Back to top

Quan el paisatge és més que una Norma

Diuen que fa devers 4000 anys que els humans van iniciar la seva presència a Menorca, i amb ells va començar també la transformació d'aquella illa en estat natural fins arribar al territori fortament antropitzat que avui habitam. Un espai molt transformat, certament, però que enamora. I que ostenta prou valors com per ser tractat amb el respecte que es mereix.

Poca cosa hi queda de la visió que devia oferir aquella illa pretèrita. La petjada humana, lenta però progressiva, ha anat canviant molta vegetació i quasi tots els animals. Si ens hi fixam, només hi queden els testimonis antics en aquelles zones de manco interès per a la nostra espècie.

Així, hi trobam la majoria de plantes originals a rocams, endinsades de barrancs o a les zones d'alta influència marina. Amb els animals és més exagerat. Dels que no podien volar, sembla que només hi queden alguns insectes o d'altres animalons de petita escala, i les sargantanes dels illots.

Idò amb el paisatge passa una cosa similar. El paisatge d'avui és la suma de la realitat biofísica primigènia i de l'activitat que els humans hi hem anat fent. Natura i cultura, podríem dir. Fins fa poc, les pedres de les parets eren sempre mostra del terreny de sota. Planes i negres si hi ha pissarra, grans i vermelles si són esmoladores, blanqueres i mitjanes si són calcàries... Molts pocs projectes actuals contemplen aquests aspectes a l'hora d'aconseguir una major integració.

Es sol dir que l'harmonia del paisatge és fruit del ritme pausat amb què s'anaven fent els canvis. És clar que açò era així en les èpoques prèvies a l'ús generalitzat dels combustibles fòssils com a força de transformació. A Menorca, i si parlam de paisatge rural, l'era moderna comença als anys seixanta del segle XX. Arriba el turisme, el creixement urbanístic i, amb ells, una nova pràctica econòmica que ha anat en creixement: l'especulació territorial. Comprar un terreny rústic barat i poder-lo vendre com a urbanitzable.

De sobte, els llocs de costa, habitualment considerats els més flacs per als usos agraris, són els que es venen més cars pel fet de tenir litoral potencialment urbanitzable. Primer amb hotels, després amb apartaments i xalets, el negoci de canviar el paisatge de la costa s'ha anat desplaçant i ara també pressiona sobre la resta de sòl rústic.

Quants de propietaris no somien en poder parcel·lar les seves terres rústiques i vendre-ho a preu que permeti fer-hi alguns xalets? Quants confien en poder transformar un boer, un estable, o de vegades un simple galliner, en una construcció residencial i fer un negoci ràpid amb la venda? Les aspiracions poden ser legítimes, des d'un punt de vista estrictament personal. Una altra cosa és que ens interessi com a societat.

Dèiem al principi que Menorca enamora, i una de les claus del seu èxit és el paisatge, perquè encara transmet majoritàriament la natura i la cultura que van configurar el territori en uns temps de cadència més assossegada. Tant per raons de qualitat de vida com per pur interès econòmic general, la nostra illa ha de fer una aposta decidida per intervenir de manera molt intel·ligent en el seu paisatge.

Planificar aquesta qüestió no és només un desig d'ecologistes. La Constitució de 1978 ja limita els drets de la propietat en base a la funció social que estableixin les lleis. És a dir, no es pot fer qualsevol cosa en un territori perquè sigui de ser propietat privada, perquè els terrenys poder incorporar valors que són d'interès de tota la societat.

La planificació territorial és certament una clau pel model que es vulgui implantar. Per això es parla tant del PTI, del Pla Territorial Insular. Perquè és el primer instrument que ha planificat amb visió d'illa i lògicament, incorpora limitacions (en base a la funció social que parla la Constitució).

Aprovat en 2003, està establert que 10 anys després s'ha de revisar. O sigui, en 2013. I la llei preveu un sistema de revisió a partir d'un equip multidisciplinar, unes dinàmiques per incorporar el debat ciutadà, i un sistema de garanties de transparència.

En lloc d'apostar per la revisió del PTI, l'actual equip de govern insular va optar per una Norma Territorial Transitòria, que en principi havia de retocar quatre coses de manera urgent per donar resposta a la situació de crisi econòmica. Dos anys després, el procés no pot ser més opac.

L'anunci de la Norma, junt amb la irresponsable campanya anti-PTI per motius estrictament polítics, ha aconseguit mobilitzar una llarga llista de peticions d'interès individual, que ara s'han de casar amb els interessos generals. Feina ben difícil, com ja s'ha vist.

Per damunt de conjuntures polítiques concretes, seria intel·ligent i beneficiós per a Menorca abordar la revisió del Pla Territorial Insular així com diu la llei, amb participació i amb llum. Només així es construeixen models que poden aguantar anys. El demés acabarà sent d'una gran inseguretat jurídica. El canvi en el Departament de Territori hauria de ser una oportunitat per una ordenació territorial com cal.

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca d'11/11/13)

Comentaris

PTI

Sensacional Miquel. Tot una llisó de democràcia i sentit comú. Ambdós conceptes fonamentals i malauradament absents en una part molt important dels actuals representats polítics amb tasques de govern.

PTI

Molt ben explicat Miquel. Quan el nostre territori pateix de directrius polítiques democràtiques i participatives, la nostra planificació terrotirial també pateix.

P.on T.us I.deas

Pon tus ideas, que yo haré lo que mas interese a mi y a mis amigos. Esta puede ser la filosofia de los mandatarios de lo público, sin detenerse que es lo que dice la LEY, y la mas mínima concordancia con los vecinos, actuan sin mirar el bien comun, y la larga historia de Menorca, rica en valores que desbordan cualquier quimera de proyecto que aunque nos lo venden como un paso para la modernidad, se queda en la miseria de los propios intereses de unos pocos. Gracias Miguel por tan clarificador artículo, y darnos la seguridad de que no estamos solos.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.