Back to top

Plantes

Biodiversitat: la riquesa ambiental lligada a la Custòdia Agrària

 

Hi ha plantes i animals que reaccionen ràpidament en funció del maneig que es fa d'un territori. Els acords que el GOB fa amb les finques de Custòdia Agrària inclouen un seguiment, dues vegades l'any, d'indicadors de vida silvestre que permeten avaluar la bona salut ambiental dels territoris. Aquests dies s'ha iniciat el treball de camp de la primavera.

Posidònia Oceànica

Mesures en favor de les praderies de Fanerògames Marines

L’anomenada alga de vidriers, altina o posidònia (Posidonia oceanica) és un organisme únic de la Mediterrània que creix en espectaculars extensions a l'arxipèlag Balear i que es troba actualment en retrocés per l’acció de l’home. Tot i ser en molts casos formacions mil·lenàries, el seu creixement és molt lent -al voltant d'un metro cada cent anys-, per tant, les agressions que rep es consideren irrecuperables a escala humana.

La posidònia és la responsable de les platges i els esplèndids paisatges marins que podem gaudir a Menorca. Aquesta planta és la base d'un ecosistema on hi viuen moltes altres espècies, hi crien peixos d'importància econòmica, es crea la major part d'arena de les nostres platges, es neteja l'aigua i es captura CO2. Les restes de la posidònia ajuden a l'acumulació d'arena a les platges per efecte del vent, redueixen la seva erosió durant els temporals i aporten nutrients als sistemes dunars.

La posidònia, per tant, és un dels recursos mediambientals i econòmics més importants que tenim a Balears. Les conseqüències d'un retrocés important d'aquesta planta serien molt considerables: augment de l'efecte hivernacle, afectació de moltes espècies animals que tenen la posidònia com a hàbitat, augment de la terbolesa de l'aigua i regressió del litoral, tant de les platges com del sistema dunar. El medi marí, la pesca i el turisme es veurien fortament afectats.

Aquestes praderies estan protegides i identificades com habitats prioritaris des del 1992, segons la Directiva d'Hàbitats (92/43/CEE) i més recentment pel Decret 25/2018, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears. Tot i això, els últims seguiments científics realitzats a Menorca demostren que les praderies de posidònia de l'illa s'estan degradant. La construcció d'infraestructures, com dics i ports esportius, o la pesca d'arrossegament són algunes de les causes de la seva regressió però també les barques que al fondejar sobre les praderies, llauren el fons marí i arranquen mates de posidònia. Amenaces com el canvi climàtic i la disminució de la qualitat de l'aigua a causa d'abocaments d'aigües residuals són altres causes de la seva regressió.

Compensant afectacions

La construcció del dic de Son Blanc, a Ciutadella, va tenir una gran afectació sobre la praderia de posidònia de la zona. Les gestions fetes davant Europa, abans de les obres, es van traduir amb el compromís de Ports d’Illes Balears a destinar 200.000 € a actuacions ambientals a favor del fons marí. Aquest compromís es va adquirir l’any 2007, però mai s'havia duit a la pràctica.

L’any 2018, el GOB va recordar aquest compromís al Govern Balear i es va acceptar dur-ho a terme. Amb aquest objectiu, es va contactar amb diferents agents relacionats amb la conservació marina per a detectar possibles actuacions que es podrien cobrir amb aquesta partida de compensació ambiental i es va entregar un document de propostes dirigides la conservació de les praderies de fanerògames marines a Menorca.

Les actuacions que el GOB va proposar i que han estat finalment aprovades pel Govern Balear són les següents:

1. Re-etiquetatge de les boies d'advertència entre Punta Roja - Na Carboner - Punta Mongofra, a Addaia.

Aquesta zona, d’alt valor ecològic per les praderies de posidònia i la troballa inusual de nacres (Pinna nobilis) a poca fondària, sovint és malmesa per les barques que passen i destrossen el fons amb l’hèlix.

Actualment existeixen boies que prohibeixen el fondeig i amarrar-se a les boies, però es proposa afegir una advertència d'aigües poc profundes per informar a l’usuari del perill d’acostar-s'hi amb una embarcació.

2. Instal·lació de boies de prohibició a l’escull de posidònia situat a l’entrada de s’Estany de Mongofra.

Si entrem per la mar a s’Estany de Mongofra, trobam un dels pocs esculls al món de posidònia que arriba fins a la superfície. És per això, que la zona està declarada com a àrea d’alt interès ecològic i està prohibida l’entrada, ni tan sols nedant, excepte per motius científics.

Aquesta actuació dotarà de boies informatives de protecció a la bocana de s’Estany per evitar l’entrada a qualsevol usuari que no sigui personal autoritzat.

3. Instal·lació de boies d'advertència a Fornells.

Tot el voral al final de la badia de Fornells, és una àrea de molt poca fondària on creixen comunitats de fanerògames marines. Molts usuaris, per desconeixença, entren a aquesta zona amb embarcacions i destrossen el fons amb les hèlixs.

Aquesta actuació dotarà de boies amb advertència d'aigües somes per així informar els usuaris del risc que suposa entrar amb barca a aquests espais.

