Llibertat de pastilla

N'ha vengut un barquet nou tot carregat de pastilles, perquè dormiguem tranquils mentre mos desfan ses illes. Així sonava una cançoneta que el grup eivissenc Uc cantava allà pels anys vuitanta. Sembla que la tonada torna a agafar vigència veient les declaracions que s'estan fent aquests dies per part de les persones designades per agafar les regnes de les principals institucions públiques illenques.

Als càrrecs públics, igual que a la resta de gent, se'ls ha de jutjar especialment pel que fan, més que no pel que diuen. Tot i que hi ha missatges que també poden fer molt de mal si troben altaveus que els vagin repetint.

Diu la nova presidenta balear, literalment, que s'haurà acabat que Menorca sigui l'illa de les prohibicions, de les restriccions... I això què vol dir concretament? Si es mira el seu discurs d'investidura, sembla que s'hagi inspirat en el seu referent de Madrid. Cita catorze vegades la paraula llibertat. Llibertat econòmica, llibertat individual. La seva guia, diu talment, és la llibertat.

Paraules generalistes i expressions inconcretes que, si no tinguéssim els antecedents que tenim, no passarien de ser missatges polítics, consignes dirigides als seus seguidors o al grup que condicionarà el seu govern durant tota la legislatura. Però hi ha antecedents. I son molt preocupants.

Sabem molt bé què s'entén per llibertat en els cercles dels que es dediquen a l'economia especulativa. En els redols dels que compren i venen guanyant en una sola operació més que allò que podrà estalviar un treballador al llarg de tota la seva vida laboral.

Què serà aquesta llibertat quan s'apliqui a l'ordenació del territori de Menorca? Tornarem a fer naus agràries pagades amb doblers públics perquè es destinin després a usos turístics? És una curiosa manera de salvar la pagesia. O tal vegada és que, quan parlen de la gent del camp, no es refereixen als pagesos sinó als que fan negocis immobiliaris en el sòl rústic?

La llibertat serà tornar a fer parcs aquàtics en terrenys protegits que després els tribunals de justícia declaren il·legals? Serà fer informes altra vegada del departament de Turisme dient que els tobogans a l'aire lliure ajuden a desestacionalitzar la temporada?

O tal vegada el plantejament serà donar llibertat per fer piscines il·legals dient que són dipòsits per estalviar aigua i defensar després els promotors mentre s'enriuen a la cara de tots els menorquins?

O potser anirà de fer favors als que han fet cases sense llicència ni impostos, mentre aquells que ho han fet bé es queden amb un pam de nassos?

Que serà aquesta llibertat? Tal vegada seguir dient que no s'han de posar límits a la nàutica i que després els menorquins no puguin pagar el preu dels nous amarres, perquè la desregulació sempre acaba jugant a favor de qui pot pagar més?

Com s'ha defensat Menorca de la destrossa urbanística? Com s'ha evitat que s'urbanitzi Trebalúger, i Macarella, i Algendar, i Turqueta, i Binimel·là, i s'Albufera, i Llucalari, i... tants altres llocs? Amb llibertat? O amb regulacions que posen límits?

Per què no es mostren mai a la publicitat turística les zones que no van ser a temps de tenir límits? No surten les construccions que, amb total llibertat, van fer a l'arenal d'en Castell, ni les de Cala en Blanes. A la platja de Son Bou no surten els dos hotelots. A les fotos de cala Galdana no es veuen les construccions que la desfiguren. No es mostren, perquè allò que té valor, allò que fa que es mogui l'economia turística de Menorca, són les zones conservades. Els espais on, els promotors, no van disposar de la llibertat d'urbanitzar-les.

Aquesta llibertat, que cadascú s'imagina al seu favor però que acaba afavorint als de sempre, és la pastilla de la cançó eivissenca, que ajuda a dormir tranquils mentre mos desfan ses illes.

Però de l'experiència se n'aprèn. I molta gent no està disposada a entrar en aquesta fase que busca una població endormiscada. Pastilles, no gràcies.

Ens consta que hi ha gent de seny dins dels nous càrrecs. Caldrà mantenir l'esperança que els discursos -tot i ser d'investidura- siguin només teoria i que hi hagi cervells ben moblats per tal que puguin menar la nau per itineraris no gaire conflictius.

En qualsevol cas, és hora de discrepar d'aquelles veus que consideren que Menorca està perduda. Menorca està amenaçada, com ho ha estat tantes vegades. No és temps de rendir-se ni de plorar. És hora d'agafar compromisos per les jornades que venen.

(Escrit publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 10/07/2023)