Back to top

Sortir-ne amb els peus a terra

bizitegui.org

Què haurem de fer en els pròxims temps? Quines dinàmiques de les que fèiem es mantindran? Quines convé abandonar i quines de noves hem d'impulsar? La malaltia que ha aturat les societats humanes a gairebé tot el món, és d'origen biològic i ens recorda -a la força- la nostra condició animal. Potser si no perdem la realitat terrenal, podrem trobar camins més adequats que els d'abans.

Molta gent pensava que el món en què ens trobàvem fins ara estava boig. La incorporació de màquines tant potents com els ordinadors, havia accelerat el ritme de treball en tost d'alentir-lo. Amb més productivitat que mai, els sous baixaven. La gent més preparada no trobava feina. Els problemes ambientals creixien. Ningú acabava de veure la manera de millorar-ho. Érem a una carrera suïcida.

Després de la pandèmia, és fàcil entreveure que tindrem una urgència social i que caldrà rehabilitar bona part de l'economia. Una oportunitat única per a repensar-ho.

És ben cert que aquest coronavirus ha aconseguit un protagonisme que passarà a la història, però no és manco cert que el nostre entorn està ple de virus, bacteris i d'altra vida minúscula. Una part habita el nostre cos. De fet, són part de nosaltres. Hi hem de conviure i convé pensar com disminuir el risc de nous episodis similars a l'actual.

Frenar la destrucció progressiva de zones prístines, on hi habita una fauna amb molt poca relació amb els humans, és una manera de no despertar noves amenaces invisibles com la que estem vivint.

També ho és abandonar la ramaderia intensiva, que confina (i de quina manera) quantitats ingents d'animals amb molt poca diversitat genètica dins espais tancats on es crien tota casta de malalties, que normalment es combaten amb antibiòtics. D'aquí surten molts de bacteris resistents a les medicines. Per contra, el bestiar que pastura per les tanques, que toca la terra, aporta molt a la fertilitat del sòl, a la diversitat, al paisatge i a la salut.

L'alteració del clima serà un dels reptes més importants de les generacions joves. La nova economia que es posi en marxa ha d'incorporar aquesta qüestió si realment ha de servir per ajudar les societats humanes. Les temptacions de la visió a curt termini (tornar al petroli i al carbó) poden agreujar seriosament el problema. Mentre que les energies renovables i l'adaptació intel·ligent d'edificis poden generar feines que el disminueixin.

La globalització econòmica extrema que hem viscut els darrers temps, podria quedar molt minvada si hi ha un replec cap a funcionaments més continentals o estatals. Alguns caps pensants proposen que, aquelles qüestions que requereixen d'un funcionament mundial, es plantegin sota un nou paradigma de planetarització, com una manera de recordar sempre que vivim a un planeta, que té uns límits i unes condicions.

L'esperança d'avui està dipositada en els científics, que precisament analitzen el funcionament planetari i poden resoldre i pronosticar moltes dels dubtes. Són els que poden acabar amb la malaltia i són els que fa estona que adverteixen que les agressions ambientals ens acaben rebotant. Treballar per fer-los més cas i donar-los mitjans seria una bona aposta.

Està dit que la salut dels humans no es pot separar de la de la Terra. Impulsar programes per educar en salut (com la recepta social, que en tost de medicaments, prescriu mètodes de vida sana), en alimentació (educant per a descobrir els aliments que contenen salut, natura i proximitat) en coneixement del medi (per saber com funciona l'entorn i les necessitats que té) són coses que es fan evidents quan es mira enrere amb una mica de perspectiva.

Per contra, la doctrina del shock a nivell local, al nostre territori, sol anar acompanyada de peticions per a poder construir amb més facilitat. No estarem molt a sentir veus en aquest sentit. A demanar estores vermelles a qualsevol inversió de curt termini. L'ordenació territorial és una clau per no perdre valors pensant només en l'avui.

Tornar a començar ofereix la possibilitat de fer les coses d'una altra manera. Aquests dies plou bé. El món natural es recupera amb entusiasme. Venen temps on caldrà tenir molta manya per a reconstruir les realitats humanes que hauran caigut. Una empatia que s'haurà d'aplicar també a la nostra relació amb l'entorn.

I per a fer-ho possible, per a no sucumbir davant les envestides de l'economia deslligada del món real, caldrà tenir capacitat. Allò que abans se'n deia correlació de forces. Sumar veus, energies i paraules per a fer i per a exigir que les coses es facin amb els peus a terra.


