Back to top

Sotjar la maquinota

Alguns diuen que està provocat per la crisi, d'altres que és el pas inexorable del temps, i alguns experts ho atribueixen tot a la capacitat de les xarxes socials. Amb la hipòtesi que cadascú consideri més oportuna, sembla evident que algunes decisions institucionals ja no són acceptades per la ciutadania amb la docilitat que era habitual.

Segurament que es tracta d'una combinació de vàries circumstàncies. És cert que cada vegada hi ha més gent que es situava en la classe mitja-baixa i que, a força de retallades, ja no li queda gaire cosa a perdre. Les clamoroses injustícies en la redistribució del diners i les grans obres injustificades són idò coses que abans passaven gairebé desapercebudes i que ara acaben sent dianes on projectar la dolorosa frustració.

Però també és bastant indiscutible que les actuals xarxes socials de comunicació poden construir en qüestió d'hores una densa trema d'atalaies des d'on s'observa amb curiositat i s'exerceix de ciutadania interessada en les decisions i els reptes públics. Per això, no ha d'estranyar que a les principals cimeres dels poders establerts es parli sovint de com es pot controlar internet. 

Aquest nou context està fent néixer una fornada creixent de persones que ja no es conformen en ser només consumidors amb cucales. Que han arribar a la conclusió que la democràcia ha de ser alguna cosa més que estar convocats a unes eleccions prèviament molt condicionades. Que han perdut la por a dir la seva, perquè veuen que són molts els que tenen ganes d'opinar.

També augmenten aquells que han superat el típic immobilisme dels que es consideren tan íntegres que no fan res perquè ningú els pugui acusar de col·laborar amb el sistema. Així mateix decau el passotisme, com si s'hagués reflexionat sobre allò que es diu que estar de tornada de tot és la millor manera de no arribar a res.

La gent es mou i això fa que les coses vagin evolucionant. Probablement, si el bulevard de Burgos s'hagués projectat fa 10 anys, s'hauria inaugurat amb gran concentració de corbates, cinta amb tisores i banda de música. Però ara la gent coneix antecedents de corrupció d'alguns dels promotors, veu venir la privatització i l'encariment que representarà el nou aparcament i, especialment, considera un insult que es destinin un grapat de milions d'euros a la iniciativa, quan la suposada manca de diners públics ha obligat a reduir serveis bàsics d'escola o d'assistència social.

Efectivament, les intervencions públiques, especialment les que destinen ingents milions al sector de les grans constructores, estan més que mai en el punt de mira. Són massa cassos els coneguts on s'han desviat fons a butxaques que no tocaven o que s'han invertit en faraonismes superflus.

Tanmateix hi ha casos que, sense arribar a la rudesa que s'ha vist en altres bandes, la combinació de ciutadans mobilitzats i organitzacions que fan el seguiment, permeten redireccionar polítiques que acaben ser beneficioses per a la col·lectivitat. Tenim l'exemple del dragatge de Maó, que permetrà una descontaminació molt important del port, al temps que donarà viabilitat al guany de calat que resultava imprescindible per seguir operant en aquesta zona altament humanitzada des de fa segles.

Molta gent es demana aquests dies per quins motius no és possible posar sobre la taula la revisió de les grans rotondes de dos pisos que es volen posar a la carretera general i que causen una divisió important en l'opinió de la gent vinculada a Menorca. És fàcil tenir la temptació de comparar, però si miram també hi veurem diferències. En els dragatges hi va intervenir la Fiscalia. I es va canviar l'antiga cúpula directiva per una gent més dialogant. Però possiblement encara més rellevant és el fet que la mobilització ciutadana important es va produir quan es va anunciar que l'obra estava adjudicada i que començaria en pocs dies. L'amenaça imminent de la gran màquina dragadora va ser el catalitzador d'una situació que ja s'havia anat tensant els mesos anteriors.

El cas de la carretera ja és als jutjats. El diàleg amb la cúpula que decideix és complicat. Se suposa que en unes setmanes s'adjudicaran les obres.

És probable que la maquinota del dragatge sigui la mateixa que havia de venir l'any passat, però ara haurà d'operar amb uns criteris ben diferents. I igualment caldrà establir sistemes d'observació permanent per garantir el compliment dels compromisos adquirits. Amb això s'anirà ara fent feina.

En tots els casos, de la major o menor responsabilitat amb què tots els agents intervinents actuen depèn que els resultats siguin per bé o per mal, o que els avanços puntuals que s'aconsegueixen no tornin després enrere de cop. El que queda clar és que de cada dia és més difícil vèncer sense convèncer.

 

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de 03/02/14)

Comentaris

Obres, obres i més obres.

Quan obres... la porta, el corrent d'aire et pot perjudicar o potser no, et permet ventilar la casa. Tal com diu l'article:',,,depèn que els resultats sien per bé o per mal,...' Quan la grapa de l'estat' vol esgarrapar, no té aturador. Felicitats al col·lectiu d'ensenyants i mestres, pel guardó obtingut en la lluita per la llengua.!

protesta

Quan digueu, jo estic llest per anari amb tothom andevant de les maquinotes de fer rotondes!

Las rotondas me parecen beneficiosas

Permiten que los coches ajusten su paso al tráfico existente sin que un semáforo te detenga si o sí cuando hace y cuando no hace falta. Suelen tener como un jardincillo en el centro que hace muy bonito,,,y ya si se decoran con alguna estatua y plantas medicinales que dan olor ...mejor que mejor

estaría bien que los ciudadanos reaccionasemos ...pero

En realidad tragamos ruedas de molino. Se inventan cualquier indignidad como los registros en los aeropuertos...y con la excusa de la seguridad ya la gente traga!!. El gobierno como tiene miedo pretende tener bien vigilados a los ciudadanos marioneta...y que no den un paso sin su aquiescencia. Pretende demostrar que puede no dejarlos pasar ni con agua si se lo propone , y poner cuatro prepotentes a magrear a la gente y a subirsele a las barbas , o a robarles si quieren (le llaman confiscar)...con motivos que se inventan...Y NO HACEMOS NADA!

Sotjar

Molt bo l'article. I tant que s'ha de sotjar.El poder és perillós .

la mobilitçació

Sí la mobilitçasió està fent que s´aturin malifetes, tant pel que fa a les xarxes com al pas següent que es la realitat no virtual. Això demostra que si volem podem, no ens em d´aturar perque els malfactors no descansen. Endavant.

Acords

Els acords només són possibles quan les parts estan disposades a arribar-hi, a l'acord. Però, si una d'aquestes parts encara segueix immersa en l', les dificultats són gairebé insalvables. Mobilització popular (no del partit popular)!!!

SENSIBILITAT

Vulguem o no vulguem, els polítics han perdut tota sensibilitat, ja ni hi ha raons que els faixen canviar de manera de ser, la majoria de ells son uns prepotents i contra aquesta mena de persones es impossible tenir-hi ni tant sols justos raonaments.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.