Back to top

Un dragatge amb transparència

Un grup de voluntaris anirà gravant en càmera les labors del dragatge del port de Maó que s'han d'iniciar pròximament. S'està a l'espera dels informes de l'Institut Oceanogràfic per determinar la zona marina on s'han d'abocar les parts no contaminades.

En la il·lustració que acompanya la notícia es poden veure les zones que es preveu dragar (en trama morada) després dels ajustaments fets per Autoritat Portuària en temes de maniobrabilitat dels vaixells i també a partir de l'última anàlisi de profunditats elaborada fa uns dies.

Així mateix, en color vermell es poden apreciar els espais que s'extrauran a terra i que sumen els 29.000 m3 anunciats. Amb aquesta separació, la resta de materials que s'han de dipositar al mar presenten unes concentracions per davall de les normatives internacionals més exigents.

La zona a dragar s'ha reduït respecte del què s'havia previst inicialment, i es passa de 200.000 m3 a uns 183.000 m3. Com s'observa a la imatge hi ha dos punts que també es treuen a terra malgrat que no estan dins la zona final de dragatge. Això és perquè es tracta de les dues zones amb més alta contaminació de mercuri, que les diferents administracions implicades han accedit a extreure per aprofitar l'obra i ajudar a descontaminar el port.

Els vaixells de l'Institut Oceanogràfic fa setmanes que operen a Maó. Entre d'altres, estan treballant en un inventari exhaustiu dels valors submarins de la zona de llevant, a fi de poder decidir en major coneixement de causa la zona més adequada per rebre els abocaments.

Mentrestant, el GOB està organitzant un grup de gent que s'està oferint per poder gravar les feines de dragatge, a fi que aquest consens que tan ha costat d'aconseguir sigui també acompanyat de la màxima transparència.

Comentaris

Dragatge.

Transparència en un tema tan delicat. Un cop més la confiança en el GOB pels temes ambientals que ens preocupen.

dragatge

Esperem que no es posi cap entrebanc per fer un bon control de la qualitat i complir totes les normatives durant l'obra i fins al final de l'execució. El GOB sempre a l'aguait!!!

Condicionats

Hola, escric per expressar la meva preocupació doncs dissabte passat en una conversa unes persones van dir "el GOB s'ha venut". Quan vaig demanar explicacions doncs la meva impresió no és gens aquesta, em van explicar que el GOB rep subvenció pública i això el condiciona a l'hora de confrontar alguns temes com per exemple l'abocament d'uns residus a prop de la illa de l'aire. Si això és cert em sabria molt greu doncs us tinc com una organizació coherent i compromesa amb la defensa de Menorca com a reserva de la biosfera. Us volia demanar si es cert que rebeu subvencions públiques i si això us pot condicionar de alguna manera. Per altre banda tampoc entenc bé la lògica de com es fan servir els pressupostos doncs per una banda s'ha cedit en alguns aspectes dels abocaments perquè suposen una gran despesa de diners i per altre banda ens gastem un munt de doblers en projectes que aparentment no veig que siguin gens necessaris com l'ampliació de la carretera de Torralba. Si ja hi ha una carretera que funciona, no es millor usar la quantitat imensa de diners que això està costant en altres coses més urgents? com per exemple mirar de gestionar aquests residus que es volen abocar al mar prop de la illa de l'aire. El nostre mar que és les escombreries de tothom. Gràcies igualment pels esforços que feu.

Obra de dragado

Seria un proyecto muy importante hacer obras para no tirar residuos de basura a nuestro mar, que, en definitiva es de todo nuestro planeta Tierra.

Els condicionants del dragatge

El GOB fa 37 anys que funciona a Menorca i va nàixer per la necessitat de defensar els valors ambientals. Des de la primera campanya en defensa del territori ja es van sentir veus que intentaven  reduir la tasca de l'entitat a un mercadeig monetari de voluntats. Aquestes opinions crítiques, de vegades surten de l'entorn d'interessos econòmics que s'han pogut veure afectats per les campanyes ecologistes. En altres ocasions sorgeixen d'entorns polítics que, o bé han rebut crítiques per la seva gestió pública, o bé voldrien que el GOB col·laboràs en determinades estratègies estrictament partidistes d'oposició. També, en alguns casos, surten de gent que creu que el GOB s'ha d'oposar a tot per sistema. Com sigui, totes les opinions i els posicionaments tenen el seu raonament particular, però les teories no conformen la realitat. El GOB rep fons dels seus associats, dels donants, de les activitats pròpies que duu a terme, de les convocatòries públiques o privades a les que es presenta i dels convenis que es signen. No es reben subvencions per existir, sinó per projectes concrets. Les decisions es prenen en grups de treball, en comissió executiva, en comissió permanent, en junta directiva o en assemblea, segons el nivell de cada tema. La diversitat de gent que participa és la garantia per aplicar sempre el sentit comú i la fidelitat als objectius de l'associació. En el cas del dragatge, que ara ens ocupa, s'ha de recordar que la gent ha sentit a parlar d'aquesta problemàtica perquè el GOB la va destapar en 2010, quan es van denunciar públicament els errors en els estudis que deien que els fangs del port no tenien contaminació. En aquella època els governs eren d'esquerres. Va ser també el GOB qui va denunciar el cas a la Fiscalia de Medi Ambient en 2012, amb governs de dretes. I en tot moment s'ha anat informant a la gent, bé per xarxes socials i mitjans de comunicació (hi trobareu molta cosa a aquesta web), bé a partir d'actes informatius presencials. Per valorar les decisions preses en aquest tema hi intervenen vàries qüestions. Primer cal veure si es considera que el port s'ha de dragar o no. Hi ha gent que creu que s'ha de dir que no i, per tant, qualsevol acció derivada posterior és valorada negativament. Si s'accepta que el port s'ha de dragar (i aquest és el posicionament que el GOB ha defensat sempre, també quan hi ha havia l'anterior equip d'Autoritat Portuària) llavors el debat era com evitar traslladar la contaminació del port a mar obert. En alguns ports artificials s'opta per deixar la contaminació dins el propi port, assumint que són espais molt castigats per la intensitat de l'acció humana. Però no ens serveix en el cas de Maó, perquè és un port natural on hi ha vida marina que té contacte amb els contaminants. Tampoc tenim aquí (per sort) grans obres d'infraestructura portuària per omplir-les amb els materials dragats, com s'ha fet en altres bandes. De manera que s'ha treballat amb les normatives més exigents, fins aconseguir que s'accepti separar les parts contaminades perquè siguin dirigides a l'abocador de Milà (29.000 m3), que té garanties de control dels contaminants. Ens queda per decidir què fer amb la part no contaminada. Són uns 160.000 m3 de fangs i pedres. A Milà no hi cap tant de volum. No sabem altre lloc que tengui garanties de no salinitzar l'aqüífer. Algunes veus proposaven dur-ho a d'altres territoris, però això no es veu bé des del GOB perquè és com anar tirar allò que no volem a casa del vesí. Per tant, creim que és millor dipositar-ho al mar. És evident que la zona on s'aboqui quedarà transformada, però igual que es transformaria qualsevol zona de terra on es dipositassin. En tot això, no hi ha conveni, ni donatiu, ni contracte per enmig. Els diners només compren voluntats quan les voluntats estan a la venda.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.