Excursions d'A Peu per Menorca
Territori
Carretera general
Propostes per millorar la carretera Maó-Ciutadella, mantenint la personalitat de Menorca
Menorca representa per a molta gent un espai idoni per viure-hi. En general, tant la gent que ha nascut a l'illa com la que hi ve de pas, acostuma a considerar que es tracta d'una zona privilegiada, amb un entorn molt agradable i amb uns serveis ben avançats.
En els darrers temps, s'ha iniciat un debat respecte de les intervencions que cal planificar sobre la carretera general, que travessa l'illa d'un costat a l'altre. Des del GOB sempre hem cregut que la participació dels ciutadans en els temes d'interès general és una clau per poder seguir mantenint aquest preuat equilibri entre conservació dels valors ambientals i comoditats per a les persones que vivim -de manera permanent o puntual- sobre aquesta illa.
Per aquests motius, i deixant a part la problemàtica -més de caire metropolità- que afecta les connexions entre Maó, Es Castell i Sant Lluís, hem elaborat un document d'anàlisis i propostes per a millorar la carretera general sense fer que Menorca perdi la seva personalitat diferenciada. Et convidam a llegir aquest treball, que ofereix unes reflexions bàsiques sobre el tema, així com algunes informacions que consideram essencials per poder formar-se una opinió.
Notícies relacionades:
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Document d'anàlisis i propostes per a millorar la carretera general | 1.14 MB |
- Llegeix més sobre Carretera general
- 16656 lectures
Pesca
Una estratègia per a una pesca sostenible
Menorca té un sector pesquer amb molta importància històrica, cultural i social. Si pensem per exemple en la llagosta, aquesta ha esdevingut un important reclam turístic i un plat emblemàtic de la cuina de l'illa. No obstant, la flota de pescadors ha anat reduint-se cada cop més i no hi ha perspectives massa optimistes de cara al futur.
Tant a nivell local com global, la pesca enfronta problemes greus com la sobreexplotació i la disminució d'estocs de les espècies més comercials, les dificultats de comercialització, el canvi d'hàbits socials, el deteriorament d'alguns ecosistemes marins, etc. A més, es segueixen donant situacions d'incompliment de la normativa i pràctiques poc sostenibles, que posen en perill la continuïtat de l'activitat.
D'altra banda, la pressió recreativa, les activitats nàutiques i subaquàtiques han sofert un gran creixement i tenen una forta pressió sobre la mar. Només a Menorca hi ha més de 4.000 pescadors recreatius que han tramitat llicència. I la vigilància en el mar sempre és escassa i complicada.
Molt sovint, es tendeix a deixar tots els aspectes de protecció ambiental en mans de les administracions públiques, però la realitat acostuma a ser molt complexa, i l'estament públic no dona l'abast a totes les necessitats. En aquest context, la filosofia de la custodia pretén recuperar l'assumpció de responsabilitats per part dels agents privats, que poden col·laborar, des d'altres àmbits i perspectives, i sumar-se a la tasca de fer compatibles les activitats humanes amb la conservació de les espècies i els processos ecològics essencials.
El GOB compta amb uns anys d'experiència aplicada a la custòdia agrària, que està donant molt bons fruits. A més, es va participar molt activament en la dinamització social i en la mediació amb els pescadors per aconseguir la declaració de la Reserva Marina de la Costa Nord, que ja s'ha convertit en una de les zones amb més riquesa faunística marina de l'illa.
Amb aquest bagatge, es va abordar un nou treball encaminat a aconseguir un canvi en la gestió pesquera, a fi que pugui ser més sostenible en el temps. Un projecte que ha permés una anàlisi de la situació pesquera a Menorca mitjançant entrevistes amb pescadors professionals i recreatius, representants d'activitats nàutiques i subaquàtiques i dirigents polítics.
S'han recollit idees, s'han posat mesures a debat, s'han conegut experiències similars, s'ha fomentat el diàleg i, finalment, s'ha publict un document d'Acords de Pràctiques Pesqueres Sostenibles, que pugui servir de base per a actuacions de custòdia pesquera.