Proposta instal·lació de boies a Fornells

4. Revisió i substitució de boies de fondeig per boies ecològiques a zones de praderies.

Està comprovat que tant els morts com la configuració de cadenes utilitzades des de fa dècades per fixar les boies de fondeig, erosionen el fons marí al seu voltant. En zones de praderies de posidònia, aquests fondejos arrenquen els herbeis i eviten que puguin tornar a proliferar.

L’actuació busca localitzar tots aquells fondejos que es troben en conflicte amb fons de posidònia, i substituir-los gradualment per un sistema de fondeig ecològic minimitzant l’impacte d’aquests sobre la posidònia.

5. Publicació del llibre educatiu «la platja és viva» en català, castellà, alemany i anglès.

La protecció de les fanerògames marines com la posidònia està en les mans de tots, tant grans com petits, mariners o turistes.

Es publicarà en diferents llengües un opuscle informatiu sobre la posidònia, que va ser editat fa anys i va obtenir felicitacions de companyies turístiques perquè dóna a entendre el valor d'aquesta planta marina estretament lligada als ecosistemes de platja de Menorca.

6. Cartelleria informativa vora rampes d’avarada sobre la posidònia i bones pràctiques de navegació.

Molts usuaris que naveguen per aigües de Menorca no segueixen bones pràctiques de navegació en relació amb la protecció de la posidònia, per desconeixença.

Aquesta actuació dotaria de cartells visuals i fàcils d’entendre, a llocs estratègics com rampes d’avarada o gasolineres nàutiques, per poder arribar a aquells usuaris que desconeixen les bones pràctiques de navegació.

7. Díptics informatius sobre la posidònia i sobre bones pràctiques de navegació.

S'ha acordat reeditar el díptic informatiu «Cuidem la Posidònia» i repartir-lo a llocs estratègics com comerços de lloguer d’embarcacions, punts d’informació turística, etc. i així poder arribar a aquells usuaris que desconeixen la importància d’aquesta fanerògama marina i les bones pràctiques de navegació.

8. Instal·lació i posada en funcionament d’un camp de boies ecològiques a l’àrea marina Punta Prima - Illa de l'Aire.

L’àrea marina Punta Prima Illa de l’Aire, és una zona susceptible de rebre pressió per fondejos. La zona amb més pressió, la zona del moll, està pràcticament ocupada per una praderia continua de Posidònia sobre roca.

Amb la implantació del decret Posidònia i de la nova figura de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, el fondeig amb àncora en aquesta zona està prohibit. Per aquest motiu, es proposa la instal·lació d’un camp de 20 boies ecològiques que permeti el fondeig de barques d’una manera menys destructiva per la Posidònia en aquest punt.

9.Creació d’una aplicació mòbil gratuïta per ajudar als usuaris que naveguin per aigües de Menorca.

Existeix nombrosa informació relacionada amb el litoral de Menorca (cartografia de fanerògames marines, zones amb fondeig prohibit, delimitació d'àrees de banyistes, etc) que podria servir per a ajudar a la protecció de praderies de posidònia i d’altres fanerògames marines.

L’actuació servirà per ajuntar tota aquesta informació en una aplicació mòbil gratuïta que permetrà als usuaris que naveguin per aigües de Menorca, estar millor informats i facilitarà unes bones pràctiques de navegació.

Fes-te el teu purí d’ortigues

Aquest dissabte, 7 de març a les 10h, feim un taller as Viver del GOB per explicar com es fa un bon purí d’ortigues, un remei per enfortir les plantes de l’hort i el sòl. Les plantes i restes de la cuina i de l’hort són recursos per poder preparar tractaments ecològics per adobar la terra, enfortir o prevenir i curar malalties dels cultius. El taller és obert a tothom, gratuït i no és necessari apuntar-se.

Diumenge, excursió per conèixer plantes: Els boscos en miniatura del barranc d’Algendar

Aquest diumenge 16 de febrer, el grup de botànica ha organitzat una excursió per conèixer les plantes del grup dels briòfits, és a dir els verdets, molses i hepàtiques. Aquestes petites i primitives plantes terrestres creen veritables boscos en miniatura a ambients frescos i ombrívols del barranc d’Algendar. Només amb l’ajuda d’una lupa descobrirem una nova dimensió de la gran diversitat botànica de Menorca. L’excursió és pública i gratuïta.

La foto fràgil

La bellesa és una qualitat que pot tenir moltes cares. Hi ha qui troba bell un incendi. O qui es vanaglòria de fer-se una foto a un safari on es cacen animals únics. És l'estètica lligada a unes accions d'efectes ben discutibles. De vegades, la relació va en sentit contrari, perquè la imatge pot ser d'una cosa objectivament bella, però la seva exposició pública pot tenir conseqüències complicades.

Dissabte, taller per aprendre a empeltar arbres de fruita as Viver del GOB

Dissabte que ve, 1 de febrer a les 10 h, explicarem com empeltar arbres de fruita as Viver del GOB. Joan Genestar, expert empeltador, ens contarà els secrets d’aquesta tècnica que ens permet reproduir les nostres varietats preferides. És un taller públic i gratuït, coincidint amb la temporada de plantació d’arbres fruiters, que també podeu trobar al Viver.

Pàgines