Back to top

Economia

Pesca

Una estratègia per a una pesca sostenible

Menorca té un sector pesquer amb molta importància històrica, cultural i social. Si pensem per exemple en la llagosta, aquesta ha esdevingut un important reclam turístic i un plat emblemàtic de la cuina de l'illa. No obstant, la flota de pescadors ha anat reduint-se cada cop més i no hi ha perspectives massa optimistes de cara al futur.

Tant a nivell local com global, la pesca enfronta problemes greus com la sobreexplotació i la disminució d'estocs de les espècies més comercials, les dificultats de comercialització, el canvi d'hàbits socials, el deteriorament d'alguns ecosistemes marins, etc. A més, es segueixen donant situacions d'incompliment de la normativa i pràctiques poc sostenibles, que posen en perill la continuïtat de l'activitat.

D'altra banda, la pressió recreativa, les activitats nàutiques i subaquàtiques han sofert un gran  creixement i tenen una forta pressió sobre la mar. L'any 2012, només a Menorca, es van entregar 8364 llicències per a pescadors recreatius. I la vigilància en el mar sempre és escassa i complicada.

Molt sovint, es tendeix a deixar tots els aspectes de protecció ambiental en mans de les administracions públiques, però la realitat acostuma a ser molt complexa, i l'estament públic no dona l'abast a totes les necessitats. Entenem que cal potenciar l'assumpció de responsabilitats per part dels agents privats, que poden col·laborar, des d'altres àmbits i perspectives, i sumar-se a la tasca de fer compatibles les activitats humanes amb la conservació de les espècies i els processos ecològics essencials.

El GOB compta amb més de deu anys d'experiència aplicada a la custòdia agrària, que està donant molt bons fruits. A més, es va participar molt activament en la dinamització i en la mediació amb els pescadors per aconseguir la declaració de la Reserva Marina de la Costa Nord.

Aconseguir una labor efectiva en la vigilància de les activitats extractives que es fan al mar, és una qüestió primordial. El GOB s'interessa cada any per les sancions que s'han imposat en matèria pesquera, quins han estat els motius i amb quins imports econòmics es tradueixen. L'objectiu ha de ser que, de cada vegada, la gent que surt al mar sigui més conscient de les limitacions en l'impacte que podem causar, de l'efecte suma que poden fer moltes embarcacions sobre una mateixa zona o sobre una mateixa espècie.

La porta sempre és oberta per a aquella gent que vol treballar per fer més compatibles les activitats humanes al mar, contemplant els efectes al seu conjunt i mirant d'assumir cada part de responsabilitat. Una feina amb la que pot participar-hi molta gent.

 

Barca de pesca a Maó
La nansa, tècnica selectiva de pesca

Fòrum d'Entitats del Tercer Sector de Menorca

És un espai de trobada d'entitats amb vocació de transformació social. Són totes elles sense afany de lucre, sense dependència estructural de cap institució pública i amb un ideari que no depèn de cap formació política. Són, idò, una manifestació directa de la societat civil organitzada, que reclama el seu àmbit de participació en un model social democràtic. El Fòrum no vol ser una ONG més ni suplantar o substituir l'actuació que des d'aquestes es fa. Es tracta de tenir un espai de trobada que permeti millorar la informació, la coordinació, la preparació i el suport als col.lectius ciutadans motivats pel canvi social. Pretén, en definitiva, millorar l'efectivitat del treball de les ONG de Menorca.

Visiteu el web forumetsmenorca.org

 

Logo del Fòrum d'Entitats del Tercer Sector de Menorca

Energia

Per què és tan important el tema energètic?

Principalment, pel canvi climàtic. El consum d'energia d'origen fòssil (derivat del petroli) està canviant el clima de la terra i està posant en perill el nostre ecosistema. També és important constatar que a la Terra hi ha uns recursos limitats, els quals s'esgotaran en poques dècades si seguim consumint-los al ritme actual.

Quines són les alternatives?

La principal és l'estalvi. En segon lloc, la substitució de les fonts d'energia no renovables (petroli, gas, carbó, urani...) per renovables (solar, eòlica, biomassa...). L'alternativa nuclear  no és una opció. També necessita un combustible cada vegada més escàs, i representa un ajornament de problema: deixar per a les generacions futures uns residus altament tòxics; per no parlar dels riscos en cas d'accident o d'atac militar.
És possible arribar a un model energètic 100% amb energies renovables.
Aquestes alternatives cal posar-les a la pràctica procurant que respectin altres aspectes ambientals, i que no representin una disminució de la qualitat de vida de les persones.

Què demanam a l'Administració? 

Que es comprometi amb l'estalvi energètic en totes les instal·lacions públiques.

Que fomenti l'estalvi energètic entre els ciutadans.