La voluntat és disposar d'un punt de partida sòlid per apropar, de manera real i sincera, els objectius dels pescadors amb els objectius de la conservació ambiental. Podeu trobar el document més avall.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| Document Acord de pràctiques pesqueres sostenibles | 1.92 MB |
- Llegeix més sobre Pesca
- 18791 lectures
Cibervoluntariat. Mapes temàtics ambientals
Aquest projecte, que s'inicia a finals de novembre de 2009, treballa en el desenvolupament de mapes temàtics referits a temes que afecten el medi ambient, tant de manera positiva com negativa.
El duen a terme persones voluntàries que recorren Menorca, localitzen punts d'interès, els fotografien i els situen en un mapa d'Internet. D'aquesta manera queden catalogats i localitzats aquests punts i tothom els pot consultar.
Actualment tenim aquests tres mapes temàtics:
Passos perillosos de bestiar
Què són?
Els passos de bestiar que ens preocupen, també anomenats passos canadencs, són fosses que trobam a camins i carreteres secundàries, dissenyades perquè el bestiar (sobretot, les vaques) no pugui travessar portells, sense necessitat de posar barreres. Constitueixen un perill per als petits animals que hi cauen dins i no en poden sortir, sobretot tortugues i eriçons.
Què s'hauria de fer?
Cal fer un seguiment de cada pas, per tal de verificar si hi cauen animals, i rescatar-los si és possible. Per altra part, un cop estiguin tots identificats i cartografiats, cal que siguin remodelats per tal que permetin la sortida dels animals que hi han caigut a dins.
Si passes per algun d'aquests passos, sobretot dels marcats en vermell, mira a dins, per si hi ha una tortuga o un eriçó atrapats sense poder sortir!
Què s'ha començat a fer?
El departament de Carreteres del Consell Insular ha començat a instal·lar rampes per permetre la sortida dels petits animals. Molt bona feina!
També s'ha posat rampes a passos de Favàritx i de Cavalleria, i sembla que estan donant bon resultat, ja que de moment no s'hi troben animals morts.
Arbres emblemàtics
Què són?
A Menorca podem trobar molts arbres. Però alguns d'ells tenen una cosa que els fa realment especials: la seva mida, la seva edat, el seu protagonisme en un paisatge, la seva originalitat o forma, la capacitat de suggerir-nos alguna cosa... Existeix un Catàleg d'Arbres Singulars de les Illes Balears, on se n'inclouen només uns pocs de Menorca. I nosaltres, el que volem és que en surtin molts més, ja que la riquesa de la nostra illa en aquesta matèria és realment important.
Què s'hauria de fer?
Hem de cuidar aquests arbres. Cal fer-ne un seguiment per si estan amenaçats per algun perill. Hem de facilitar que tothom els conegui, ja que conèixer és la primiera passa cap a estimar. Un cop identificats i cartografiats, hem de demanar que siguin protegits, per tal que en pugui gaudir tothom, ara i en les properes generacions.
Abocadors incontrolats
Què són?
Són llocs on han tirat residus i porqueria, en tost de deixar-los al punt verd o a l'abocador. Embruten, contaminen i degraden el paisatge.
Què s'hauria de fer?
Cal que siguin netejats i restituïts al seu estat natural. Se n'ha de fer un seguiment per tal d'evitar que qualcú torni a embrutar-los.
Mapes i fotos
Consulta els mapes dels passos de bestiar, dels arbres emblemàtics i els abocadors incontrolats que hem elaborat fins ara. També pots veure les fotos aquí.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| Introducció al projecte de cibervoluntariat | 258.96 KB |
| Informe sobre els eriços a tres passos de bestiar, realitzat per Lana Johnson | 544.32 KB |
Caça
Si no vols que es caci a casa teva... fes-ho saber!
Segons la Llei de Caça, no es pot caçar en els terrenys d'aprofitament comú, altrament anomenats terrenys lliures, si no disposen d'un pla d'aprofitament cinegètic.
