Els illencs tenim una certa fama de caràcter tancat. Una impressió discutible en una terra que ha vist passar diversitat de rostres i que, de grat o per força, s'ha anat mesclant i, a la llarga, enriquint en genètica i cultura. Amb tot, la convivència desconeguda requereix sovint d'un temps per decidir quines portes s'obren i quines es tanquen.
L'Ajuntament d'Alaior ha entrat en una perillosa deriva de manca de transparència. Primer es va denegar l'accés al projecte de modernització dels hotels de Son Bou i ara també ho ha fet amb el cas de l'agroturisme de Torre Vella, on els inspectors han detectat diferents irregularitats.
El GOB ha demanat a Costes que actuï per acabar amb els banys de fang a les platges de Menorca. Un bon nombre de banyistes fa cas omís a les senyalitzacions i el fenomen es repeteix cada estiu. S’han de reforçar les mesures per a evitar la degradació irreversible dels trams de platja on es segueix portant a terme aquesta pràctica incívica.
Immensos penya-segats, miloques que ens sobrevolen, ombres d’alzines i pins i síquies que ens transporten a un temps passat. Ens endinsam en un indret amb gran valor ecològic i cultural, marcat per llegendes i històries, que amaga es Molí de Baix, la nova incorporació a la xarxa de Custòdia Agrària.
Un nou episodi s'ha donat amb els dos macro hotels de Son Bou. Ara, l'Ajuntament d'Alaior en nega per escrit que el GOB pugui accedir a l'expedient de modernització dels immobles. El GOB ha presentat un Recurs perquè entén que s'estan vulnerant tant el dret d'accés a la informació pública com el deure de transparència.
Alguna cosa podria estar canviant a Cala Galdana, després de dècades d'un mal crònic que afecta el torrent. Una problemàtica que comparteixen algunes de les urbanitzacions antigues de la costa menorquina i que fins ara ha costat tant d'abordar perquè els pactes de silenci eren efectius. Eren, en passat.
Un dels avanços destacats en salut ecològica i millora paisatgística de Menorca va ser poder acabar amb l'ús d'herbicides a les voreres de carreteres i camins. La substitució de la química pel control mecànic ha anat afavorint un canvi de vegetació que es tradueix en importants quantitats de plantes anuals amb flor, amb la qual cosa tenim una primavera amb unes carreteres enjardinades per la natura.
L'aprovació de la Llei de Costes de 1988 va definir quines zones de la vorera del mar es convertien en domini públic. O sigui, en propietat pública, en aquest cas de l'administració de l'Estat. Dins d'aquesta definició hi entraven els arenals i els sistemes dunars. A Menorca, això va permetre salvar alguns espais emblemàtics, que estaven seriosament amenaçats per l'extracció d'arena destinada a la construcció.