(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 06/04/2020)

Comentaris

ESCEPTICISME

Felicitats per l'article i els desitjos. Realment la situació actual pot ser una esperança, però no em puc estar de ser escèptic en la meva espècie animal. Per a mi tantes coses que ara es valoren, per la seva manca, són tan òbvies, que no entenc com no es valoren quotidianament i no només quan falten. Però en fi, no perdem la confiança.

Agraïment

Moltes gràcies por aquestes paraules tan sàvies i clares. Tenim la oportunitat de reinventar-nos. Confiem en que serà així.

Agraïment i reflexió

Gràcies Miquel, per les teves paraules sàvies i positives. L'escepticisme, malgrat sigui 'raonable', no ens durà enlloc més que al desastre.

Menorca

Quan sortim de tot això, hem de ser molt més exigents amb tot. Sense por. Sense complexos. Les persones som uns més en aquest món, no pas els amos. Visc a Catalunya i tinc família a Menorca, cosa que fa que m'agradi especialment anar-hi. En els últims 10 anys, però, la massificació ha anat a més i no li veig aturador. Heu d'establir uns mecanismes de control valents. I si els forasters només podem venir un cop cada dos anys, doncs ens tocarà aguantar-nos. Sigueu valents en la defensa de Menorca!

Molt bé totes les reflexions.

Molt bé totes les reflexions... Vàlides i necessàries, cert q sento exceptissisme en la resposta del món globalitzat, del pes de les prioritats dels poderosos "don dinero", inclosos polítics i de la poca o gens cura de la natura, ecologia, animals q pateixen engabiats per produïr carn, peixos igual i cap consciència del seu dolor ni com emmalaltits, el personal s'enmalalteix també... Sí tots i totes a UNA, diem PROU, pot ser aquest moment hagi servit per aprendre en un col.lectiu que com animals hauríem de ser, autènticament HUMANS...

Anem agafant forces

Totalment d'acord amb l'article. I per als escèptics (entre els quals sovint m'hi compto), la millor medicina serà recuperar l'alè dels carrers, sortir a exigir, malgrat que temo que ens prohibiran manifestacions durant una bona temporada amb l'excusa del virus. Potser haurem d'inventar noves formes de lluita "des de casa".

Tocar de peus a terra

Miquel gràcies com sempre per els teus escrits, ens ajuden a pensar i reflexionar, estem en un moment , que desprès d´aquesta aturada, hem de tocar de peus a terra....

Una resposta coordinada

Penso en com transformar aquests desitjos en una realitat Miquel i penso en les properes eleccions. Fins i tot el PP durá en el seu programa una oferta de millorar la sanitat, faltaria mas, peró trob que el GOB Balear si que podria fer una oferta de minims als partits politics, una oferta comsensuada amb altres moviments ecologistes internacionals que vulguin prendre la iniciativa en unes circumstancies d'emergencia sanitaria i climatica, que per a mi es el mateix. Ara que la gent tindrá una sensibilitat mès reforçada amb aquests temes, trob que es el moment de donar una passa envant. Per sort en el GOB som molts socis, es hora de que es vegi la nostra força. Salut company.

Reflexions i desitjos entrellaçats

Hola Miquel, gràcies per posar paraules a sentiments col·lectius. Avui també llegia un article de Yuval Harari, on deia que s'estaven obrint dos camins, un, la instauració d'una societat més autoritària i controlada i l'altra la possibilitat de l'empoderament i la cooperació humana, també l'altre dia escoltava a Yayo Herrero en el que no sols apel·lava a què estàvem davant un escenari en què es visualitzava la crisi de les cures i per tant la febletat del sistema capitalista, sinó que a més es demostra que els problemes són mundials i globals, començant per la crisi climàtica, el turisme, les formes de producció, els mercats ... i que açò ens ho ha demostrat un virus ... Si bé cal començar a pensar en noves fórmules no ho podrem fer aïllats ni esperant que "algú" les inventi, sinó que ho haurem de fer de forma cooperativa. Aquestes setmanes estem aprenent a treballar a distància, a tenir reunions i prendre decisions davant situacions canviants, tal vegada amb aquest nou mudus operandi es poden engegar també reunions i equips de feina de gent interessada a ser-hi, ja que segurament no ens podrem manifestar i tal vegada estem condemnats, com diuen diverses fonts, a un període de confinament i desconfinament cíclic, clar que per a la bona prosperitat d'aquests encontres hem de deixar de banda els interessos personals i posar el focus en com encaminar la maquinària que hi ha muntada, un bottom up davant d'administracions que es troben desbordades treballant per pal·liar la crisi sanitària i que en principi no podran fer altra cosa que llançar salvavides al capitalisme que s'ofega. Bé, açò són reflexions i desitjos entrellaçats, i entremig també comparteixo l'escepticisme. Una abraçada a tothom!

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.