Back to top

Tendències d'agost, tendències d'hivern

Torralbenc, a Alaior

Es fa difícil arribar a entendre quina és la perspectiva econòmica de Menorca, amb la quantitat d'informacions contradictòries que s'emeten. Com passa a bona part del nostre entorn, la tendència a concentrar els ingressos en poques mans fa que dinàmiques que abans resultaven més clares, ara estiguin en dubte. Tot i així, alguns canvis significatius s'esbrinen en els pròxims temps.

La gran inestabilitat que es registra al sud i a l'est del Mediterrani, tornarà a provocar enguany una onada enorme de turistes, que vindran a casa nostra no tant per mèrits exhibits sinó per demèrits (o baixada d'atractiu) d'aquests altres indrets. Més turistes vol dir més moviment econòmic.

A l'albir d'algunes enquestes publicades, la major part de residents creuen que a la temporada alta d'enguany hi pot haver un increment de beneficis empresarials turístics, però és un percentatge significativament més petit aquell que creu que tals beneficis repercutiran a la població.

Les condicions laborals de molts de treballs que es van oferint, considerablement minvades en el trajecte de crisi i retallades, generen escepticisme en molta gent. També hi pot influir un sector turístic que, en la seva major part, es basa en entramats empresarials de propietat externa, que tendeixen a traslladar, al final del procés, gran part del resultat positiu cap a d'altres terres.

És clar que un balanç favorable també es podria aconseguir amb manco volum però en un context que permetés fixar millor els rèdits sobre la comunitat resident. No ofereixen el mateix rendiment 1000 turistes en el mes d'abril, donant feina a empreses locals, que la mateixa quantitat a l'agost, amb mà d'obra vinguda de fora i amb una elevada possibilitat d'orientació extractiva cap a l'exterior de l'illa.

Però l'allau de nous visitants, tornarà a concentrar-se en els mesos que ja són punta i agreujarà la massificació anual, que ja se'ns ha fet habitual. Tot i així, per als que creuen que la sortida de Menorca no passa per la quantitat, es veuen també indicadors que mostren canvis.

És sabut que hi ha gent que ha voltat per tot el món (i es podria permetre seguir-hi voltant) i ha optat per quedar-se a viure a Menorca. La combinació de civilització i conservació que ofereix l'illa és en si mateix un producte diferenciat, una possibilitat de qualitat de vida que no resulta tan abundant i que enamora a persones que han vist molts models i que troben en el menorquí el seu particular paradís.

això hi sumem que, en els darrers temps, la inestabilitat a la zona esmentada al principi no només provoca que es desviïn turistes cap a Menorca, sinó que també hi ha gent amb alt poder adquisitiu que s'ha fixat en l'illa com a lloc on traslladar la seva residència. És l'atracció d'alguns intangibles coneguts, com la tranquil·litat, la seguretat, el ritme, el caràcter...

Es veuen també atrets per alguns elements més materials, com les cases de lloc, que en aquests darrers 30 o 40 anys s'han anat abandonant, fruit de la reconversió agrària forçada, on un mateix pagès pot gestionar tres, quatre o més explotacions agràries, sense usar-ne els casats ni els edificis agraris de la majoria. Aquestes construccions grans, amb identitat, rodejades d'un paisatge que és mescla de natura i cultura, estan de fa un temps a l'ull dels inversors que fugen del nord d'Àfrica.

Les intervencions per a usos residencials, o les inversions per a convertir aquest patrimoni arquitectònic en allotjaments turístics, ja comencen a ser una realitat més que una teoria. Això canvia l'escenari d'abandonament dels edificis que hem viscut en èpoques passades i posa el focus d'atenció en la regulació que convé fer-ne per evitar conflictes o episodis d'indisciplina urbanística, com ja se n'han conegut alguns.

Saber conduir aquestes inversions perquè recuperin elements en declivi, però que a la vegada no desmereixin del paisatge ni dels valors naturals de l'illa, és un repte immediat. També ho és aconseguir que la posada en marxa d'allotjaments turístics al camp no es faci a costa de decantar els pagesos, perquè segons quin model es vulgui implantar, s'entendrà (s'entén ja en alguns casos) com a incompatible amb bestiar, llaurats, olors i pols.

Sense bestiar ningú té prou interès com per alçar els enderrossalls anuals. Sense llaurar i pasturar es perden els camps oberts que diversifiquen els hàbitats i mantenen el valuós mosaic territorial menorquí. El deure de fer del turisme del camp un complement -i no un substitut- de la renda agrària real, que ajudi a una gestió responsable del territori que tenim a les mans, ja és sobre la taula.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial, al Diari Menorca de dia 06/06/2016)

Comentaris

Tendències d'agost, tendències d'hivern

Modelos diferentes, en cada autonomia tenemos ejemplos variados. En Francia te encuentras alojamientos, campings..en las granjas por todas partes. Es querer hacer un modelo asequible para todos los publicos, respetuoso con el medio, que nos muestre la vida rural sin entorpecerla y que aporte a los payeses un extra en su economia. Todos saldremos ganando. Pero hay que tener voluntad de escoger el modelo adecuado y asi diversificar la oferta. (De hoteles rurales muy caros, esta Baleares lleno, En ellos los olores de ambientador y el diseño imperan, nada parecido a la vida en el campo). Ahora queda normalizar el agroturismo, presente hace mucho tiempo a lo largo y ancho de la geografia del resto del pais. http://www.ecotur.es/agroturismo-accueil-paysan-vacaciones-en-la-granja/menu/agroturismo_2299_1_ap.html http://www.nekatur.net/Agroturismo-historia.aspx?lang=es-ES

Estiu

Certament aquest juliol i agost patirem. A Menorca no hi ha agroturisme hi ha turisme rural de luxe molt car i només a l'abast d'unes quantes butxaques. No és turisme en casses de pagès és turisme de luxe. Una mica de bestiar, més aviat poc, quatre sembrats i poca cosa més i els pagesos al carrer. Llocs comprats per grans inversors; salven els casats, d'acord, però tanquen camins a pany i forrellat i particularitzen platges. Les gran cadenes hoteleres si que ja es deuen estar fregant les mans per les perspectives de l'estiu, molt doblers per ells i pocs per el menorquí de peu, com sempre vaja i els treballadors que treballen en el turisme explotats, com sempre vaja.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.