Back to top

Territori

Carretera general

Propostes per millorar la carretera Maó-Ciutadella, mantenint la personalitat de Menorca

Menorca representa per a molta gent un espai idoni per viure-hi. En general, tant la gent que ha nascut a l'illa com la que hi ve de pas, acostuma a considerar que es tracta d'una zona privilegiada, amb un entorn molt agradable i amb uns serveis ben avançats.

En els darrers temps, s'ha iniciat un debat respecte de les intervencions que cal planificar sobre la carretera general, que travessa l'illa d'un costat a l'altre. Des del GOB sempre hem cregut que la participació dels ciutadans en els temes d'interès general és una clau per poder seguir mantenint aquest preuat equilibri entre conservació dels valors ambientals i comoditats per a les persones que vivim -de manera permanent o puntual- sobre aquesta illa.

Per aquests motius, i deixant a part la problemàtica -més de caire metropolità- que afecta les connexions entre Maó, Es Castell i Sant Lluís, hem elaborat un document d'anàlisis i propostes per a millorar la carretera general sense fer que Menorca perdi la seva personalitat diferenciada. Et convidam a llegir aquest treball, que ofereix unes reflexions bàsiques sobre el tema, així com algunes informacions que consideram essencials per poder formar-se una opinió.

 

Notícies relacionades:

Transport públic o carreteres?

Els tercers carrils forçats

La carretera i els conductors

L'excavadora de Ferreries

Pesca

Una estratègia per a una pesca sostenible

Menorca té un sector pesquer amb molta importància històrica, cultural i social. Si pensem per exemple en la llagosta, aquesta ha esdevingut un important reclam turístic i un plat emblemàtic de la cuina de l'illa. No obstant, la flota de pescadors ha anat reduint-se cada cop més i no hi ha perspectives massa optimistes de cara al futur.

Tant a nivell local com global, la pesca enfronta problemes greus com la sobreexplotació i la disminució d'estocs de les espècies més comercials, les dificultats de comercialització, el canvi d'hàbits socials, el deteriorament d'alguns ecosistemes marins, etc. A més, es segueixen donant situacions d'incompliment de la normativa i pràctiques poc sostenibles, que posen en perill la continuïtat de l'activitat.

D'altra banda, la pressió recreativa, les activitats nàutiques i subaquàtiques han sofert un gran  creixement i tenen una forta pressió sobre la mar. Només a Menorca hi ha més de 4.000 pescadors recreatius que han tramitat llicència. I la vigilància en el mar sempre és escassa i complicada.

Molt sovint, es tendeix a deixar tots els aspectes de protecció ambiental en mans de les administracions públiques, però la realitat acostuma a ser molt complexa, i l'estament públic no dona l'abast a totes les necessitats. En aquest context, la filosofia de la custodia pretén recuperar l'assumpció de responsabilitats per part dels agents privats, que poden col·laborar, des d'altres àmbits i perspectives, i sumar-se a la tasca de fer compatibles les activitats humanes amb la conservació de les espècies i els processos ecològics essencials.

El GOB compta amb uns anys d'experiència aplicada a la custòdia agrària, que està donant molt bons fruits. A més, es va participar molt activament en la dinamització social i en la mediació amb els pescadors per aconseguir la declaració de la Reserva Marina de la Costa Nord, que ja s'ha convertit en una de les zones amb més riquesa faunística marina de l'illa.

Amb aquest bagatge, es va abordar un nou treball encaminat a aconseguir un canvi en la gestió pesquera, a fi que pugui ser més sostenible en el temps. Un projecte que ha permés una anàlisi de la situació pesquera a Menorca mitjançant entrevistes amb pescadors professionals i recreatius, representants d'activitats nàutiques i subaquàtiques i dirigents polítics.

S'han recollit idees, s'han posat mesures a debat, s'han conegut experiències similars, s'ha fomentat el diàleg i, finalment, s'ha publict un document d'Acords de Pràctiques Pesqueres Sostenibles, que pugui servir de base per a actuacions de custòdia pesquera.