Que promogui les energies alternatives, especialment a petita escala.

Que, en el cas d'instal·lacions solars o eòliques grosses, es tinguin en compte els efectes ambientals i el consens entre els ciutadans i les administracions implicades.

 

Què podem fer nosaltres?

No consumir energia innecessàriament: apagar llums si no es fan servir, compartir el vehicle, fer servir transport públic, emprar sistemes de calefacció o aire condicionat només quan sigui imprescindible i en tot cas posar el termòstat a una temperatura raonable...


Millorar l'eficiència: aïllar la casa, les portes i finestres del fred i la calor exterior, posar bombetes de baix consum, emprar electrodomèstics estalviadors d'energia...


Produir una part de l'energia que consumim: instal·lar plaques solars d'escalfament d'aigua domèstica, panells fotovoltaics...


Consumir responsablement: intentar comprar els productes de proximitat, sense envasos, i produïts de la manera més respectuosa possible amb el medi ambient.


Evitar al màxim els residus i reciclar.


Promoure aquestes mesures en el nostre entorn: a la feina, a l'escola, a l'associació de veïns...

 

Què fa el GOB?

Hem muntat dues instal·lacions fotovoltaiques: Una al Molí del Rei i una altra al Centre de la Natura de Menorca.

Estem treballant en l'estudi de la situació actual, específicament a Menorca i les Illes Balears, per tal d'avaluar l'impacte energètic i els hàbits de consum.

Estem a la recerca d'alternatives per augmentar l'eficiència energètica amb el menor cost possible i mantenint la qualitat de vida.

Seguim la política energètica de l'Administració, presentam propostes i procuram conjugar el desenvolupament tècnic amb la preservació del medi ambient.

Assessoram en la mesura del possible a persones interessades a millorar l'eficiència energètica.

Hem elaborat el document Bases per a un model energètic sostenible per a Menorca amb la participació d'experts i voluntaris, que conté propostes de cara al futur.

Aquí pots trobar les notícies que hem publicat sobre el tema energètic.

 

Logo de la campanya No m'escalfis més
Plaques solars fotovoltaiques a la seu del GOB a Maó

Pla Insular de la Costa

Vídeo explicatiu sobre la campanya Jo dic PIC, iniciada en 2007

Aquesta campanya reivindica una planificació insular a la costa de Menorca, tant en les actuacions portuàries com en les de turisme nàutic.

 
PER QUÈ ÉS NECESSARI EL Pla Insular de Costa?

Menorca, després de molts esforços i anys de reivindicacions, té una planificació territorial en l'àmbit d'illa (el Pla Territorial Insular, que ara s'ha de revisar perquè ja han passat més de deu anys). Però les qüestions relacionades amb la mar i la costa encara no tenen visió insular.

Les competències per ordenar els espais portuaris i les infraestructures nàutiques estan repartides entre diverses administracions, i cadascuna planifica pel seu compte, sense tenir present que aquesta illa és un territori massa petit com per ordenar-lo sense una visió de conjunt.

I aquesta dinàmica ens està duent a situacions cada vegada més conflictives. Per una banda, l'anomenada Autoritat Portuària, que depèn del Ministeri de Foment, gestiona tot el port de Maó. Els anys passats s'han caracteritzat per imposar un model que ha augmentat molt els preus de l'àmbit portuari. Molta gent ja s'ha adonat dels efectes negatius que aquest sistema provoca quan s'orienta a treure el màxim profit econòmic de cada tros de vorera. En moltes ocasions els preus es disparen fins a l'absurd, i açò provoca que moltes barques petites acabin sortint del port (perquè no poden pagar aquests preus tan alts) i vagin a parar a llocs que encara no estan ordenats. D'aquesta manera, mentre se suposa que aclarim una part del litoral, en realitat n'estem embullant una altra.

Al port de Maó, la política d'encariment d'amarratges s'ha anat aplicant a diferents parts del port (Colàrsega, antiga zona del Club Marítim, tota la vorera nord...) i ha desplaçat nombroses embarcacions petites. Algunes actuacions, fetes sense tenir en compte el caràcter de port natural, han provocat afectacions ambientals de consideració.

Per la seva part, els ports que són de competència autonòmica, Fornells i Ciutadella, són gestionats per l'organisme "Ports de Balears", que depèn del Govern Balear. A Ciutadella, a partir del funcionament del dic de Son Blanc, s'han anat creant molts nous amarraments, amb barques que pressionen sobre les platges i cales a l'estiu. També hi ha el perill de començar una política de privatització d'amarraments.

