Back to top

L'economia protectora

Prat de Lluriac

En un món on l'economia comanda tant, sempre convé anar pensant quines activitats econòmiques poden ajudar a conservar els valors que ens aporten diferencials de qualitat de vida. D'altra manera, l'excusa de poca productivitat o la impossibilitat de manteniment, serà la manera d'obrir portes cap a d'altres usos més conflictius.

Per a molta gent, és clar que ens trobem en un sistema econòmic mal de resoldre. Entre un plantejament inicial equivocat (pensar que es pot créixer sense límits en un planeta finit) i uns paràmetres que no mesuren allò que importa (el PIB també creix si entram en guerra) no és estrany que ens consti tant definir models de sostenibilitat.

La qüestió important és que, mentre s'espera que arribin temps més equidistants, la realitat va passant per damunt. De forma que, sense renunciar a que pugui arribar la desitjada situació utòpica, cal vigilar també el món terrenal actual. És allò de mirar l'horitzó per saber on et dirigeixes, sense deixar de vigilar les pedres que hi pot haver mentre es fa camí.

Ha costat molt aconseguir que algunes coses, considerades tradicionalment “improductives”, quedessin sostretes del mercat pur i dur. No fa tantes dècades que es van destrossar coves ancestrals per treure-hi quatre miserables camions de marbre. Que es van esgotar sistemes dunars sencers per tenir arena i construir pisos.

Que els talaiots es desmuntaven per a erigir monuments militars o directament per aixafar les pedres i fer carreteres. Que l'albufera des Grau es volia dragar per a convertir-la en un port esportiu, o que l'administració pública recompensava monetàriament a qui demostrava haver eliminat un milà reial.

Al llarg d'aquesta generació s'han fet avanços molt considerables, però encara es treballa sovint amb la idea d'illes de conservació. Espais protegits que es poden defensar amb la llei al seu costat, però generalment rodejats d'altres territoris amb una protecció molt més baixa, que es troben oferts amb molta més llibertat al mercat o als desitjos de la propietat.

És per aquests motius que convé pensar quines activitats econòmiques es volen impulsar, que contribueixin a la vegada a preservar determinats valors que no volem perdre. En la mesura que trobem fórmules (de vegades ideals i de vegades transitòries) tindrem una major defensa davant altres iniciatives que ens puguin resultar més males de digerir.

Quan es parla de sòl rústic a l'engròs, l'activitat més estratègica que hem tingut fins ara és l'agricultura i la ramaderia responsable. L'adjectiu importa, perquè quan és irresponsable no serveix per la premissa principal. Si atapeïm el territori de pesticides, excés d'adobs, regadius o purins, la condició de sostenibilitat no hi és. D'aquí la importància d'aprendre a discernir a l'hora de comprar productes, encara que siguin locals.

Si parlem de dimensió en l'aspecte econòmic, el turisme té un potencial enorme, altra vegada amb algun adjectiu que el controli. El turisme de natura, de paisatge, d'esport o de descoberta, pot ser útil si no perdem de vista la fragilitat d'allà on es treballa. Sortir de camins, escalar penyals o muntar grans esdeveniments en època de cria pot fer un mal qualitatiu a algunes espècies o espais. Però si es preveuen els efectes col·laterals negatius, es poden evitar i oferir un balanç positiu i interessant.

Les energies alternatives, amb criteris i condicions de reversibilitat, poden ser una sortida per alguns indrets amb molt baixa productivitat agrària, o per a rendibilitzar parts no usades en zones industrials, com fan a d'altres llocs d'Europa.

Reutilitzar instal·lacions existents per a convertir-les en referents de jornades de pensament sobre diferents temàtiques, substituir la caça (terrestre o submarina) per la fotografia, impulsar mòduls d'investigació sobre determinades qüestions per a posar-les en valor... En definitiva, buscar una economia que defensi allò que volem conservar.

Hi ha gent que, si no sent exactament allò que voldria sentir, assimila un missatge radicalment contrari al que s'està donant. És un risc que han de córrer aquells que opinen públicament. De vegades, proposar segons quins missatges pot ser com cridar dins una cisterna. Fins que s'obren pas.

I malgrat tot, cal seguir posant la proa a la recerca de models cada vegada més sostenibles. És l'obligació moral i és l'actitud que reconforta. Actuar per a preveure. Perquè hi ha espècimens, com els mateixos taurons, que no poden respirar si no estan sempre en moviment.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de dia 29/08/2016)

Comentaris

Economia protectora

Sempre admiro i respecto el que escriu en Miquel Camps, feta la premissa, diria que potser cal, des de els que poden fer-ho, concretar accions que ens portin a bon port. Aquest estiu no ha estat un bon model.

