Back to top

Un Pla Hidrològic deshidratat

Les fonts, una imatge que es va perdent per la baixada de l'aqüífer.

Les generacions futures tindran un seriós problema d'aigua a Menorca si no es canvien algunes coses importants. Perquè la nova redacció del Pla Hidrològic segueix defugint de les problemàtiques reals en temes d'aigua i no aporta solucions vàlides. El GOB ha presentat una llarga llista d'al·legacions en entendre que el document no afronta els reptes i que no es compleix amb la Directiva Europea de l'Aigua.

La impressió que s'extreu després d'analitzar l'extensa documentació, és que s'ha buscat un Pla còmode, que no generi conflictes als gestors. Còmode però, en l'opinió del GOB, altament irresponsable.

Per no tenir problemes, aquest Pla Hidrològic usa dues eines bàsiques. D'una part, adjudica xifres a l'aigua, que contradiuen la majoria d'estudis. L'objectiu que cal suposar aquí és fer veure que no hi ha tants problemes (així s'evita haver d'actuar). D'aquesta manera, per fer augmentar les entrades, es comptabilitzen com a recàrregues de l'aqüífer tant les pèrdues de la xarxa de clavegueram (sense depurar) com la intrusió marina que es filtra des de la costa. Això idò, es compta com increment de reserves.

Però més sorprenent és l'estratègia per fer baixar les xifres de sortida. Les extraccions per regadiu, que els estudis del propi Pla (a partir de superfícies i tipus de conreu) estimaven en 12,6 Hm3/any, finalment apareixen a la taula de balanç hídric com només 4,01 Hm3/any. Igual passa amb les sortides d'aigua de l'aqüífer cap al mar (el que es necessita per frenar la intrusió marina). Si els estudis xifraven en 52,29 Hm3 el mínim d'aigua que calia per preservar els aqüífers de salinització marina, ara només se n'atorguen 44,8 Hm3/any. Amb aquestes dues senzilles operacions, les extraccions disminueixen (teòricament, és clar) en 16 Hm3/any.

Entre que augmenten les càrregues d'aigua i disminueixen les extraccions, sembla que l'aqüífer vagi com una seda. I si no es reconeix el problema en la diagnosi de partida, difícilment podem esperar polítiques que l'afrontin de manera efectiva.

I aquí ens trobam, efectivament, amb l'altra línia altament criticable d'aquest Pla. Si la Directiva Europea diu que els aqüífers han d'estar en bon estat el 2015, aquí s'opta per "excepcionar" els aqüífers de Ciutadella i Maó... fins al 2027. I no es planteja cap cronologia amb objectius intermitjos de millora. Com dèiem al principi, es trasllada el problema als que vinguin després.

Com que això no serveix, i a més contradiu les normatives superiors, el GOB ha detallat una sèrie de propostes per anar millorant l'actual situació, com per exemple:

  • Tancament del pou d'infiltració de la depuradora de Sant Climent. Construcció de dipòsit regulador i conducció de l'efluent cap a la zona residencia de Binixíquer.
  • Combinar dipòsits de suficient capacitat per purins amb sistemes de depuració propis a les explotacions intensives (a partir de 100 vaques)..
  • Incorporació de comptadors i control d'extraccions a les zones de regadiu. Prohibició de rec de farratges durant el dia.
  • Prohibició de nous regadius de farratges, a no ser que s'abasteixin d'aigües residuals amb garanties.
  • Control exhaustiu de qualitat de les aigües procedents de depuradora que es pretenguin usar per rec. L'alta presència de clorurs i el perill de contaminants industrials poden impedir aquest aprofitament.
  • Auditoria ambiental a les fosses sèptiques agràries construïdes i analítica dels torrents propers.
  • Dotació de clavegueram o sistemes descentralitzats de depuració (tipus filtre verd) d'aigües residuals als nuclis de:
    • A Sant Lluís: Pou Nou, Torret, s'Ullastrar, Sa Bateria, Cas Vidals, Binibecó, Ses Cases Velles, Arribada d'Alcalfar..
    • As Castell: Binissaida, Trebalúger, Sínia Riera i Cala Sant Esteve.
    • A Maó: Binixíquer, Talatí.
    • A Alaior: Son Vitamina, Llocs Nous, Llumena.
    • A Ciutadella: Totes les zones d'hortals.
  • Habilitació d'incentius econòmics per a l'adquisició o el lloguer de maquinària adequada per gestionar la distribució del residu orgànic ramader en els conreus.
  • Habilitació de tecnologia senzilla per analítica de terres.

Comentaris

Teniu moltisima rao

La veritat es que hi ha molt poca gent concient del problema de l'aigua i es molt important. En las situacio concreta de Menorca sent un illa. Es tindria que mira per conservar molt mes l'aigua i intentar mitjançant depuradores i/o evitant la contaminació. L'aigua es un gran recurs pero per desgracia molt escas.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.