Al port de Fornells, després de reiterades campanyes, es va decidir abandonar la idea de posar dics i es va apostar per ordenar l'oferta d'amarres a partir de gestió pública directa, per evitar el problema dels preus que s'està donant a Maó. Però encara hi queden intents de privatització que colpegen, i la divisió del port amb una part de competència autonòmica i l'altra estatal, dificulta molt la coherència en la planificació.

La tercera administració a considerar és la Demarcació de Costes, que depèn del Ministeri de Medi Ambient. A més d'una part del port de Fornells, també té sota la seva competència tota la resta de costa de l'illa. És davant Costes que s'han de tramitar, en tot cas, la llarga llista d'altres projectes que poden afectar a cales i caletes.

 

ON ÉS EL SOSTRE NÀUTIC?

Si agaféssim aquestes tres administracions, que com veim tenen competències en diverses parts del litoral i compten amb cossos tècnics molt preparats, i demanéssim que ens diguin quants amarres ha de tenir Menorca, veuríem que cap de les tres ens saben respondre. Malgrat això, encara se senten veus que diuen que cal crear més amarres, perquè diuen que "hi ha demanda”.

Amb això volen dir que hi ha demanda de gent que potser voldria tenir un amarrament. Si ens hi fixam, és exactament el mateix cas que es va donar fa uns anys a Menorca, quan hi havia gent disposada a comprar xalets a Trebalúger i empreses disposades a construir-los. Hi havia demanda, sí. A Trebalúger, a Macarella, a Cala en Turqueta, al barranc d'Algendar... Hi havia demanda, però no es van construir perquè la majoria de gent de Menorca va entendre que era un desastre pretendre respondre a la demanda sense tenir en compte les conseqüències. I això mateix és el que ara volem que es reflexioni quan reivindicam un Pla Insular de la Costa, un PIC.

 

QUÈ POT APORTAR EL PIC?

El Pla Insular de la Costa ha de servir perquè la gestió del litoral es faci amb visió de conjunt, perquè les administracions públiques col·laborin entre elles per fer les coses de manera racional, i també per dur a la pràctica allò que diu la mateixa Constitució, quan afirma que s'ha de combatre l'especulació.

El PIC es va començar a treballar fa uns anys en resposta a la demanda ciutadana, però el canvi de govern insular en 2011 el va tornar a aparcar. Si el procés es reprèn i s'elabora de manera participada, com encertadament es va començar, es podrà dur a terme un diàleg ordenat entre els diferents agents socials, econòmics i polítics, que permeti plantejar actuacions que no depenguin de la conjuntura política de cada moment, sinó que serveixi per buscar el punt d'equilibri entre l'ús racional del litoral, la conservació dels seus valors ambientals i la seguretat en les inversions econòmiques.

Menorca no ha de seguir els mateixos errors que d'altres indrets del Mediterrani. Ens agrada viure a Menorca perquè té un entorn agradable, perquè és diferent d'altres bandes on el creixement desmesurat ho ha transformat tot. També pensam que la gent que ve a fer turisme a Menorca ve buscant una illa diferent, ben conservada, i que això és del tot incompatible amb creixements constants que no saben on està el límit.

Aquí s'ha demostrat que a vegades se saben fer les coses amb més seny. El PIC és l'instrument que ha de permetre posar racionalitat a la planificació de la costa.
 
 
LES PRIMERES PASSES
 
Les primeres passes per fer possible un Pla Insular de la Costa de Menorca es van donar entre el 2010 i el 2011. El Consell Insular va assumir la coordinació d'aquesta tasca i la Direcció General de Costes va anunciar el seu compromís d'aportar-hi la dotació econòmica.
 
Es va crear una comissió assessora per acompanyar aquest procés, en la qual prenen part també agents econòmics, usuaris del litoral i altres associacions, com ara el GOB.
 
Es va adjudicar un treball tècnic que ja està redactat i que analitza la situació i planteja propostes. El canvi polític i les pressions per projectes agressius van frenar la continuació del Pla Insular de la Costa, que segueix essent molt necessari. Les problemàtiques que es viuen cada estiu ho evidencien.
 
 
Mira els vídeos de les abraçades al mar i els actes reivindicatius sobre la campanya Jo dic PIC al Canal del YouTube del GOB Menorca.
Acte reivindicatiu dins la campanya Jo dic PIC

Aigua

Per al GOB, els recursos naturals i concretament el recurs hídric és prioritari, degut a la importància que té per a la vida i també per les problemàtiques que actualment amenacen aquest recurs a la nostra illa.

Després de mesos d'estudi i la recopilació de col·laboracions de persones expertes, així com de diferents sectors socials, a finals de 2007 el GOB va presentar el Document d'anàlisi i propostes sobre la situació de l'aigua dolça a Menorca, conjuntament a una Proposta de pla d'actuacions a les administracions públiques.

