La necessitat d'adaptar-se als importants canvis que ha experimentat el món turístic en els darrers anys, així com la recerca de rehabilitació de zones amb oferta obsoleta, estan justificant la tramitació d'una nova Llei Turística per a Balears. Però alguns estan aprofitant l'ocasió per intentar ficar-hi articulats que res tenen a veure amb el turisme i que, ben al contrari, només poden causar perjudicis a aquesta activitat econòmica.
Un parell d'adreces que ens han arribat:
A part d'aquestes, per si encara no l'heu provada, us recoman la cartografia sobre Menorca http://cartografia.cime.es , que va creixent amb noves capes d'informació
Bons mapes!
Els boscos vigorosos que bordegen les tanques de La Vall, donen pas a una vegetació molt més adaptada a les condicions difícils, quan s'agafa el Camí de Cavalls cap a ponent.
Aquest paisatge típic del nord de Menorca va acompanyar als 140 participants de la darrera excursió del programa A peu per Menorca, que van celebrar el passat diumenge una nova caminada.
Davant una societat que evoluciona molt ràpidament i d'uns problemes que s'han de tractar des de diferents orientacions, pretendre deixar tota la responsabilitat de les solucions en mans de les institucions públiques és probablement un error. La filosofia de la Custòdia del Territori pretén recuperar la iniciativa privada i voluntària en la conservació dels valors ambientals.
En aquest marc sorgeix la possibilitat de l'Acord de Pràctiques Agràries Sostenibles, un acord voluntari entre una finca privada i una entitat de conservació del medi ambient, per tal de cercar una ajuda mútua que pugui beneficiar els objectius de les dues parts.
En societats com la nostra, en què les necessitats més bàsiques estan cobertes i on una gran part de matèries primeres és importada en molts casos d'altres països, l'activitat agrària està canviant cap a d'altres objectius. Així, cada vegada tenen més importància aspectes com la garantia alimentària o el manteniment de valors naturals, objectius que en el cas europeu recull la recent reforma de la Política Agrària Comunitària i que preocupen a una gran majoria de ciutadans comunitaris.
També els acords que es deriven de les grans cimeres i trobades mundials recullen aquesta preocupació per la pèrdua de valors ambientals i per la degradació alimentària dels productes que consumim. La societat occidental, en definitiva, està donant cada vegada més importància a uns aspectes que obliguen al sector agrari a adaptar-se a aquesta evolució social.
En aquest context, Menorca no és una excepció i el seu món agrari s'haurà d'enfrontar al canvi per sortir de la crisi esdevinguda d'un model molt orientat a un producte amb creixents problemes d'entrar al mercat.
Aquesta iniciativa pretén fomentar la custòdia del territori en l'àmbit agrari de l'illa de Menorca, a partir d'una sèrie d'objectius específics:
És una iniciativa que pretén fomentar sistemes de gestió agrària que puguin apropar els objectius de viabilitat econòmica (fonamentals per a la supervivència del sector agrari) amb la preservació dels valors ambientals més destacats (fonamentals tant per a la societat menorquina, com perquè el propi sector agrari pugui seguir operant en el futur). D'una banda, un plantejament sostenible en l'enfocament econòmic d'una explotació, ajuda a la viabilitat i a la supervivència d'aquesta activitat. A la vegada, la preservació dels valors ambientals de flora, fauna i paisatge, constitueixen una aportació de qualitat als interessos generals de tota la població.
Es tracta d'un acord voluntari entre dues parts, finca agrària i GOB, amb el qual les dues parts es comprometen a treballar per intentar assolir el màxim d'un llistat de mesures que s'han identificat com a potencialment beneficioses tant per la viabilitat econòmica com per la conservació dels valors naturals. Com a contrapart, el GOB es compromet a col·laborar en la promoció de la finca davant altres agents, públics o privats, a fi de conduir ajuts directes o vies de comercialització en benefici de la finca.
L'acord no impedeix que s'hi puguin afegir posteriorment altres actors, com institucions públiques o empreses d'altres sectors que vulguin col·laborar en ajudar els espais agraris que estan baix l'acord de custòdia.
La implantació del llistat de mesures disposarà d'uns terminis d'adaptació i seguirà un calendari establert per les dues parts en el conveni per tal d'anar incorporant les mateixes a un ritme que permeti la implantació tant de les mesures com dels ajuts a aconseguir.
Els acords podran tenir difusió pública -sempre que així ho desitgin les parts- a través de la difusió en mitjans de comunicació, amb l'objectiu de donar a conèixer a la resta de ciutadania els compromisos i els beneficis que aquestes iniciatives poden tenir per a tots en general.
Amb l'objectiu d'aprendre del procés i per tal de garantir que les mesures són les adequades i s'estan aplicant correctament, s'establirà una revisió semestral de l'acord i en cas que sigui necessari es corregiran aquells aspectes susceptibles de ser millorats.