La voluntat és disposar d'un punt de partida sòlid per apropar, de manera real i sincera, els objectius dels pescadors amb els objectius de la conservació ambiental. Podeu trobar el document més avall.

 

Barca de pesca a Maó
La nansa, tècnica selectiva de pesca
Aquest projecte compta amb el patrocini de
Aquest projecte compta amb el patrocini de
Aquest projecte compta amb la col·laboració de

Cibervoluntariat. Mapes temàtics ambientals

Reportatge cedit amablement per MenorcaTV sobre el Cibervoluntariat

Aquest projecte, que s'inicia a finals de novembre de 2009, treballa en el desenvolupament de mapes temàtics referits a temes que afecten el medi ambient, tant de manera positiva com negativa.

El duen a terme persones voluntàries que recorren Menorca, localitzen punts d'interès, els fotografien i els situen en un mapa d'Internet. D'aquesta manera queden catalogats i localitzats aquests punts i tothom els pot consultar.

Actualment tenim aquests tres mapes temàtics:

 

Passos perillosos de bestiar

Què són?

Els passos de bestiar que ens preocupen, també anomenats passos canadencs, són fosses que trobam a camins i carreteres secundàries, dissenyades perquè el bestiar (sobretot, les vaques) no pugui travessar portells, sense necessitat de posar barreres. Constitueixen un perill per als petits animals que hi cauen dins i no en poden sortir, sobretot tortugues i eriçons.

Què s'hauria de fer?

Cal fer un seguiment de cada pas, per tal de verificar si hi cauen animals, i rescatar-los si és possible. Per altra part, un cop estiguin tots identificats i cartografiats, cal que siguin remodelats per tal que permetin la sortida dels animals que hi han caigut a dins.

Si passes per algun d'aquests passos, sobretot dels marcats en vermell, mira a dins, per si hi ha una tortuga o un eriçó atrapats sense poder sortir!

Què s'ha començat a fer?

El departament de Carreteres del Consell Insular ha començat a instal·lar rampes per permetre la sortida dels petits animals. Molt bona feina!

També s'ha posat rampes a passos de Favàritx i de Cavalleria, i sembla que estan donant bon resultat, ja que de moment no s'hi troben animals morts.

 


Arbres emblemàtics

Què són?

A Menorca podem trobar molts arbres. Però alguns d'ells tenen una cosa que els fa realment especials: la seva mida, la seva edat, el seu protagonisme en un paisatge, la seva originalitat o forma, la capacitat de suggerir-nos alguna cosa... Existeix un Catàleg d'Arbres Singulars de les Illes Balears, on se n'inclouen només uns pocs de Menorca. I nosaltres, el que volem és que en surtin molts més, ja que la riquesa de la nostra illa en aquesta matèria és realment important.

Què s'hauria de fer?

Hem de cuidar aquests arbres. Cal fer-ne un seguiment per si estan amenaçats per algun perill. Hem de facilitar que tothom els conegui, ja que conèixer és la primiera passa cap a estimar. Un cop identificats i cartografiats, hem de demanar que siguin protegits, per tal que en pugui gaudir tothom, ara i en les properes generacions.

 

Abocadors incontrolats

Què són?

Són llocs on han tirat residus i porqueria, en tost de deixar-los al punt verd o a l'abocador. Embruten, contaminen i degraden el paisatge.

Què s'hauria de fer?

Cal que siguin netejats i restituïts al seu estat natural. Se n'ha de fer un seguiment per tal d'evitar que qualcú torni a embrutar-los.

 

Mapes i fotos

Consulta els mapes dels passos de bestiar, dels arbres emblemàtics i els abocadors incontrolats que hem elaborat fins ara. També pots veure les fotos aquí.

