Menorca té un sector pesquer amb molta importància històrica, cultural i social. Si pensem per exemple en la llagosta, aquesta ha esdevingut un important reclam turístic i un plat emblemàtic de la cuina de l'illa. No obstant, la flota de pescadors ha anat reduint-se cada cop més i no hi ha perspectives massa optimistes de cara al futur.

Tant a nivell local com global, la pesca enfronta problemes greus com la sobreexplotació i la disminució d'estocs de les espècies més comercials, les dificultats de comercialització, el canvi d'hàbits socials, el deteriorament d'alguns ecosistemes marins, etc. A més, es segueixen donant situacions d'incompliment de la normativa i pràctiques poc sostenibles, que posen en perill la continuïtat de l'activitat.

D'altra banda, la pressió recreativa, les activitats nàutiques i subaquàtiques han sofert un gran  creixement i tenen una forta pressió sobre la mar. L'any 2012, només a Menorca, es van entregar 8364 llicències per a pescadors recreatius. I la vigilància en el mar sempre és escassa i complicada.

Molt sovint, es tendeix a deixar tots els aspectes de protecció ambiental en mans de les administracions públiques, però la realitat acostuma a ser molt complexa, i l'estament públic no dona l'abast a totes les necessitats. Entenem que cal potenciar l'assumpció de responsabilitats per part dels agents privats, que poden col·laborar, des d'altres àmbits i perspectives, i sumar-se a la tasca de fer compatibles les activitats humanes amb la conservació de les espècies i els processos ecològics essencials.

El GOB compta amb més de deu anys d'experiència aplicada a la custòdia agrària, que està donant molt bons fruits. A més, es va participar molt activament en la dinamització i en la mediació amb els pescadors per aconseguir la declaració de la Reserva Marina de la Costa Nord.

Aconseguir una labor efectiva en la vigilància de les activitats extractives que es fan al mar, és una qüestió primordial. El GOB s'interessa cada any per les sancions que s'han imposat en matèria pesquera, quins han estat els motius i amb quins imports econòmics es tradueixen. L'objectiu ha de ser que, de cada vegada, la gent que surt al mar sigui més conscient de les limitacions en l'impacte que podem causar, de l'efecte suma que poden fer moltes embarcacions sobre una mateixa zona o sobre una mateixa espècie.

La porta sempre és oberta per a aquella gent que vol treballar per fer més compatibles les activitats humanes al mar, contemplant els efectes al seu conjunt i mirant d'assumir cada part de responsabilitat. Una feina amb la que pot participar-hi molta gent.

Aquí trobaràs informació sobre el projecte Custodiant el canvi. Resiliència climàtica en la custòdia agrària.

Un programa de conservació ambiental de terres privades mitjançant maneig agrari responsable

El paisatge en mosaic que Menorca ha conservat al llarg de mil·lennis és una clau per a la conservació. La combinació de tesel·les de camps de conreu amb espais de vegetació silvestre, acompanyat de la immensa retícula de paret seca que també alberga molta vida animal i vegetal, és un dels elements que van ser més decissoris a l'hora de declarar l'illa com a Reserva de Biosfera.

Menorca és el resultat de la interacció de l'espècie humana, de fa al manco 4000 anys, amb l'illa primigènia que es van trobar els primers pobladors. No és idò un espai verge, sinó llargament transformat per la mà humana. El paisatge que veim avui és la suma de la natura i de la cultura que s'hi ha aplicat. 

L'activitat ancestral més transformadora de territori ha estat l'agrària. Sigui per alimentar els ramats, per produir aliments directes o per buscar recursos al bosc, la gestió agrària és la responsable del llegat que hem rebut. Una gestió que, fins fa uns quaranta anys, era d'una intensitat molt compatible amb la conservació d'una alta biodiversitat i que configurava un paisatge que resulta agradable a molta gent.

La convivència ha estat tan estreta i llarga, que actualment la major part dels animals i plantes que hi trobam depenen en bona part de mantenir una gestió agrària adequada. On hi ha una gestió responsable, hi trobem molts insectes i molt de gra, que serveixen d'aliment a petits mamífers i ocells, que a la vegada contribueixen a mantenir tota la rica xarxa tròfica que forma la vida silvestre.

Encara avui, l'activitat agrària incideix sobre més del 70 % del territori de Menorca amb l'objectiu de produir aliment. Però no sempre serveix de sustent de valors com els que abans citàvem. Molts pagesos acaben abandonant la seva feina, perquè no troben un model que pugui sobreviure en un entorn econòmic que ha canviat molt. Quan s'abandona la gestió agrària en una terra com la nostra, prest apareixen plantes silvestres arbustives i arbòries, que acaben configurant un paisatge més forestal, agradable també als ulls i que pot ajudar a preservar el sòl fèrtil, però que ja no albergarà tanta diversitat d'espècies, perquè serà més homogeni.

També es dona a vegades el cas que, en la recerca d'un major benefici econòmic a curt termini, hi ha explotacions que s'intensifiquen molt. Llavors solen aparèixer els grans regadius -que esgoten el malmès aqüífer subterrani-, els pesticides -que enverinen la cadena tròfica-, l'eliminació de mosaic -per buscar camps més grans de conreu- i també el descens de vida silvestre.

De manera que necessitam mantenir l'activitat agrària però trobant un model que sigui viable econòmicament per poder mantenir la gestió, i que a la vegada no sigui excessivament intensiu com per perdre pel camí els beneficis que es poden aportar a la col·lectivitat. La bona notícia es que hi ha exemples de finques que han aconseguit trobar el punt idoni, i ara els seus pagesos tenen més qualitat de vida que abans.

