Back to top

Record de la figura de Josep Miquel Vidal Hernàndez

Josep Miquel Vidal recollint el Premi Pere Prats de Medi Ambient

Com moltes veus han destacat durant les darreres hores, Josep Miquel Vidal fou la figura més important de l’articulació d’una veritable comunitat científica a Menorca. El seu compromís amb la conservació del medi ambient fou notori, tant des de la iniciativa cívica (en tant que impulsor i editor  de l’Enciclopèdia de Menorca) com des de l'àmbit més institucional (coordinador científic de l'IME i la seva figura més emblemàtica), a més dels molts altres mèrits en els terrenys de la ciència i la cultura.

El símbol més evident d’això fou l’organització dels contactes amb la UNESCO i dels documents tècnics que estan a l’origen de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera. Des de llavors, l’IME, des de la seva autonomia científica i sota la direcció de Vidal Hernández, ha renovat repetidament el seu compromís amb la sostenibilitat de Menorca que aquesta declaració significa. Per tot això, el GOB Menorca el va distingir amb el Premi Pere Prats de Medi Ambient 2006.

Persona amant del diàleg i del consens amb totes les sensibilitats, historiador de la ciència i erudit, sensible fotògraf del paisatge, la seva figura ha brillat a Menorca durant mig segle. La seva sobtada mort ens deixa l'exemple de l'estima i el compromís amb la ciència, el patrimoni, el medi ambient i la identitat col·lectiva del poble de Menorca. Descansi en pau.

 

Comentaris

Ningú com ell

Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s'enduia la claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre bleixa l'aire malalt de la nit i boques de fosca fressen als camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la pluja porta l'olor de la pols de les fulles aspres del llunyans alocs, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan el vent es parla en la solitud dels meus morts que riuen d'estar sempre junts, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre m'envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els records, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp l'ample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre comprenien savis dits de cec com l'hivern despulla la son dels sarments, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la desbocada força dels cavalls de l'aiguat de sobte baixa pels rials, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Ningú com ell ha mirat aquesta terra, amb tant de rigor i amor a la vegada. Ens queda la seva feina i el repte de continuar-la, i fer-la efectiva a totes les persones de Menorca. Mil gràcies i bon viatge

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.