 

 

Eriçó atrapat en un pas de bestiar sense rampa
Pas de bestiar amb rampa de sortida
Arbre emblemàtic
Abocador incontrolat
Amb l'ajuda de l'Ajuntament des Mercadal
Amb l'ajuda del Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del CiME

Caça

Si no vols que es caci a casa teva... fes-ho saber!

 

Segons la Llei de Caça, no es pot caçar en els terrenys d'aprofitament comú, altrament anomenats terrenys lliures, si no disposen d'un pla d'aprofitament cinegètic.

Molts propietaris de terrenys lliures pensaven que a partir d'aquest requisit ja no tindrien les molèsties de la caça, però la Conselleria de Medi Ambient va tramitar un Pla Marc General, per donar cobertura a la continuïtat de la caça en els terrenys lliures de totes les illes. D'ençà que la competència ha passat als Consells Insulars, es demana a les associacions i societats de caçadors que gestionen els terrenys lliures que presentin cada any un pla de gestió cinegètica, però no ho fan i igualment es tolera que s'hi caci.

De fet, molta gent té un vedat ("coto") per evitar precisament les molèsties de tenir caçadors dins la propietat. La llei preveu també la figura de Refugis de Fauna, però impliquen costos i treballs anuals que no tenen sentit si simplement el què es vol és que no es caci dins uns determinats terrenys.

Davant aquests fets, el GOB recomana que aquelles propietats que vulguin evitar que s'hi caci, facin servir directament el dret de la propietat a decidir-ho. Les passes que cal fer són les següents:

  1. Col·locar cartells de "Propietat Privada - Prohibit Caçar" als límits del terreny i en llocs visibles.
  2. Comunicar al Departament d'Economia i Medi Ambient del Consell Insular que no es vol que es caci dins la propietat (veure model de document adjunt a aquesta informació). Imprescindible que ens donin registre d'entrada i quedar-nos-en una còpia segellada.
  3. Comunicar la vostra decisió al GOB, perquè en tingui constància.

Aquestes mesures donen cobertura legal per impedir la caça en un terreny. En cas d'incompliment, podem denunciar-ho al Seprona (Guàrdia Civil) al tel. 971 38 02 99, o als Guardes Forestals (si és una zona protegida) al tel. 971 35 24 44, que prendran les mesures oportunes.

AdjuntMida
PDF icon modelnocacacim.pdf25.84 KB
Imatge d'un caçador
Espècie cinegètica

Binimel.là, preservació de la costa

Regeneració d'una zona degradada, per beneficiar la naturalesa, el paisatge i els seus visitants

 

 

 

La zona de Binimel·là es troba a la costa nord de Menorca -al terme d'Es Mercadal- i és molt visitada. La platja i els seus voltants tenen una gran bellesa paisatgística i un gran valor ecològic, amb microclimes que permeten l’aparició, en una zona de 6 Ha, de 12 comunitats vegetals diferenciades i relacionades entre elles. Aquesta riquesa botànica permet la presència de fauna variada amb valuosos endemismes, a nivell d'artròpodes (crustacis i coleòpters) principalment.

A la zona dunar hi ha una part que ha estat afectada a causa d’un aparcament incontrolat de vehicles, que ha fet  retrocedir la vegetació psamófila, formada per espècies fixadores de l’arena que permeten l’equilibri dinàmic de la platja i minimitzen la pèrdua d’arena cap a la mar i garanteixen el futur de la platja com a tal. A aquest efecte cal afegir una pèrdua considerable del valor paisatgístic que contribueix, per deducció, a la rebaixa de la qualitat d’oci que poden tenir els visitants.

Vista la situació i un cop acordades les actuacions amb totes les parts implicades, el GOB ha dut a terme un projecte de regeneració d’una zona dunar que inclou la zona de platja i els voltants que ha patit la degradació derivada del pas i estacionament de vehicles. Prèviament, l'Ajuntament d'Es Mercadal havia procedit a la reordenació d’usos de l’àrea i a l'habilitació d’un aparcament fora de la zona dunar.

