Back to top

Volatilitat sòlida

Els pagesos diuen que enguany tampoc haurà estat un any bo per a la mel. La primavera seca que hem tornat a patir, ha fet que moltes flors es mostrassin amb poca substància. Les plantes han realitzat el procés bàsic per intentar acabar el seu cicle reproductor, però sense gaire generositat. El mínim perquè alguns insectes les pol·linitzin. Hores d'ara, la majoria han tret la llavor.

Ara, ja amb aires estiuencs i preludis santjoaners, és temps de bruixes. De les bruixes de la infància, quan la capacitat de sorpresa és incipient i s'esglaien els ulls en veure passar flotant els poms de filaments quasi transparents, com si tenguin autonomia de vol. Al bell mig d'aquella bolla voladora hi ha una llavor. D'alguna planta que, amb la meravella de l'evolució, s'ha dotat d'aquest sistema per a traslladar-se enfora de la mare.

Quan el viatge erràtic a mercè del vent la porti a quedar-se prou enganxada a qualque lloc, els filets que li han permès subjugar la gravetat, s'aniran desfent amb l'objectiu que aquesta llei bàsica torni a fer efecte i la llavor caigui a terra. Amb sort, aigua i nutrients, l'any qui ve es convertirà en un organisme amb arrels, tall, fulles i flors.

Ha plogut poc, si. La majoria dels capgrossos de calàpet no han tingut temps d'acabar la seva metamorfosi per a poder viure fora de l'aigua. Aquesta espècie cria a les basses temporals formades per la pluja, a fi d'evitar la carnisseria que d'altra manera els provoquen les larves de tallanassos i d'escarabats d'aigua, que són els depredadors reis d'aquests ambients. En basses acabades de crear, els monstres no tenen temps a prosperar.

Però passar de ser un capgròs que respira amb brànquies a un animal amb quatre potes que respira per pulmons, requereix algunes pluges supletòries que mantenguin la bassa durant unes setmanes, mentre esdevé el miracle de la transformació. Enguany, com l'any passat, tampoc hi ha hagut sort.

L'estiu serà llarg per a moltes espècies que no tenen a mà una aixeta per obrir quan constreny la set. Moltes fonts i cursos de torrenteres, que anys enrere oferien aigua, tampoc ja no hi són. La manca d'aigua, per a molts que viuen a Menorca (no només hi ha humans a l'illa), no és un problema que es conjugui en futur, sinó en present.

L'aigua, com la transició energètica, o com la gestió dels residus, és una de les batalles que Menorca ha de lliurar aquests pròxims anys. Ja no hi queda molt de temps. I caldrà canviar de manera important la cultura que hi ha instaurada, on tothom demana drets i ningú vol deures. Haurem de fer que el llenguatge econòmic, que en molts de casos s'entén més que els altres, deixi clar que qui es comporta de manera irresponsable ha de pagar bastant més que el qui gestiona de manera raonada.

Haurem d'aconseguir que qui sacseja l'aqüífer per a regar tanques enormes a ple sol, rebi la visita dels inspectors. I que si els inspectors es segueixen inhibint, rebin el requeriment de la fiscalia per passar comptes.

Haurem d'aconseguir que els càrrecs públics tenguin coratge i clarividència per no tirar-se enrere quan es reben algunes pressions, i que les generacions més joves facin avergonyir als adults inconscients. No podem seguir tractant aquest tema com si sigui una cosa intranscendent. Pot condicionar en gran manera la qualitat de vida dels humans i el patrimoni natural de Menorca.

El règim de pluges sol ser cíclic. Hem passat un grapat d'anys amb pluviometria per sobre de la mitjana i es molt probable que hagem iniciat una etapa més seca. També podria ser que siguin els efectes del canvi climàtic, que segons els científics ja és aquí. Malgrat la superficialitat de gent com el Sr. Trump.

Hi ha qui diu que l'allau d'informació actual provoca la pèrdua de la capacitat d'analitzar un text d'una certa llargària. Ens movem pels titulars, que són resums especialment orientats a les emocions i molt poc al raonament. Aquesta falta d'exercitació mental podria estar causant estralls en la comprensió de les coses un tant complexes.

És sabut que allò que no s'exercita es pot pansir. Potser hi ha caps que fan com la lluna, que diuen que quan no creix, és que minva.
Trump sembla sòlid, perquè presideix un país molt important, però té un raonament francament volàtil. Per contra, les bolles de les bruixes, quasi etèries, tenen una importància enorme en el cicle de la vida. Així és aquest món.

 

(Article publicat per Miquel Camps. com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 05/06/2017)

Comentaris

abelles

Aquí al Principat també hi ha problemes, en una petita propietat prop del Montseny noto que cada any n'hi ha menys. Salut

La feina de les abelles

Molt be lescrit, xera deferentes coses q hem fan pensar. Per una banda la necesitat de que els edificis tornin a disposar d cisternes i aprofital el màxil laigua d pluja. I per l'altre banda es sobre les abelles, molts cops no troben aliments perque Menorca hi ha molta molta tanca verda sense flors. I la meva pregunta es si seria posible demenar a tots els llocs a almancu tenguin una tanca sembrada d anclova. Moltes gràcies

Abelles i aigua

Les plantes i les bestioles necessiten aigua, els menorquins també. Qui dirà als forasters que ocupen hotels i apartaments que a Menorca no hi ha rius ni embassaments i que cal estalviar l'aigua?

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.