Molts propietaris de terrenys lliures pensaven que a partir d'aquest requisit ja no tindrien les molèsties de la caça, però la Conselleria de Medi Ambient va tramitar un Pla Marc General, per donar cobertura a la continuïtat de la caça en els terrenys lliures de totes les illes. D'ençà que la competència ha passat als Consells Insulars, es demana a les associacions i societats de caçadors que gestionen els terrenys lliures que presentin cada any un pla de gestió cinegètica, però no ho fan i igualment es tolera que s'hi caci.
De fet, molta gent té un vedat ("coto") per evitar precisament les molèsties de tenir caçadors dins la propietat. La llei preveu també la figura de Refugis de Fauna, però impliquen costos i treballs anuals que no tenen sentit si simplement el què es vol és que no es caci dins uns determinats terrenys.
Davant aquests fets, el GOB recomana que aquelles propietats que vulguin evitar que s'hi caci, facin servir directament el dret de la propietat a decidir-ho. Les passes que cal fer són les següents:
- Col·locar cartells de "Propietat Privada - Prohibit Caçar" als límits del terreny i en llocs visibles.
- Comunicar al Departament d'Economia i Medi Ambient del Consell Insular que no es vol que es caci dins la propietat (veure model de document adjunt a aquesta informació). Imprescindible que ens donin registre d'entrada i quedar-nos-en una còpia segellada.
- Comunicar la vostra decisió al GOB, perquè en tingui constància.
Aquestes mesures donen cobertura legal per impedir la caça en un terreny. En cas d'incompliment, podem denunciar-ho al Seprona (Guàrdia Civil) al tel. 971 38 02 99, o als Guardes Forestals (si és una zona protegida) al tel. 971 35 24 44, que prendran les mesures oportunes.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| modelnocacacim.pdf | 25.84 KB |
- Llegeix més sobre Caça
- 16967 lectures
Binimel.là, preservació de la costa
Regeneració d'una zona degradada, per beneficiar la naturalesa, el paisatge i els seus visitants
La zona de Binimel·là es troba a la costa nord de Menorca -al terme d'Es Mercadal- i és molt visitada. La platja i els seus voltants tenen una gran bellesa paisatgística i un gran valor ecològic, amb microclimes que permeten l’aparició, en una zona de 6 Ha, de 12 comunitats vegetals diferenciades i relacionades entre elles. Aquesta riquesa botànica permet la presència de fauna variada amb valuosos endemismes, a nivell d'artròpodes (crustacis i coleòpters) principalment.
A la zona dunar hi ha una part que ha estat afectada a causa d’un aparcament incontrolat de vehicles, que ha fet retrocedir la vegetació psamófila, formada per espècies fixadores de l’arena que permeten l’equilibri dinàmic de la platja i minimitzen la pèrdua d’arena cap a la mar i garanteixen el futur de la platja com a tal. A aquest efecte cal afegir una pèrdua considerable del valor paisatgístic que contribueix, per deducció, a la rebaixa de la qualitat d’oci que poden tenir els visitants.
Vista la situació i un cop acordades les actuacions amb totes les parts implicades, el GOB ha dut a terme un projecte de regeneració d’una zona dunar que inclou la zona de platja i els voltants que ha patit la degradació derivada del pas i estacionament de vehicles. Prèviament, l'Ajuntament d'Es Mercadal havia procedit a la reordenació d’usos de l’àrea i a l'habilitació d’un aparcament fora de la zona dunar.
La superfície de l'àrea afectada és d'uns 550 m2 i per tal de recuperar la vegetació dunar que pugui sustentar i conformar novament el sistema de dunes, hem fet una sembrada de vegetació psamòfila, pròpia de la zona, a partir de la recollida de llavors de tres espècies: trèvol marí, llengua bovina i bolitx de la mar. A més, s'ha delimitat la zona plantada amb un tancat amb pilones de llenya i corda i s'ha senyalitzat amb panells informatius.
Tot això amb l'objectiu que es recuperi progressivament la zona dunar de la platja de Binimel·là.
Aquesta iniciativa ha comptat amb el patrocini de
i amb la col·laboració de
Ajuntament des Mercadal
Taller Agenda Local 21 des Mercadal i Fornells.