La superfície de l'àrea afectada és d'uns 550 m2 i per tal de recuperar la vegetació dunar que pugui sustentar i conformar novament el sistema de dunes, hem fet una sembrada de vegetació psamòfila, pròpia de la zona, a partir de la recollida de llavors de tres espècies: trèvol marí, llengua bovina i bolitx de la mar. A més, s'ha delimitat la zona plantada amb un tancat amb pilones de llenya i corda i s'ha senyalitzat amb panells informatius. 

Tot això amb l'objectiu que es recuperi progressivament la zona dunar de la platja de Binimel·là.

 

 

 

 



Aquesta iniciativa ha comptat amb el patrocini de

 

sanostra_obra_social.jpg


Govern Balear. Conselleria de Medi Ambient


Agenda Local XXI



i amb la col·laboració de

Ajuntament des Mercadal

Taller Agenda Local 21 des Mercadal i Fornells.



Disposa dels permisos atorgats per

Ministeri de Medi Ambient

Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear




Un especial agraïment a totes aquelles persones que han aportat la serva feina voluntària en aquest projecte!

Pla Insular de la Costa

Vídeo explicatiu sobre la campanya Jo dic PIC

Aquesta campanya reivindica una planificació insular a la costa de Menorca, tant en actuacions portuàries com en les de turisme nàutic.

 
PER QUÈ ÉS NECESSARI EL PIC?

Menorca, després de molts esforços i anys de reivindicacions, té una planificació territorial a nivell d'illa (el Pla Territorial Insular, que ara s'ha de revisar perquè ja han passat més de 10 anys). Però les qüestions relacionades amb la mar i la costa encara no tenen visió insular.

Les competències per ordenar els espais portuaris i les infraestructures nàutiques estan repartides entre vàries administracions, i cadascuna planifica pel seu compte, sense tenir present que aquesta illa és un territori massa petit com per ordenar-lo sense una visió de conjunt.

I aquesta dinàmica ens està duent a situacions cada vegada més conflictives. Per una banda, l'anomenada Autoritat Portuària, que depèn del Ministeri de Foment, gestiona tot el port de Maó. Els anys passats s'han caracteritzar per impusar un model que ha augmentat molt els preus de l'àmbit portuari. Molta gent ja s'ha adonat dels efectes negatius que aquest sistema provoca quan s'orienta a treure el màxim profit econòmic de cada tros de vorera. En moltes ocasions els preus es disparen fins l'absurd, i açò provoca que moltes barques petites acabin sortint del port (perquè no poden pagar aquests preus tan alts) i vagin a parar a llocs que encara no estan ordenats. D'aquesta manera, mentre se suposa que aclarim una part del litoral, en realitat n'estem embullant una altra.

Al port de Maó, la política d'encariment d'amarratges s'ha anat aplicant a diferents parts del port (Colàrsega, antiga zona del Club Marítim, tota la vorera nord...) i ha desplaçat nombroses embarcacions petites. Encara no es coneix quin destí es preveu per Cala Figuera que ha quedat lliure amb el canvi de punt de descàrrega de combustibles.

Per la seva part, els ports que són de competència autonòmica, Fornells i Ciutadella, estan gestionats per l'organisme "Ports de Balears", que depèn del Govern Balear. A Ciutadella, a partir del funcionament del dic de Son Blanc, es van crean molts nous amarraments, que seran barques que pressionaran sobre les platges i cales a l'estiu. També hi ha el perill de començar una política de privatització d'amarraments.

El port de Fornells era la primera zona on semblava que es podria fer realitat la idea d'una planificació consensuada entre tothom. Es va decidir abandonar la idea de posar dics i es va apostar per ordenar l'oferta d'amarres a partir de gestió pública directa, per evitar el problema dels preus que s'està donant a Maó. Però encara hi queden alguns projectes de port esportiu que colegen, i la divisió del port amb una part competència autonòmica i l'altra estatal, dificulta molt la coherència en la planificació.