Els estudis que han vist la llum pública posen sobre la taula el greu problema que està afrontant Menorca respecte de les seves reserves d'aigua dolça. Per una banda, el que representa la intrusió marina (clorurs), derivada de l'excés d'extraccions que està provocant que el mar entri i salinitzi els aqüífers. Cal resaltar el preocupant panorama que ofereix el terme de Ciutadella, així com la salinització que mostra la franja sud d'Alaior, Maó i Sant Lluís. Aquestes dades provenen del projecte Aquanet, duit a terme pel Consell Insular de Menorca amb ajuts europeus.

D'altra part, mostrem el mapa de presència de nitrats, on es comprova que bona part de l'illa -la que està amb tons vermellosos- ja supera el màxim de nitrats permesos per les normatives sanitàries d'aigua potable. Les dades provenen de l'estudi realitzat per l'Institut Geològic Miner d'Espanya i la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.

Els orígens dels nitrats poden ser diversos: zones urbanitzades sense clavegueram, abocaments de depuradores que funcionen de manera defectuosa, excés d'adobs químics en l'agricultura (tant en la professional com en la d'oci) i manca de fosses sèptiques en finques agràries intensives (amb molt de bestiar que normalment està concentrat).

Malgrat la situació que tenim, encara s'està actuant amb molta irresponsabilitat en el tema de l'aigua:

  • La immensa majoria dels pous no tenen comptador per controlar les extraccions.
  • Hi ha un gran quantitat de pous il·legals.
  • Es segueix incentivant el model agrari intensiu (que obliga a esprémer les terres de cultiu i abocar molt d'adob químic).
  • El Departament de Recursos Hídrics (depenent de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear), permet incrementar els regadius per a farratges malgrat la manca absoluta de control en les extraccions.

La situació ha arribat a un nivell de problemes que fan inaplaçable un canvi de dinàmiques. Un canvi on hi han de participar tots els sectors i tota la ciutadania. Adjunt amb aquesta notícia pots consultar el document complert d'anàlisi i propostes, així com el programa d'actuacions que des del GOB anen presentant arreu. Recorda que la teva ajuda és important, perquè és la suma de totes les actuacions individuals el que consegueix canvis sòlids.

 

Més dades sobre aigua a l'Observatori Socio Ambiental de Menorca.

Mapa del contingut de clorurs a l'aigua de Menorca
Mapa del contingut de nitrats a l'aigua de Menorca
Mapa del contingut de nitrats a l'aigua de Menorca, l'any 2006

Ordenació del territori

L’ordenació del territori es troba a la base de gran part de la problemàtica ambiental de Menorca. Per això, dins la política ambiental del GOB una línea de treball fonamental es dedica a fer un seguirment de tota la planificació que es porta a terme i que condiciona el futur del territori amb més valor ambiental. Volem incidir en els usos que es donen al nostre territori i als seus recursos naturals, tot valorant les conseqüències i impactes de les activitats humanes i promovent alternatives orientades cap a la sostenibilitat.

 

Clicant aquí trobaràs les notícies relacionades amb aquest tema, ordenades de més nova a més antiga.

 

 

Territori de Menorca

PATROCINA

El GOB necessita el suport de patrocinadors privats per dur endavant projectes.

En què consisteix el patrocini?

  • Sol ser l'aportació d'una quantitat econòmica determinada, en un o més pagaments, a convenir, per tal de finançar o col·laborar en el finançament d'un projecte determinat.
  • Existeixen també altres sistemes de col·laboració empresarial, com poden ser donacions econòmiques, de materials o de serveis, descomptes o qualsevol sistema de facilitar el desenvolupament d'activitats del GOB.

Quins projectes puc patrocinar?

  • Hi ha projectes de duració indefinida, com el Viver de plantes autòctones o el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre, i n'hi ha d'altres que es duen a terme en un període determinat de temps.
  • Les temàtiques, centrades en el medi ambient a Menorca, poden ser molt variades: botànica, zoologia, medi ambient urbà, educació ambiental...

Què n'obtindrà la meva empresa?

  • Publicitat. El GOB dóna difusió, en la realització i comunicació pública dels projectes, la participació de les empreses o entitats patrocinadores.
  • Valor afegit. La col·laboració amb la preservació del medi ambient, la responsabilitat social corporativa són valors cada vegada més apreciats pel client.
  • Desgravació fiscal. Les quantitats aportades, o el seu valor en el cas de donacions en espècie, es poden desgravar de l'Impost de Societats (el GOB és una entitat d'Utilitat Pública).

Quin sistema em pot resultar més convenient?

  • Demana'ns-ho. Un dels nostres assessors es posarà en contacte amb la teva empresa per tal de trobar el sistema més adequat que s'ajusti a les necessitats d'ambdues parts.

Pàgines