Proposta per al dragatge: esmenar un error històric

El GOB ha proposat a Autoritat Portuària que siguin tractats en terra uns 29.000 m3 de fangs del port de Maó. L'objectiu és extreure les zones més contaminades per mercuri i garantir unes concentracions del material que s'aboqui al mar que no superi les normatives europees.

Les operacions de grans creuers, amb motors molt potents, ha provocat aquest passat any importants desplaçaments de fangs a la zona on operen els vaixells. Això ha tingut dues conseqüències importants. D'una banda, s'han desplaçat bona part de les concentracions de contaminants que es coneixien per anteriors estudis. Per altra, aquells metalls pesants que abans es trobaven confinats sota varis pams de fang, ara es troben en contacte amb el medi marí i es poden traslladar amb facilitat a la cadena tròfica.

Degut als considerables canvis en la morfologia del fons d'aquesta zona del port, Autoritat Portuària va encarregar un nou estudi de catalogació de sediments el passat desembre. Fruit d'aquest treball (que aquesta vegada s'ha realitzat sobre la totalitat de la zona on es vol operar) ara es sap on es troben les principals concentracions. Com abans, el mercuri apareix com el principal element de contaminació.

El nou tarannà de l'actual equip dirigent d'Autoritat Portuària ha permès un diàleg fluït entre les parts. Així mateix, alguns dels treballs efectuats aquests darrers setmanes permeten afinar més la diagnosi.

De la feina feta amb el pràctic del port, s'han perfilat millor les zones que cal dragar considerant les distàncies de seguretat en l'operativitat dels vaixells. D'altra banda, una nova batimetria ha definit les actuals profunditats i, per tant, les àrees on caldrà o no actuar per aconseguir el calat desitjat en cada cas. De tot això es dedueix que caldrà dragar uns 183.000 m3.

A Menorca, l'única zona que ofereix garanties per acollir el material que s'hagi de separar és l'abocador de Milà, que es troba impermeabilitzat, amb sistemes de control dels lixiviats i amb depuradora específica. Els sediments assecats podrien servir per substituir les terres que permanentment s'han de dur a l'abocador per anar estabilitzant les zones on es dipositen els residus no reciclables. Per tant, l'operació no implica reblir l'abocador sinó disposar d'un material que es podrà anar usant i que pot substituir els residus d'excavació que sí que són reciclables.

Per poder fer aquesta operació cal la col·laboració del Consorci de Residus, format pel Consell Insular i tots els ajuntaments. En aquest sentit, el GOB demana la màxima col·laboració a la resta d'institucions públiques. Cal tenir en compte que aquest afegit de tractar els fangs a terra no és conseqüència del dragatge del port, sinó dels errors que es van cometre fa unes dècades, per part de diverses administracions, quan es va permetre que arribàs una enorme contaminació industrial al port. Ara es té l'oportunitat de pal·liar en bona part aquells errors i tothom hauria d'ajudar.

Respecte a la zona concreta on s'hauria d'abocar el material, una vegada separada a terra la part contaminada, el GOB ha demanat que, en sintonia amb el què va dictaminar la Fiscalia de Medi Ambient, sigui l'Institut Espanyol d'Oceanografia el que proposi la zona i garanteixi que hi haurà control exhaustiu en l'operació de l'abocament.