La tercera administració a considerar és la Demarcació de Costes, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. A més d'una part del port de Fornells, també té sota la seva competència tota la resta de costa de l'illa. És davant Costes que s'han de tramitar, en tot cas, la llarga llista d'altres projectes que poden afectar a cales i caletes.

 

ON ÉS EL SOSTRE NÀUTIC?

Si agaféssim aquestes tres administracions, que com veim tenen competències en diverses parts del litoral i compten amb cossos tècnics molt preparats, i demanéssim que ens diguin quants amarres ha de tenir Menorca, veuríem que cap de les tres ens saben respondre. Malgrat això, encara se senten veus que diuen que cal crear més amarres, perquè diuen que "hi ha demanda”.

Amb això volen dir que hi ha demanda de gent que potser voldria tenir un amarramen. Si ens hi fixam, és exactament el mateix cas que es va donar fa uns anys a Menorca, quan hi havia gent disposada a comprar xalets a Trebalúger i empreses disposades a construir-los. Hi havia demanda, sí. A Trebalúger, a Macarella, a Cala en Turqueta, al barranc d'Algendar... Hi havia demanda, però no es van construir perquè la majoria de gent de Menorca va entendre que era un desastre pretendre respondre a la demanda sense tenir en compte les conseqüències. I això mateix és el que ara volem que es reflexioni quan reivindicam un Pla Insular de la Costa, un PIC.


QUÈ POT APORTAR EL PIC?

El Pla Insular de la Costa ha de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt, perquè les administracions públiques col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional, i també per dur a la pràctica allò que diu la pròpia Constitució, quan afirma que s'ha de combatre l'especulació.

El PIC es va començar a treballar fa uns anys en resposta a la demanda ciutadana, però el canvi de govern insular en 2011 el va tornar a aparcar. Si el procés es remprèn i s'elabora de manera participada, com encertadament es va començar, es podrà dur a terme un diàleg ordenat entre els diferents agents socials, econòmics i polítics, que permeti plantejar actuacions que no depenguin de la conjuntura política de cada moment, sinó que serveixi per buscar el punt d'equilibri entre l'ús racional del litoral, la conservació dels seus valors ambientals, i la seguretat en les inversions econòmiques.

Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d'altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d'altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot. També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb creixements constants que no saben on està el límit.

Aquí s'ha demostrat que a vegades es saben fer les coses amb més seny. El PIC és l'instrument que ha de permetre posar seny en la planificació de la costa.
 
 
LES PRIMERES PASSES
 
Les primeres passes per fer possible un Pla Insular de la Costa de Menorca es van donar entre el 2010 i el 2011. El Consell Insular va assumir la coordinació d'aquesta tasca i la Direcció General de Costes va anunciar el seu compromís d'aportar-hi la dotació econòmica.
 
Es va crear una comissió assessora per acompanyar aquest procés, en la qual prenen part també agents econòmics, usuaris del litoral i altres associacions, com ara el GOB.
 
Es va adjudicar un treball tècnic que ja està redactat i que analitza la situació i planteja propostes. El canvi polític i les pressions per projectes agressius, van frenar la continuació del Pla Insular de la Costa, que segueix essent molt necessari. Les problemàtiques que es viuen cada estiu ho evidencien.
 
 
Mira els vídeos de les abraçades al mar i els actes reivindicatius sobre la campanya Jo dic PIC al Canal del YouTube del GOB Menorca.
Acte reivindicatiu dins la campanya Jo dic PIC

Aigua

Per al GOB, els recursos naturals i concretament el recurs hídric és prioritari, degut a la importància que té per a la vida i també per les problemàtiques que actualment amenacen aquest recurs a la nostra illa.

Després de mesos d'estudi i la recopilació de col·laboracions de persones expertes, així com de diferents sectors socials, a finals de 2007 el GOB va presentar el Document d'anàlisi i propostes sobre la situació de l'aigua dolça a Menorca, conjuntament a una Proposta de pla d'actuacions a les administracions públiques.

