Recurs contra un parc aquàtic incongruent

El Consell Insular ha atorgat recentment la declaració d'interès general a un parc aquàtic perquè sigui construït en una zona rústica d'especial protecció. El GOB considera que es tracta d'una autorització que vulnera la legislació vigent i per aquests motius ha presentat un Recurs d'Alçada davant el president del Consell Insular.

En primer lloc cal recordar que el parc es vol ubicar a la costa de Sant Lluís, darrere Biniancolla. Sant Lluís és un dels municipis que, percentualment, té més litoral urbanitzat de tot l'estat espanyol (està entre els 25 municipis amb més costa urbanitzada).
A més, segons el planejament municipal, Sant Lluís té encara tal quantitat de terrenys programats per ser urbanitzats que permetrien ampliar en un 50 % tot el que fins ara s'ha construït (vegeu il·lustració). En aquest context, és molt difícil justificar que justament s'hagi de construir el parc aquàtic dins un sòl especialment protegit i que es declari d'interès general.

Perquè s'ha de tenir en compte que la declaració d'interès general que ha donat el Consell incorpora també una exoneració dels paràmetres urbanístics a fi que puguin ser àmpliament incrementats. Per fer-se una idea de la magnitud, basta veure una comparació. Tot i que, en estar aquesta zona protegida és molt discutible que es pugui fer aprofitament urbanístic, si ens posam en el supòsit que això fos possible, el percentatge màxim de la parcel·la que es podrà ocupar per l'edificació i la resta d'elements constructius és del 4 % (per Llei de Sòl Rústic). Idò la resolució del Consell diu que podrà ser del 55 %. És a dir, 51 punts per sobre del que seria habitual.

D'altra banda, el GOB recorda al Consell que la llei que regula les declaracions d'interès general diu que només es pot atorgar l'interès general a aquelles activitats i usos que siguin compatibles amb el grau de protecció de la zona en qüestió. En el cas de la zona on es vol posar el parc aquàtic, el Pla Territorial va designar-la com a Àrea Natural d'Interès Territorial, amb l'objectiu de constituir una banda de protecció prelitoral en un municipi que té quasi tota la primera línia de costa consumida per la urbanització. Amb la dràstica transformació prevista aquest terreny perd tot el seu sentit i el fa perdre també a les parcel·les situades al sud, que queden completament rodejades de terreny transformat.

No s'ha d'oblidar que els informes tècnics i jurídics dels serveis del Consell eren contraris al projecte i el Departament de Territori va encomanar un informe jurídic extern per buscar possibles encaixos.

Per al GOB, el cas del parc aquàtic és una demostració clara d'urbanisme a la carta, on el Consell Insular empra la declaració d'interès general -pensada inicialment només per casos excepcionals- per violentar la normativa vigent amb efectes que s'enfronten al sentit comú. Els altres parcs aquàtics de Menorca estan en sòl urbà.

El Consell ha emès recentment una altra declaració d'interès general també molt discutida, per permetre la construcció d'una planta de triatges en sòl rústic i entre dos jaciments arqueològics a Biniaiet, vora la carretera general i molt a prop d'on es vol construir una rotonda de dos pisos que molta gent rebutja.