Efectivamente, economía protectora

"En definitiva, buscar una economia que defensi allò que volem conservar". Mmmmmm! El comentario anterior contradice la posición que tiene el Gob Menorca sobre el macroparque fotovoltaico de Punta Nati. Me gusta mas el posicionamiento del Gob Mallorca, integrado en la Xarxa de Sobirania Energètica de Mallorca, junto con SOM Energia, ALCAIB i Amics de la Terra. Se puede consultar en: http://www.gobmallorca.com/que-feim/energia-i-canvi-climatic/gob-som-energia-alcaib-i-amics-de-la-terra-deixen-clar-el-seu-posicionament-sobre-el-megaparc-fototovoltaic-de-santa-cirga-aixi-no

Excelente reflexión

Pensar las actividades que se quieren promocionar implica un debate no superficial y bien reflexionado, algo a lo que esta página siempre ayuda. Gracias por el artículo.

Economia protectora

Dicho con todo el respeto y el aprecio a la trayectoria del autor del artículo, la sensacion que da en éste es que se quiere escamotear el verdadero debate. Parece que solo caben la “serenidad” y la “actitud responsable” dando por bueno el proyecto de San Salomó. Aquí no se trata de entrar en un debate entre energías renovables y uso del territorio, de lo que se trata es de debatir hasta qué punto es preciso destruir para en nombre de las renovables. El conflicto está en admitir o no si es sostenible aquéllo que destruye algo único y valioso. Es curioso que, en cambio, se esté en contra de las torres eólicas porque “se ven”; es decir, afean una visual. Si es por eso, en Punta Nati se destruye de forma brutal y para siempre una visión etnográfica y paisajística excepcional. Si desaparece Punta Nati no quedará nada igual, ni en la isla ni fuera de ella. El debate debería estar en si el Consell está dispuesto a apoyar las iniciativas de cualquier particular en vez de establecer un plan energético global con control público, dejarse aconsejar por expertos, elaborar un mapa de espacios más adecuados y menos sensibles (bordes de rondas, ampliaciones de polígonos, cultivos abandonados, etc.), para colocar las renovables. Así que trabajáis con el territorio. Nadie lo discute, teneis ganada una reputación sólida y envidiable en ese campo. Bueno, con el territorio de Nati ya no vais a tener que trabajar. Cuando esta tecnología quede obsoleta, que quedará, el territorio ocupado quedará anegado para siempre por toneladas de hormigón. En fin, lo que parece subyacer en el fondo del artículo es que el GOB menorquín no tiene en mucho a Punta Nati -en esta isla llena de ANEIs no hubo uno para esta Punta-, que aparece por derecho propio entre los espacios agropecuarios más singulares del Estado y que está considerado como el territorio asociado a la piedra seca más importante del Mediterráneo. Por otro lado, Punta Nati es espacio de campeo y de caza sensible para los efectivos de milano real del NW, y eso si debería saberlo el GOB.

La fi del romanticisme

No dubto ni per un moment que aquestes paraules han estat escrites des de la millor voluntat i amb una profunda creença. Però hi ha vegades que les nostres conviccions no ens permeten veure la realitat amb claredat o simplement no volem veure-la. La realitat és que ens agradi o no, l'economia capitalista i el creixement etern com bé dius te un final proper i d'altra banda al nostre planeta patim de superpoblació i escasedat de recursos. La producció es pot optimitzar, sí. Però em temo que el terme desenvolupament sostenible és incongruent en sí mateix, i només aquesta pressió demogràfica sobre els nostres recursos acabarà tard o d'hora posant les coses al seu lloc. De fet com qualsevol altre procés natural. D'altra banda, parles també de la caça terrestre i submarina. Bé, encara que sembli contradictori crec sincerament que no es pot estar més en comunió amb la natura que mesclar-se amb ella, ser un animal més. Negar la mort és simplement no entendre la vida. I caçar per alimentar-se és la cosa més natural i poc reprobable que hi pot haver. Com sempre és cosa de cadascú practicar una caça responsable. Però pensa que menjar-se un peix caçat amb un fusell és simplement el que sembla, evidentment és una activitat extractiva però és que en aquesta vida no hi ha res innocu des d'un punt de vista mediambiental. En canvi menjar-se una gamba comprada al peixeter o al supermercat implica un recolzament a la pesca de bou amb tot el que suposa. Granges, horts, camps de cultiu tampoc es troben "naturalment" al nostre planeta i suposen un impacte medioambiental considerable encara que la producció es faci amb les millors pràctiques. És difícil no caure en la demagògia. Ens passa a tots. D'altra banda dir que valoro la tasca que feu, indispensable aquí a Menorca. Salut.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.