Els estudis que han vist la llum pública posen sobre la taula el greu problema que està afrontant Menorca respecte de les seves reserves d'aigua dolça. Per una banda, el que representa la intrusió marina (clorurs), derivada de l'excés d'extraccions que està provocant que el mar entri i salinitzi els aqüífers. Cal resaltar el preocupant panorama que ofereix el terme de Ciutadella, així com la salinització que mostra la franja sud d'Alaior, Maó i Sant Lluís. Aquestes dades provenen del projecte Aquanet, duit a terme pel Consell Insular de Menorca amb ajuts europeus.

D'altra part, mostrem el mapa de presència de nitrats, on es comprova que bona part de l'illa -la que està amb tons vermellosos- ja supera el màxim de nitrats permesos per les normatives sanitàries d'aigua potable. Les dades provenen de l'estudi realitzat per l'Institut Geològic Miner d'Espanya i la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.

Els orígens dels nitrats poden ser diversos: zones urbanitzades sense clavegueram, abocaments de depuradores que funcionen de manera defectuosa, excés d'adobs químics en l'agricultura (tant en la professional com en la d'oci) i manca de fosses sèptiques en finques agràries intensives (amb molt de bestiar que normalment està concentrat).

Malgrat la situació que tenim, encara s'està actuant amb molta irresponsabilitat en el tema de l'aigua:

  • La immensa majoria dels pous no tenen comptador per controlar les extraccions.
  • Hi ha un gran quantitat de pous il·legals.
  • Es segueix incentivant el model agrari intensiu (que obliga a esprémer les terres de cultiu i abocar molt d'adob químic).
  • El Departament de Recursos Hídrics (depenent de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear), permet incrementar els regadius per a farratges malgrat la manca absoluta de control en les extraccions.

La situació ha arribat a un nivell de problemes que fan inaplaçable un canvi de dinàmiques. Un canvi on hi han de participar tots els sectors i tota la ciutadania. Adjunt amb aquesta notícia pots consultar el document complert d'anàlisi i propostes, així com el programa d'actuacions que des del GOB anen presentant arreu. Recorda que la teva ajuda és important, perquè és la suma de totes les actuacions individuals el que consegueix canvis sòlids.

 

Més dades sobre aigua a l'Observatori Socio Ambiental de Menorca.

Mapa del contingut de clorurs a l'aigua de Menorca
Mapa del contingut de nitrats a l'aigua de Menorca
Mapa del contingut de nitrats a l'aigua de Menorca, l'any 2006

Xarxa de finques agronaturals de Menorca

Custòdia agrària. Un paisatge que alimenta. Clip

Aquí trobaràs informació sobre el projecte Custodiant el canvi. Resiliència climàtica en la custòdia agrària.

Un programa de conservació ambiental de terres privades mitjançant maneig agrari responsable

El paisatge en mosaic que Menorca ha conservat al llarg de mil·lennis és una clau per a la conservació. La combinació de tesel·les de camps de conreu amb espais de vegetació silvestre, acompanyat de la immensa retícula de paret seca que també alberga molta vida animal i vegetal, és un dels elements que van ser més decissoris a l'hora de declarar l'illa com a Reserva de Biosfera.

Menorca és el resultat de la interacció de l'espècie humana, de fa al manco 4000 anys, amb l'illa primigènia que es van trobar els primers pobladors. No és idò un espai verge, sinó llargament transformat per la mà humana. El paisatge que veim avui és la suma de la natura i de la cultura que s'hi ha aplicat. 

L'activitat ancestral més transformadora de territori ha estat l'agrària. Sigui per alimentar els ramats, per produir aliments directes o per buscar recursos al bosc, la gestió agrària és la responsable del llegat que hem rebut. Una gestió que, fins fa uns quaranta anys, era d'una intensitat molt compatible amb la conservació d'una alta biodiversitat i que configurava un paisatge que resulta agradable a molta gent.