Disposa dels permisos atorgats per
Ministeri de Medi Ambient
Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear
Un especial agraïment a totes aquelles persones que han aportat la serva feina voluntària en aquest projecte!
- Llegeix més sobre Binimel.là, preservació de la costa
- 2665 lectures
Pla Insular de la Costa
Aquesta campanya reivindica una planificació insular a la costa de Menorca, tant en actuacions portuàries com en les de turisme nàutic.
PER QUÈ ÉS NECESSARI EL PIC?
Menorca, després de molts esforços i anys de reivindicacions, té una planificació territorial a nivell d'illa (el Pla Territorial Insular, que ara s'ha de revisar perquè ja han passat més de 10 anys). Però les qüestions relacionades amb la mar i la costa encara no tenen visió insular.
Les competències per ordenar els espais portuaris i les infraestructures nàutiques estan repartides entre vàries administracions, i cadascuna planifica pel seu compte, sense tenir present que aquesta illa és un territori massa petit com per ordenar-lo sense una visió de conjunt.
I aquesta dinàmica ens està duent a situacions cada vegada més conflictives. Per una banda, l'anomenada Autoritat Portuària, que depèn del Ministeri de Foment, gestiona tot el port de Maó. Els anys passats s'han caracteritzar per impusar un model que ha augmentat molt els preus de l'àmbit portuari. Molta gent ja s'ha adonat dels efectes negatius que aquest sistema provoca quan s'orienta a treure el màxim profit econòmic de cada tros de vorera. En moltes ocasions els preus es disparen fins l'absurd, i açò provoca que moltes barques petites acabin sortint del port (perquè no poden pagar aquests preus tan alts) i vagin a parar a llocs que encara no estan ordenats. D'aquesta manera, mentre se suposa que aclarim una part del litoral, en realitat n'estem embullant una altra.
Al port de Maó, la política d'encariment d'amarratges s'ha anat aplicant a diferents parts del port (Colàrsega, antiga zona del Club Marítim, tota la vorera nord...) i ha desplaçat nombroses embarcacions petites. Encara no es coneix quin destí es preveu per Cala Figuera que ha quedat lliure amb el canvi de punt de descàrrega de combustibles.
Per la seva part, els ports que són de competència autonòmica, Fornells i Ciutadella, estan gestionats per l'organisme "Ports de Balears", que depèn del Govern Balear. A Ciutadella, a partir del funcionament del dic de Son Blanc, es van crean molts nous amarraments, que seran barques que pressionaran sobre les platges i cales a l'estiu. També hi ha el perill de començar una política de privatització d'amarraments.
El port de Fornells era la primera zona on semblava que es podria fer realitat la idea d'una planificació consensuada entre tothom. Es va decidir abandonar la idea de posar dics i es va apostar per ordenar l'oferta d'amarres a partir de gestió pública directa, per evitar el problema dels preus que s'està donant a Maó. Però encara hi queden alguns projectes de port esportiu que colegen, i la divisió del port amb una part competència autonòmica i l'altra estatal, dificulta molt la coherència en la planificació.
La tercera administració a considerar és la Demarcació de Costes, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. A més d'una part del port de Fornells, també té sota la seva competència tota la resta de costa de l'illa. És davant Costes que s'han de tramitar, en tot cas, la llarga llista d'altres projectes que poden afectar a cales i caletes.
Menorca, després de molts esforços i anys de reivindicacions, té una planificació territorial a nivell d'illa (el Pla Territorial Insular, que ara s'ha de revisar perquè ja han passat més de 10 anys). Però les qüestions relacionades amb la mar i la costa encara no tenen visió insular.
Les competències per ordenar els espais portuaris i les infraestructures nàutiques estan repartides entre vàries administracions, i cadascuna planifica pel seu compte, sense tenir present que aquesta illa és un territori massa petit com per ordenar-lo sense una visió de conjunt.
