El debat sobre els potencials escenaris d'una societat acostumada a tenir-ho tot i que potser es trobarà amb limitacions derivades del propi planeta, és una qüestió que omple moltes pàgines i hores de tertúlia. Alguns temes poden ser realment complexos, però d'altres serien més senzills.
El problema de l'esgotament dels aqüífers i els abusos que s'estan fent en la gestió de l'aigua, serà el tema central de la pròxima excursió programada en el cicle "La Menorca in-SOS-tenible".
Molt abans que els primers humans s'establissin a Menorca, al Mediterrani oriental ja hi havia importants poblacions que s'havien adaptat molt bé a les condicions que aquells territoris exigien. Sense disposar de fonts inesgotables d'energia, la gent havia de pensar estratègicament què calia fer per sobreviure. I se'n poden treure aprenentatges.
Usats des de temps immemorials per pintar a les parets de les coves amb mans homínides, les diferents tonalitats de grocs marronencs són habituals també a la natura. Als nostres territoris, regnen sobretot a l'estiu, on els camps de conreu s'assequen i configuren la meravellosa combinació de palles i rostolls assecats per elevades temperatures, esquitxats pel verd miraculós de la vegetació silvestre.
Un abocament persistent de matèria orgànica concentrada està impactant el torrent i l'aqüífer de la zona d'Atzagotars, a la part alta del torrent que passa pels vergers de Sant Joan i acaba a la colàrsega del port de Maó.
Aquesta problemàtica es ve registrant des de fa mesos i ja ha afectat seriosament algunes sínies de la zona, on l'aigua surt completament contaminada i ja no es pot usar per abeurar animals o regar horta.
Dels raonaments que facem per esbrinar els orígens d'allò que ens preocupa, es deduiran unes conclusions o unes altres. I això n'hi ha que ho tenen molt present.
Les roques s'havien format a partir d'un temps infinit en què petits materials es dipositaven al fons del mar. Molts granets de pols de corall o d'altres animals que fan closques de calç, queien suaument cap a les depressions marines de gran calma, on s'iniciava el procés de sedimentació d'uns amb els altres.
Cada capvespre s'obrien les comportes i l'aigua començava a córrer. El joc de canals era enorme, tot fet a partir de peces consecutives de marès, picades a mà, que coronaven les parets hàbilment muntades per funcionar només amb la força de la gravetat. Els vergers de Sant Joan eren un paisatge sonor espectacular.