Després de la recollida d'informacions diverses relacionades amb la filosofia de la Custòdia del Territori, de la celebració d'un taller de participació amb gent del món agrari, de l'adaptació específica a la realitat de la nostra illa i de la posterior revisió amb diversos representants tant del sector agrari com ambiental, s'han identificat un llistat de mesures a aplicar, que ofereixen la possibilitat de produir beneficis tant econòmics com ambientals. Són 38 les mesures identificades, que s'agrupen en cinc grans capítols:
1.- Tipologia de conreu.
2.- Gestió del conreu.
3.- Gestió del ramat.
4.- Gestió dels elements naturals.
5.- Activitats complementàries.
Els beneficis sobre un paràmetre o altre poden ser directes o indirectes, en funció que la seva incidència sigui directa o derivada d'altres beneficis.
1. Augment dels ingressos per una comercialització diferenciada derivada del valor afegit del producte
2. Accés a ajuts específics pel fet d'aplicar algunes de les mesures
3. Reducció de costos aconseguida mitjançant pràctiques més adaptades al medi
4. Increment de valor d'alguns aspectes de la pròpia finca.
1. Preservació d'espècies de flora o fauna.
2. Preservació d'ecosistemes.
3. Preservació de valors estètics.
4. Disminució de perills ambientals.
5. Disminució de consum de recursos.
* Tipologia de conreu
1. Conreu de cereal
2. Sembra de lleguminoses
3. Prats de pastura silvestre
4. No ús de transgènics
5. Sembra d'arbres aïllats
6. Varietats tradicionals d'horta
7. Varietats pròpies de fruita
8. Varietats pròpies de farratges
9. Producció de secà
* Gestió del conreu
1. Manteniment cobertura a l'hivern
2. Evitar llaurar a favor de pendent
3. Rotació de cultius en sementers i horta
4. Collita diürna de cereals
5. Enterrat residus de collites
6. No crema de rostolls
7. Ús d'adobs orgànics equilibrats
8. Eliminació de plàstics agrícoles
9. Manteniment de síquies operatives
10. Establiment de rec nocturn per farratge
* Gestió del ramat
1. Bestiar en règim semi lliure
2. Ús de races autòctones
* Gestió d'elements naturals
1. Manteniment d'arbres aïllats
2. Vegetació silvestre perimetral
3. Vegetació silvestre als turons
4. Manteniment de boscarrons aïllats
5. Vegetació silvestre vorera torrents
6. Manteniment d'arbres morts
7. Manteniment de parets seques
8. Manteniment de basses
* Activitats complementàries
1. Lloguer de terres per hortal
2. Manteniment d'antics camins
3. Manteniment patrimoni històric
4. Conreu planta autòctona comercial
5. Creació d'itineraris de passeig
6. Cria d'espècies cinegètiques
7. Instal·lació de caixes d'apicultura
8. Declaració de refugis de Fauna
9. Instal·lació de caixes niu
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Quadern informatiu | 1.68 MB |
Menorca representa per a molta gent un espai idoni per viure-hi. En general, tant la gent que ha nascut a l'illa com la que hi ve de pas, acostuma a considerar que es tracta d'una zona privilegiada, amb un entorn molt agradable i amb uns serveis ben avançats.
En els darrers temps, s'ha iniciat un debat respecte de les intervencions que cal planificar sobre la carretera general, que travessa l'illa d'un costat a l'altre. Des del GOB sempre hem cregut que la participació dels ciutadans en els temes d'interès general és una clau per poder seguir mantenint aquest preuat equilibri entre conservació dels valors ambientals i comoditats per a les persones que vivim -de manera permanent o puntual- sobre aquesta illa.
Per aquests motius, i deixant a part la problemàtica -més de caire metropolità- que afecta les connexions entre Maó, Es Castell i Sant Lluís, hem elaborat un document d'anàlisis i propostes per a millorar la carretera general sense fer que Menorca perdi la seva personalitat diferenciada. Et convidam a llegir aquest treball, que ofereix unes reflexions bàsiques sobre el tema, així com algunes informacions que consideram essencials per poder formar-se una opinió.
Notícies relacionades:
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| Document d'anàlisis i propostes per a millorar la carretera general | 1.14 MB |
Una estratègia per a una pesca sostenible
Menorca té un sector pesquer amb molta importància històrica, cultural i social. Si pensem per exemple en la llagosta, aquesta ha esdevingut un important reclam turístic i un plat emblemàtic de la cuina de l'illa. No obstant, la flota de pescadors ha anat reduint-se cada cop més i no hi ha perspectives massa optimistes de cara al futur.
Tant a nivell local com global, la pesca enfronta problemes greus com la sobreexplotació i la disminució d'estocs de les espècies més comercials, les dificultats de comercialització, el canvi d'hàbits socials, el deteriorament d'alguns ecosistemes marins, etc. A més, es segueixen donant situacions d'incompliment de la normativa i pràctiques poc sostenibles, que posen en perill la continuïtat de l'activitat.