La convivència ha estat tan estreta i llarga, que actualment la major part dels animals i plantes que hi trobam depenen en bona part de mantenir una gestió agrària adequada. On hi ha una gestió responsable, hi trobem molts insectes i molt de gra, que serveixen d'aliment a petits mamífers i ocells, que a la vegada contribueixen a mantenir tota la rica xarxa tròfica que forma la vida silvestre.

Encara avui, l'activitat agrària incideix sobre més del 70 % del territori de Menorca amb l'objectiu de produir aliment. Però no sempre serveix de sustent de valors com els que abans citàvem. Molts pagesos acaben abandonant la seva feina, perquè no troben un model que pugui sobreviure en un entorn econòmic que ha canviat molt. Quan s'abandona la gestió agrària en una terra com la nostra, prest apareixen plantes silvestres arbustives i arbòries, que acaben configurant un paisatge més forestal, agradable també als ulls i que pot ajudar a preservar el sòl fèrtil, però que ja no albergarà tanta diversitat d'espècies, perquè serà més homogeni.

També es dona a vegades el cas que, en la recerca d'un major benefici econòmic a curt termini, hi ha explotacions que s'intensifiquen molt. Llavors solen aparèixer els grans regadius -que esgoten el malmès aqüífer subterrani-, els pesticides -que enverinen la cadena tròfica-, l'eliminació de mosaic -per buscar camps més grans de conreu- i també el descens de vida silvestre.

De manera que necessitam mantenir l'activitat agrària però trobant un model que sigui viable econòmicament per poder mantenir la gestió, i que a la vegada no sigui excessivament intensiu com per perdre pel camí els beneficis que es poden aportar a la col·lectivitat. La bona notícia es que hi ha exemples de finques que han aconseguit trobar el punt idoni, i ara els seus pagesos tenen més qualitat de vida que abans.

Pagesos de la Xarxa de Finques Agronaturals de Menorca

La xarxa de finques agronaturals de Menorca

La recerca d'aquest model virtuós és l'objectiu central dels acords de custòdia del territori que el GOB signa amb productors agraris, amb l'objectiu d'anar creant una Xarxa de Finques Agronaturals, que permetin servir d'exemple i de treball conjunt per poder garantir que Menorca continuï tenint un sector agrari viu i amb el valor afegit de la conservació ambiental.

L'acord de custòdia sorgeix després de suficients converses amb cada explotació i de constatar que compartim una visió del futur que volem aconseguir. És un pacte d'ajuda mutua, on s'acorda un pla de mesures i on cada part intenta posar-hi el millor de cada moment.

La custòdia del territori treballa en la línia d'implicar a tots els agents privats en la sostenibilitat. Propietaris i gestors dels espais agraris, actuals o potencials, poden incorporar-se a la gestió responsable dels seus territoris i aconseguir suports socials des de diferents vessants, a través dels acords. Es tracta d'una metodologia de concertació, mitjançant la qual s'aconsegueixen acords voluntaris després d'un procés de diàleg.

La conservació del paisatge, els positius efectes en la biodiversitat i els serveis ambientals que es deriven de les finques amb acord de custòdia del territori, es tradueixen en un valuós reconeixement social, en la promoció de productes diferenciats, en ajudes de voluntariat, en formació i intercanvi d'experiències, en nous sistemes de comercialització,... és a dir, en múltiples aliances socials, que poden sumar-se a les iniciatives públiques i aconseguir inclinar la balança per al manteniment i la recuperació de la zona agrària prelitoral.

L'objectiu final és cercar la repercussió d'una sostenibilitat social, ambiental i econòmica per a les activitats agràries, de manera que puguin sostenir-se per les pròpies dinàmiques de mercat.

Signatura Acord de Custòdia

Quins reptes afrontam?

Reptes ambientals: afrontar la degradació directa o la homogeneïtzació del paisatge. Cercar fórmules de gestió que permetin recuperar la multifuncionalitat del sector agrari per a la permanència de la biodiversitat, així com les bones condicions del sòl i dels ecosistemes aquàtics.

