s'havia duit a la pràctica.
L’any 2018, el GOB va recordar aquest compromís al Govern Balear i es va acceptar dur-ho a terme. Amb aquest objectiu, es va contactar amb diferents agents relacionats amb la conservació marina per a detectar possibles actuacions que es podrien cobrir amb aquesta partida de compensació ambiental i es va entregar un document de propostes dirigides la conservació de les praderies de fanerògames marines a Menorca.
Les actuacions que el GOB va proposar i que han estat finalment aprovades pel Govern Balear són les següents:
Aquesta zona, d’alt valor ecològic per les praderies de posidònia i la troballa inusual de nacres (Pinna nobilis) a poca fondària, sovint és malmesa per les barques que passen i destrossen el fons amb l’hèlix.
Actualment existeixen boies que prohibeixen el fondeig i amarrar-se a les boies, però es proposa afegir una advertència d'aigües poc profundes per informar a l’usuari del perill d’acostar-s'hi amb una embarcació.
Si entrem per la mar a s’Estany de Mongofra, trobam un dels pocs esculls al món de posidònia que arriba fins a la superfície. És per això, que la zona està declarada com a àrea d’alt interès ecològic i està prohibida l’entrada, ni tan sols nedant, excepte per motius científics.
Aquesta actuació dotarà de boies informatives de protecció a la bocana de s’Estany per evitar l’entrada a qualsevol usuari que no sigui personal autoritzat.
Tot el voral al final de la badia de Fornells, és una àrea de molt poca fondària on creixen comunitats de fanerògames marines. Molts usuaris, per desconeixença, entren a aquesta zona amb embarcacions i destrossen el fons amb les hèlixs.
Aquesta actuació dotarà de boies amb advertència d'aigües somes per així informar els usuaris del risc que suposa entrar amb barca a aquests espais.
Està comprovat que tant els morts com la configuració de cadenes utilitzades des de fa dècades per fixar les boies de fondeig, erosionen el fons marí al seu voltant. En zones de praderies de posidònia, aquests fondejos arrenquen els herbeis i eviten que puguin tornar a proliferar.
L’actuació busca localitzar tots aquells fondejos que es troben en conflicte amb fons de posidònia, i substituir-los gradualment per un sistema de fondeig ecològic minimitzant l’impacte d’aquests sobre la posidònia.
La protecció de les fanerògames marines com la posidònia està en les mans de tots, tant grans com petits, mariners o turistes.
Es publicarà en diferents llengües un opuscle informatiu sobre la posidònia, que va ser editat fa anys i va obtenir felicitacions de companyies turístiques perquè dóna a entendre el valor d'aquesta planta marina estretament lligada als ecosistemes de platja de Menorca.
Molts usuaris que naveguen per aigües de Menorca no segueixen bones pràctiques de navegació en relació amb la protecció de la posidònia, per desconeixença.
Aquesta actuació dotaria de cartells visuals i fàcils d’entendre, a llocs estratègics com rampes d’avarada o gasolineres nàutiques, per poder arribar a aquells usuaris que desconeixen les bones pràctiques de navegació.
S'ha acordat reeditar el díptic informatiu «Cuidem la Posidònia» i repartir-lo a llocs estratègics com comerços de lloguer d’embarcacions, punts d’informació turística, etc. i així poder arribar a aquells usuaris que desconeixen la importància d’aquesta fanerògama marina i les bones pràctiques de navegació.
L’àrea marina Punta Prima Illa de l’Aire, és una zona susceptible de rebre pressió per fondejos. La zona amb més pressió, la zona del moll, està pràcticament ocupada per una praderia continua de Posidònia sobre roca.
Amb la implantació del decret Posidònia i de la nova figura de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, el fondeig amb àncora en aquesta zona està prohibit. Per aquest motiu, es proposa la instal·lació d’un camp de 20 boies ecològiques que permeti el fondeig de barques d’una manera menys destructiva per la Posidònia en aquest punt.
Existeix nombrosa informació relacionada amb el litoral de Menorca (cartografia de fanerògames marines, zones amb fondeig prohibit, delimitació d'àrees de banyistes, etc) que podria servir per a ajudar a la protecció de praderies de posidònia i d’altres fanerògames marines.
L’actuació servirà per ajuntar tota aquesta informació en una aplicació mòbil gratuïta que permetrà als usuaris que naveguin per aigües de Menorca, estar millor informats i facilitarà unes bones pràctiques de navegació.
A principis de març, l’escola d’educació infantil i primària Margalida Florit va adherir-se al #Compromís2020SensePlàstic amb el que ratifica el seu compromís a no emprar vaixelles de plàstic d’un sol ús a l’escola.