D'altra banda, la pressió recreativa, les activitats nàutiques i subaquàtiques han sofert un gran creixement i tenen una forta pressió sobre la mar. Només a Menorca hi ha més de 4.000 pescadors recreatius que han tramitat llicència. I la vigilància en el mar sempre és escassa i complicada.
Molt sovint, es tendeix a deixar tots els aspectes de protecció ambiental en mans de les administracions públiques, però la realitat acostuma a ser molt complexa, i l'estament públic no dona l'abast a totes les necessitats. En aquest context, la filosofia de la custodia pretén recuperar l'assumpció de responsabilitats per part dels agents privats, que poden col·laborar, des d'altres àmbits i perspectives, i sumar-se a la tasca de fer compatibles les activitats humanes amb la conservació de les espècies i els processos ecològics essencials.
El GOB compta amb uns anys d'experiència aplicada a la custòdia agrària, que està donant molt bons fruits. A més, es va participar molt activament en la dinamització social i en la mediació amb els pescadors per aconseguir la declaració de la Reserva Marina de la Costa Nord, que ja s'ha convertit en una de les zones amb més riquesa faunística marina de l'illa.
Amb aquest bagatge, es va abordar un nou treball encaminat a aconseguir un canvi en la gestió pesquera, a fi que pugui ser més sostenible en el temps. Un projecte que ha permés una anàlisi de la situació pesquera a Menorca mitjançant entrevistes amb pescadors professionals i recreatius, representants d'activitats nàutiques i subaquàtiques i dirigents polítics.
S'han recollit idees, s'han posat mesures a debat, s'han conegut experiències similars, s'ha fomentat el diàleg i, finalment, s'ha publict un document d'Acords de Pràctiques Pesqueres Sostenibles, que pugui servir de base per a actuacions de custòdia pesquera.
La voluntat és disposar d'un punt de partida sòlid per apropar, de manera real i sincera, els objectius dels pescadors amb els objectius de la conservació ambiental. Podeu trobar el document més avall.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| Document Acord de pràctiques pesqueres sostenibles | 1.92 MB |
Aquest projecte, que s'inicia a finals de novembre de 2009, treballa en el desenvolupament de mapes temàtics referits a temes que afecten el medi ambient, tant de manera positiva com negativa.
El duen a terme persones voluntàries que recorren Menorca, localitzen punts d'interès, els fotografien i els situen en un mapa d'Internet. D'aquesta manera queden catalogats i localitzats aquests punts i tothom els pot consultar.
Actualment tenim aquests tres mapes temàtics:
Els passos de bestiar que ens preocupen, també anomenats passos canadencs, són fosses que trobam a camins i carreteres secundàries, dissenyades perquè el bestiar (sobretot, les vaques) no pugui travessar portells, sense necessitat de posar barreres. Constitueixen un perill per als petits animals que hi cauen dins i no en poden sortir, sobretot tortugues i eriçons.
Cal fer un seguiment de cada pas, per tal de verificar si hi cauen animals, i rescatar-los si és possible. Per altra part, un cop estiguin tots identificats i cartografiats, cal que siguin remodelats per tal que permetin la sortida dels animals que hi han caigut a dins.
Si passes per algun d'aquests passos, sobretot dels marcats en vermell, mira a dins, per si hi ha una tortuga o un eriçó atrapats sense poder sortir!
El departament de Carreteres del Consell Insular ha començat a instal·lar rampes per permetre la sortida dels petits animals. Molt bona feina!
També s'ha posat rampes a passos de Favàritx i de Cavalleria, i sembla que estan donant bon resultat, ja que de moment no s'hi troben animals morts.
A Menorca podem trobar molts arbres. Però alguns d'ells tenen una cosa que els fa realment especials: la seva mida, la seva edat, el seu protagonisme en un paisatge, la seva originalitat o forma, la capacitat de suggerir-nos alguna cosa... Existeix un Catàleg d'Arbres Singulars de les Illes Balears, on se n'inclouen només uns pocs de Menorca. I nosaltres, el que volem és que en surtin molts més, ja que la riquesa de la nostra illa en aquesta matèria és realment important.
Hem de cuidar aquests arbres. Cal fer-ne un seguiment per si estan amenaçats per algun perill. Hem de facilitar que tothom els conegui, ja que conèixer és la primiera passa cap a estimar. Un cop identificats i cartografiats, hem de demanar que siguin protegits, per tal que en pugui gaudir tothom, ara i en les properes generacions.
Són llocs on han tirat residus i porqueria, en tost de deixar-los al punt verd o a l'abocador. Embruten, contaminen i degraden el paisatge.
Cal que siguin netejats i restituïts al seu estat natural. Se n'ha de fer un seguiment per tal d'evitar que qualcú torni a embrutar-los.
Consulta els mapes dels passos de bestiar, dels arbres emblemàtics i els abocadors incontrolats que hem elaborat fins ara. També pots veure les fotos aquí.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| Introducció al projecte de cibervoluntariat | 258.96 KB |
| Informe sobre els eriços a tres passos de bestiar, realitzat per Lana Johnson | 544.32 KB |
