Back to top

Per un port de Maó més ambiental i econòmic

Revisar la zonificació del port de Maó pot tenir importants efectes ambientals i econòmics. El GOB proposa algunes actuacions noves i discuteix determinades qualificacions de la Delimitació que Autoritat Portuària ha tret a exposició pública.

El GOB ha presentat al·legacions a la Proposta de Delimitació d'espais i usos portuaris del port de Maó. En 2006 es va fer un Pla d'Usos que va definir com a Zona 1 la totalitat del port des de la bocana i Autoritat Portuària ho vol mantenir igual.

Però aquesta delimitació té dos efectes que cal avaluar i que recomanen el seu replantejament. D'una banda, el fet de trobar-se en Zona 1 excepciona d'alguns tràmits d'avaluació ambiental que, si bé poden considerar-se justificats en la part d'usos més intensius del port, no resulta tan evident en espais que encara conserven considerables atractius naturals, com passa a bona part part del perímetre del port maonès.

I des del punt de vista econòmic, el canvi de zonificació que va significar el Pla de 2006 s'ha anat traduint en un increment molt notable de tarifes, que ha provocat a la seva vegada dos efectes que la nostra entitat considera molt negatius. Perquè tant ha implicat la inviabilitat de diferents projectes empresarials dins el port, com també ha induït que moltes embarcacions de dimensió mitjana i petita hagin acabat sortint de la rada per traslladar-se a d'altres indrets de la costa menorquina en no poder fer front a les tarifes exigides com a conseqüència d'haver-se convertit en Zona 1.

La dispersió d'embarcacions, que han abandonat el port de Maó per un problema de preus i s'han anat establint en d'altres indrets no regulats o més econòmics, provoca uns efectes ambientals de molta consideració, que no per donar-se en llocs que no són competència d'Autoritat Portuària, deixen de tenir el seu origen en la política que es decideix per part d'aquest organisme. Recordem que el Pla Insular de la Costa, que té molta feina tècnica avançada però que en aquesta passada legislatura ha quedat frenat, abordava precisament bona part d'aquesta problemàtica.

Per aquests motius, el GOB ha demanat que es classifiqui com a zona 1 només la zona interior del port definida entre l'illa Pinto al nord i el moll de passatgers al sud. D'aquesta manera, la resta del port tindria més garanties ambientals i la possibilitat d'unes tarifes més econòmiques.

El GOB proposa també que s'estudiï incorporar a la zona portuària la part final del torrent de la Colàrsega. Perquè un dels problemes estructurals que pateix el port de Maó és que la important contaminació per tòxics que es registra en una part del seu fons, fan que els dragatges de certa envergadura mesclin fangs contaminats i calgui gestionar un volum important de materials que presenten dificultats per ser simplement abocats fora del port.

Però una gran part dels materials que van colmatant el port provenen del torrent de la colàrsega. Aquest darrer tram del torrent apareix en els instruments d'ordenació territorial com a zona amb perill d'inundació, tota vegada que es tracta de la part final d'una gran zona de recollida d'aigües.

Al respecte, el GOB proposa que Autoritat Portuària estudiï la possibilitat d'adquirir aquesta porció de terrenys adjacents entre el port i la carretera de Fornells, per tal d'analitzar la viabilitat tècnica i ambiental de convertir l'espai en una plana d'inundació o zona humida regulable, que pugui ajudar a retenir una part dels llims que ara aporta el torrent al port, al temps que constituir una zona atractiva de passeig i d'alberg de fauna.

La proposta passaria per definir quina part dels llims han de seguir arribant al mar -per no tancar de manera abrupta amb l'aportació de nutrients que aquest cicle implica a la zona marina- i quina part podrien quedar retinguts al trobar l'aigua una major amplitud i, per tant, un menor ritme de sortida al mar. D'aquesta manera, una gran quantitat dels fangs que ara s'han de treure periòdicament del mar mesclats amb tòxics, quedarien en aquesta plana d'inundació prèvia i serien terres fèrtils reaprofitables.

Si el disseny es fes deixant algunes illetes centrals i dotant l'espai d'itineraris de passeig, podria contribuir a augmentar els atractius del port i la ciutat, i constituir-se en refugi per algunes espècies.

Per contra, el GOB discuteix que Autoritat Portuària hagi adquirit 150.000 m2 de terrenys altament protegits, qualificats com a Xarxa Natura 2000, al nord de la carretera de la Mola. No es comprèn aquesta adquisició de l'organisme, que ara marca l'àrea com a Reserva portuària. Igual passa amb l'adquisició de la zona adjunta al vial del Cós Nou, que constitueixen 40.000 m2 de zona protegida amb categoria ANIT i que també queden com a Reserva Portuària. Tant en un cas com en l'altre, el GOB demana explicacions raonades que justifiquin aquests adquisicions i que es concretin els usos que pensen donar-hi.

Les al·legacions també inclouen altres aspectes, com la petició de destinar l'illa Pinto a  un projecte de recuperació d'embarcacions tradicionals, o com la reflexió lligada a les cases de cala Figuera, perquè els precedents d'expulsar la gent que porta anys habitant edificis del port i que aquests acabin amb una degradació per manca d'altres usos, fan que una nova actuació d'aquest estil s'hagi de justificar molt bé.

Afegeix un nou comentari

Informació sobre protecció de dades. Responsable: Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. Finalitat del tractament: Publicar el comentari. Legitimació: El teu consentiment. Comunicació de les dades: No es comunicaran a tercers excepte per obligació legal. Drets: Accés, rectificació, portabilitat, supressió. Contacte: info@gobmenorca.com. Protecció de dades personals
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.