I aquesta dinàmica ens està duent a situacions cada vegada més conflictives. Per una banda, l'anomenada Autoritat Portuària, que depèn del Ministeri de Foment, gestiona tot el port de Maó. Els anys passats s'han caracteritzar per impusar un model que ha augmentat molt els preus de l'àmbit portuari. Molta gent ja s'ha adonat dels efectes negatius que aquest sistema provoca quan s'orienta a treure el màxim profit econòmic de cada tros de vorera. En moltes ocasions els preus es disparen fins l'absurd, i açò provoca que moltes barques petites acabin sortint del port (perquè no poden pagar aquests preus tan alts) i vagin a parar a llocs que encara no estan ordenats. D'aquesta manera, mentre se suposa que aclarim una part del litoral, en realitat n'estem embullant una altra.
Al port de Maó, la política d'encariment d'amarratges s'ha anat aplicant a diferents parts del port (Colàrsega, antiga zona del Club Marítim, tota la vorera nord...) i ha desplaçat nombroses embarcacions petites. Encara no es coneix quin destí es preveu per Cala Figuera que ha quedat lliure amb el canvi de punt de descàrrega de combustibles.
Per la seva part, els ports que són de competència autonòmica, Fornells i Ciutadella, estan gestionats per l'organisme "Ports de Balears", que depèn del Govern Balear. A Ciutadella, a partir del funcionament del dic de Son Blanc, es van crean molts nous amarraments, que seran barques que pressionaran sobre les platges i cales a l'estiu. També hi ha el perill de començar una política de privatització d'amarraments.
El port de Fornells era la primera zona on semblava que es podria fer realitat la idea d'una planificació consensuada entre tothom. Es va decidir abandonar la idea de posar dics i es va apostar per ordenar l'oferta d'amarres a partir de gestió pública directa, per evitar el problema dels preus que s'està donant a Maó. Però encara hi queden alguns projectes de port esportiu que colegen, i la divisió del port amb una part competència autonòmica i l'altra estatal, dificulta molt la coherència en la planificació.
La tercera administració a considerar és la Demarcació de Costes, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. A més d'una part del port de Fornells, també té sota la seva competència tota la resta de costa de l'illa. És davant Costes que s'han de tramitar, en tot cas, la llarga llista d'altres projectes que poden afectar a cales i caletes.
ON ÉS EL SOSTRE NÀUTIC?
Si agaféssim aquestes tres administracions, que com veim tenen competències en diverses parts del litoral i compten amb cossos tècnics molt preparats, i demanéssim que ens diguin quants amarres ha de tenir Menorca, veuríem que cap de les tres ens saben respondre. Malgrat això, encara se senten veus que diuen que cal crear més amarres, perquè diuen que "hi ha demanda”.
Amb això volen dir que hi ha demanda de gent que potser voldria tenir un amarramen. Si ens hi fixam, és exactament el mateix cas que es va donar fa uns anys a Menorca, quan hi havia gent disposada a comprar xalets a Trebalúger i empreses disposades a construir-los. Hi havia demanda, sí. A Trebalúger, a Macarella, a Cala en Turqueta, al barranc d'Algendar... Hi havia demanda, però no es van construir perquè la majoria de gent de Menorca va entendre que era un desastre pretendre respondre a la demanda sense tenir en compte les conseqüències. I això mateix és el que ara volem que es reflexioni quan reivindicam un Pla Insular de la Costa, un PIC.
QUÈ POT APORTAR EL PIC?
El Pla Insular de la Costa ha de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt, perquè les administracions públiques col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional, i també per dur a la pràctica allò que diu la pròpia Constitució, quan afirma que s'ha de combatre l'especulació.
El PIC es va començar a treballar fa uns anys en resposta a la demanda ciutadana, però el canvi de govern insular en 2011 el va tornar a aparcar. Si el procés es remprèn i s'elabora de manera participada, com encertadament es va començar, es podrà dur a terme un diàleg ordenat entre els diferents agents socials, econòmics i polítics, que permeti plantejar actuacions que no depenguin de la conjuntura política de cada moment, sinó que serveixi per buscar el punt d'equilibri entre l'ús racional del litoral, la conservació dels seus valors ambientals, i la seguretat en les inversions econòmiques.
Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d'altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d'altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot. També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb creixements constants que no saben on està el límit.
Aquí s'ha demostrat que a vegades es saben fer les coses amb més seny. El PIC és l'instrument que ha de permetre posar seny en la planificació de la costa.
LES PRIMERES PASSES
Les primeres passes per fer possible un Pla Insular de la Costa de Menorca es van donar entre el 2010 i el 2011. El Consell Insular va assumir la coordinació d'aquesta tasca i la Direcció General de Costes va anunciar el seu compromís d'aportar-hi la dotació econòmica.
Es va crear una comissió assessora per acompanyar aquest procés, en la qual prenen part també agents econòmics, usuaris del litoral i altres associacions, com ara el GOB.
Es va adjudicar un treball tècnic que ja està redactat i que analitza la situació i planteja propostes. El canvi polític i les pressions per projectes agressius, van frenar la continuació del Pla Insular de la Costa, que segueix essent molt necessari. Les problemàtiques que es viuen cada estiu ho evidencien.
Mira els vídeos de les abraçades al mar i els actes reivindicatius sobre la campanya Jo dic PIC al Canal del YouTube del GOB Menorca.
- Llegeix més sobre Pla Insular de la Costa
- 18290 lectures
Aigua
Per al GOB, els recursos naturals i concretament el recurs hídric és prioritari, degut a la importància que té per a la vida i també per les problemàtiques que actualment amenacen aquest recurs a la nostra illa.
Després de mesos d'estudi i la recopilació de col·laboracions de persones expertes, així com de diferents sectors socials, a finals de 2007 el GOB va presentar el Document d'anàlisi i propostes sobre la situació de l'aigua dolça a Menorca, conjuntament a una Proposta de pla d'actuacions a les administracions públiques.
Els estudis que han vist la llum pública posen sobre la taula el greu problema que està afrontant Menorca respecte de les seves reserves d'aigua dolça. Per una banda, el que representa la intrusió marina (clorurs), derivada de l'excés d'extraccions que està provocant que el mar entri i salinitzi els aqüífers. Cal resaltar el preocupant panorama que ofereix el terme de Ciutadella, així com la salinització que mostra la franja sud d'Alaior, Maó i Sant Lluís. Aquestes dades provenen del projecte Aquanet, duit a terme pel Consell Insular de Menorca amb ajuts europeus.
D'altra part, mostrem el mapa de presència de nitrats, on es comprova que bona part de l'illa -la que està amb tons vermellosos- ja supera el màxim de nitrats permesos per les normatives sanitàries d'aigua potable. Les dades provenen de l'estudi realitzat per l'Institut Geològic Miner d'Espanya i la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.
Els orígens dels nitrats poden ser diversos: zones urbanitzades sense clavegueram, abocaments de depuradores que funcionen de manera defectuosa, excés d'adobs químics en l'agricultura (tant en la professional com en la d'oci) i manca de fosses sèptiques en finques agràries intensives (amb molt de bestiar que normalment està concentrat).
Malgrat la situació que tenim, encara s'està actuant amb molta irresponsabilitat en el tema de l'aigua:
- La immensa majoria dels pous no tenen comptador per controlar les extraccions.
- Hi ha un gran quantitat de pous il·legals.
- Es segueix incentivant el model agrari intensiu (que obliga a esprémer les terres de cultiu i abocar molt d'adob químic).
- El Departament de Recursos Hídrics (depenent de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear), permet incrementar els regadius per a farratges malgrat la manca absoluta de control en les extraccions.
La situació ha arribat a un nivell de problemes que fan inaplaçable un canvi de dinàmiques. Un canvi on hi han de participar tots els sectors i tota la ciutadania. Adjunt amb aquesta notícia pots consultar el document complert d'anàlisi i propostes, així com el programa d'actuacions que des del GOB anen presentant arreu. Recorda que la teva ajuda és important, perquè és la suma de totes les actuacions individuals el que consegueix canvis sòlids.
Més dades sobre aigua a l'Observatori Socio Ambiental de Menorca.
- Llegeix més sobre Aigua
- 26683 lectures