La xarxa de finques agronaturals de Menorca

La recerca d'aquest model virtuós és l'objectiu central dels acords de custòdia del territori que el GOB signa amb productors agraris, amb l'objectiu d'anar creant una Xarxa de Finques Agronaturals, que permetin servir d'exemple i de treball conjunt per poder garantir que Menorca continuï tenint un sector agrari viu i amb el valor afegit de la conservació ambiental.

L'acord de custòdia sorgeix després de suficients converses amb cada explotació i de constatar que compartim una visió del futur que volem aconseguir. És un pacte d'ajuda mutua, on s'acorda un pla de mesures i on cada part intenta posar-hi el millor de cada moment.

La custòdia del territori treballa en la línia d'implicar a tots els agents privats en la sostenibilitat. Propietaris i gestors dels espais agraris, actuals o potencials, poden incorporar-se a la gestió responsable dels seus territoris i aconseguir suports socials des de diferents vessants, a través dels acords. Es tracta d'una metodologia de concertació, mitjançant la qual s'aconsegueixen acords voluntaris després d'un procés de diàleg.

La conservació del paisatge, els positius efectes en la biodiversitat i els serveis ambientals que es deriven de les finques amb acord de custòdia del territori, es tradueixen en un valuós reconeixement social, en la promoció de productes diferenciats, en ajudes de voluntariat, en formació i intercanvi d'experiències, en nous sistemes de comercialització,... és a dir, en múltiples aliances socials, que poden sumar-se a les iniciatives públiques i aconseguir inclinar la balança per al manteniment i la recuperació de la zona agrària prelitoral.

L'objectiu final és cercar la repercussió d'una sostenibilitat social, ambiental i econòmica per a les activitats agràries, de manera que puguin sostenir-se per les pròpies dinàmiques de mercat.

Quins reptes afrontam?

Reptes ambientals: afrontar la degradació directa o la homogeneïtzació del paisatge. Cercar fórmules de gestió que permetin recuperar la multifuncionalitat del sector agrari per a la permanència de la biodiversitat, així com les bones condicions del sòl i dels ecosistemes aquàtics.

Reptes culturals: evitar la pèrdua d'elements etnològics i recuperar la seva utilitat quan sigui possible, realçar la figura de la dona a la cultura rural i frenar la pèrdua d'agrobiodiversitat (races autòctones, varietats locals).

Reptes socials: augmentar el prestigi social del sector agrari en base al compromís de gestió responsable del territori, millorar les condicions de feina i de reconeixement per a cercar la renovació generacional i promoure nous jaciments d'ocupació en agricultura i ramaderia.

Reptes econòmics: rendibilitzar l'activitat agrària per a disminuir la sensació d'improductivitat del territori, cercar la reorientació de l'explotació agrària cap a l'autoproducció que redueixi la necessitat de despeses, fomentar circuits de comercialització que permetin majors marges de benefici, localitzar nous nínxols de mercat per als productors de finques amb acord de custòdia.

Quines línies estratègiques ens hem marcat?

• Fomentar els acords de custòdia. En la mesura que siguem capaços de signar acords de custòdia amb finques agràries s'anirà augmentant la superfície de territori ben gestionada. Es tracta d'un acord voluntari entre l'entitat de custòdia i una finca agrària on s'estableix un compromís d'ajuda mútua.
• Realitzar jornades de formació. S'inclouen diferents iniciatives per a conèixer  experiències i projectes d'arreu, així com actes on es tracti la relació entre l'activitat agrària amb el medi ambient, una aliança molt important per a trobar noves oportunitats per al sector.
• Promocionar els productes de custòdia. Donar a conèixer i promocionar els productes de les finques amb acord de custòdia ajuda en la comercialització i, per tant, en la viabilitat econòmica de les finques. Participar a fires i mercats de la zona, organitzar degustacions públiques dels productes de custòdia o fer promocions, són algunes de les estratègies utilitzades.
• Organitzar jornades de voluntariat agrari. La implicació social en el projecte és fonamental, i amb les jornades de voluntariat es pot ajudar directament a les finques que tenen una gestió agrària responsable en les seves tasques.
• Educar a les escoles. Es realitzen activitats d'educació ambiental relacionades amb el projecte de custòdia agrària a les escoles. D'aquesta manera s'apropa als joves a conèixer l'activitat agrària i tot el què hi ha darrera dels productes, els pagesos, el camp, la natura...
• Difondre i promoure el projecte de custòdia agrària. A través de diferents actes a la zona d'interès i també fora d'ella, es dóna a conèixer la custòdia del territori en l'àmbit agrari i es projecte socialment la figura del sector agrari responsable, amb especial dedicació a la dona.
• Ajudar a la gestió sostenible de les finques. Estan previstes una sèrie d'actuacions directes a les finques que ajudaran a millorar la gestió i a fer millores ambientals i paisatgístiques. Ambientalitzar abeuradors, instal·lar caixes niu, afavorir la polinització amb l'apicultura o la retirada de trastos vells són algunes d'aquestes intervencions.
• Comprovar els efectes ambientals de l'acord. Està previst realitzar inventaris dels valors naturals de les finques amb acord de custòdia per a poder conèixer els efectes ambientals de les mesures que es pacten amb les finques.

L'agrobotiga

Un sistema de comercialitzar els productes dels pagesos responsables amb el territori. Visiteu-la aquí

 

Com s'aplica a nivell local?

Podeu consultar els mapes amb les finques amb acord de Custòdia a Menorca i a l'Alt Empordà. Clicant a cada finca hi trobareu més informació.

I aquí trobareu els blogs amb informacions més detallades:

• Menorca: Blog Un paisatge que alimenta
• Alt Empordà: Blog Custòdia agrària a l'Empordà