Reptes culturals: evitar la pèrdua d'elements etnològics i recuperar la seva utilitat quan sigui possible, realçar la figura de la dona a la cultura rural i frenar la pèrdua d'agrobiodiversitat (races autòctones, varietats locals).

Reptes socials: augmentar el prestigi social del sector agrari en base al compromís de gestió responsable del territori, millorar les condicions de feina i de reconeixement per a cercar la renovació generacional i promoure nous jaciments d'ocupació en agricultura i ramaderia.

Reptes econòmics: rendibilitzar l'activitat agrària per a disminuir la sensació d'improductivitat del territori, cercar la reorientació de l'explotació agrària cap a l'autoproducció que redueixi la necessitat de despeses, fomentar circuits de comercialització que permetin majors marges de benefici, localitzar nous nínxols de mercat per als productors de finques amb acord de custòdia.

 cada diumenge matí pots trobar paradetes de la xarxa de finques agronaturals al centre de Maó

Quines línies estratègiques ens hem marcat?

  • Fomentar els acords de custòdia. En la mesura que siguem capaços de signar acords de custòdia amb finques agràries s'anirà augmentant la superfície de territori ben gestionada. Es tracta d'un acord voluntari entre l'entitat de custòdia i una finca agrària on s'estableix un compromís d'ajuda mútua.
  • Realitzar jornades de formació. S'inclouen diferents iniciatives per a conèixer  experiències i projectes d'arreu, així com actes on es tracti la relació entre l'activitat agrària amb el medi ambient, una aliança molt important per a trobar noves oportunitats per al sector.
  • Promocionar els productes de custòdia. Donar a conèixer i promocionar els productes de les finques amb acord de custòdia ajuda en la comercialització i, per tant, en la viabilitat econòmica de les finques. Participar a fires i mercats de la zona, organitzar degustacions públiques dels productes de custòdia o fer promocions, són algunes de les estratègies utilitzades.
  • Organitzar jornades de voluntariat agrari. La implicació social en el projecte és fonamental, i amb les jornades de voluntariat es pot ajudar directament a les finques que tenen una gestió agrària responsable en les seves tasques.
  • Educar a les escoles. Es realitzen activitats d'educació ambiental relacionades amb el projecte de custòdia agrària a les escoles. D'aquesta manera s'apropa als joves a conèixer l'activitat agrària i tot el què hi ha darrera dels productes, els pagesos, el camp, la natura...
  • Difondre i promoure el projecte de custòdia agrària. A través de diferents actes a la zona d'interès i també fora d'ella, es dóna a conèixer la custòdia del territori en l'àmbit agrari i es projecte socialment la figura del sector agrari responsable, amb especial dedicació a la dona.
  • Ajudar a la gestió sostenible de les finques. Estan previstes una sèrie d'actuacions directes a les finques que ajudaran a millorar la gestió i a fer millores ambientals i paisatgístiques. Ambientalitzar abeuradors, instal·lar caixes niu, afavorir la polinització amb l'apicultura o la retirada de trastos vells són algunes d'aquestes intervencions.
  • Comprovar els efectes ambientals de l'acord. Està previst realitzar inventaris dels valors naturals de les finques amb acord de custòdia per a poder conèixer els efectes ambientals de les mesures que es pacten amb les finques.

Regularment el GOB organitza jornades de voluntariat agrari per ajudar els pagesos i pageses de la xarxa de finques agronaturals

Seminari d'Agricultura i Medi Ambient

L'agrobotiga

Un sistema de comercialitzar els productes dels pagesos responsables amb el territori. Visiteu-la aquí

 

Com s'aplica a nivell local?

Podeu consultar els mapes amb les finques amb acord de Custòdia a Menorca i a l'Alt Empordà. Clicant a cada finca hi trobareu més informació.

I aquí trobareu els blogs amb informacions més detallades:


 

Amb la col·laboració de

Logo amb l'eslògan "Un paisatge que alimenta"

Pàgines