Back to top

Les ulleres de ciment

La Comunitat valenciana, sense restriccions urbanístiques, però en fallida econòmica.


Les primeres decisions en matèria de política territorial del Govern són molt preocupants. No només per als efectes negatius que poden tenir sobre la natura de l'illa, sinó perquè demostren una manca absoluta de projecte econòmic.

En la campanya electoral prèvia a les eleccions autonòmiques, es va fer molt el discurs que Menorca estava en crisi per culpa d'una excessiva protecció territorial. Ja se sap que en campanya es diven moltes coses que després no tenen res a veure amb la realitat. Però el més preocupant és que aquest missatge l'han repetit després els nous governants ja elegits.

Fins i tot hem sentit vàries vegades en els plenaris del Consell Insular que l'estratègia econòmica del nou equip de govern passa per modificar el PTI. I en aquesta línia, el nou Decret Llei que ha publicat el Govern Balear seria una primera passa, que ha estat aplaudida pel Conseller de Territori de Menorca, el Sr. Huguet.

Davant els contundents efectes de la crisi econòmica, molta gent té dubtes del què convé fer i qui més qui manco està disposat a acceptar fer sacrificis. I aquest és un terreny abonat pels grups de pressió que aconsegueixen introduir modificacions per exclusiu benefici propi. Però si algú té dubtes de l'efecte econòmic que causa una desregulació urbanística com la que s'està preparant per les Illes i també per a Menorca, basta que facem un guait a la Comunitat Valenciana.

Les terres valencianes han estat el paradigma de la construcció sense límits. La Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística de 2004 va crear la figura de l'agent urbanitzador, que podia promoure nous creixements urbanístics encara que els propietaris no hi estassin d'acord. Han tingut un creixement espectacular en aquest sentit, molt superior al de Balears, en alguns anys fins a 5 vegades més.

Allà no tenien cap PTI que limités la construcció al camp, ni a la ciutat, ni als extrarradis. No hi han faltat aeroports (alguns sense estrenar encara), grans instal·lacions de reclam turístic (Ciudad de la Luz, Ciudad de las Artes y las Ciencias, Terra Mítica...). Allà no només han permès les proves de Fórmula 1, sinó que hi han construït un circuit. I han tingut grans regates de vela, visites molt comentades i ambaixadors molt famosos. Saben quin és l'estat actual d'aquesta Comunitat?

La Comunitat Valenciana es troba en situació de fallida econòmica. L'Estat va haver d'acudir a rescatar-la el mes de desembre perquè no podia fer front als deutes bancaris i ja no li concedien nous crèdits. L'Estat tornarà actuar ara, en el mes de febrer, per evitar de nou que aquesta comunitat no es converteixi en la primera Grècia del Mediterrani occidental. Les tensions que es viuen al carrer entre estudiants i policia, són una bona mostra de la crispació social que allà es dóna. I tot això, sense límits urbanístics.

Tothom té clar que les sortides a la crisi no són fàcils. Hi ha coses que semblarien ben lògiques d'abordar, com ara intentar augmentar l'autonomia energètica per no haver de comprar tan de petroli a l'exterior. O mirar de promoure polítiques per garantir que disposarem de prou recursos d'aigua sense haver-la d'importar o de dessalar. O facilitar al màxim la comercialització de productes elaborats a la mateixa illa. Això són maneres de disminuir despesa.

Per augmentar ingressos, cal pensar en la venda d'idees i coneixements per poder captar recursos de l'exterior. I en matèria turística, significa insistir en la diferenciació de Menorca com a destí on trobar tranquil·litat, natura, salut, bona gastronomia i un paisatge excepcional. El PTI no és el problema. La rebaixa del PTI és una consigna política per aquells que no tenen altres idees.

Fa uns anys, algú va posar de moda les ulleres de ciment, que no deixen veure altra cosa. Entre tots, hauríem de promoure unes ulleres més transparents, que ens deixin veure la Menorca que desitjam i poder gaudir-la com es mereix.

 

Comentaris

REACTIVAR L'ACTIVITAT PRODUCTIVA

Molt interessant la reflexió. I molt bo el simil de les ulleres de ciment. El que reafirma aquesta apreciació i encara fa mes vergonyos, miop, incapaç o mal intencionat el comportament politic es que reactivar l'economia incidint sobre tots els potencials productius de Menorca pot generar mes feina per les empreses de construcció i tots els rams de serveis auxiliars, que promoure l'especulació urbanistica que solament reactiva un petit grup de persones, i que al marge d'estar fora del interes general son precisament les que menys necessitats ni patiments econòmics tenen en aquest moment.

Voldria recordar també que el

Voldria recordar també que el PP l' any 1998 va baratar la llei del sol espanyola, perquè es pogués edificar per tot. Van dir que així baixarien els preus del habitatge. Els següents 7 anys es va produir l'efecte contrari: la pujada de preus més espectacular de la historia. . Si més a més mirem on ens ha portat la bombolla inmobiliaria, cal preguntar-se per que volem mes del mateix.

Els uns i els altres

Es una llàstima que en el cas menorquí, on es fàcilment observable la finitud del territori, la pèrdua de paisatge, la lletjor que brolla i s’escampa arreu, la irreversibilitat dels fets, no tinguem el que es precís tenir per dir NO. Sembla senzill, un punyeter monosíl•lab, contundent, clar i que tothom entén, NO. Quan la llei i la norma s’aparten de la justícia i la raó l’ insubmissió es un dret natural, dret que no cal qui ningú ens beneeixi , el mer fet de ser nats i encara vius ens el confereix. La expressió col•lectiva de un gran NO, acompanyat de les actituds apropiades i una resolta determinació, no violenta, suposa de fet el pitjor mal son de qualsevol administració publica de tot pelatge i qualsevol color. No es tracta de la típica i fàtua orquestració política partidista on una colla d’infeliços son emprats com carn d’olla darrera uns eslògans fets a ca un publicista molt car i on es pretén un assetjament a la Bastilla de torn amb la col•laboració ingènua i gratuïta de un grapat de mes o menys ben intencionats a la par que sectàriament informats ciutadans, tot en un intent de “Fuig d’aquí que ara mi fotre jo” . No hem de permetre que ningú ens utilitzi pels seus fins, que creieu-me, mai seran els vostres. Ells viuen d’això de donar-nos cobertura, anonimat, consciencia de pertanyé a un col•lectiu on podem tirar la pedra i amagar la ma. Ells s’encarreguen de pensar per tu, de decidir per tu i de medrar per ells, mentre tu com un ximple t’omples la boca de NOSALTRES i ELLS, on nosaltres mai anem errats i ells son portadors de tots els mals. En la mes simplista i aberrant visió d’un mon extremadament complexa. Lluny d’això, es tracta del acte valent de actuar com a persona lliure, individual i única, dient “NO hi estic d’acord, per la meva part NO, NO en el meu nom”. I sumar persones, voluntats i NOS puntuals a cada una d’aquelles coses amb les que no podem transigir. Tractades individualment, una a una. No cal comprar el lot, que es el que volen els partits, vendre’ns tot el lot, com un paquet tancat, com en una mena de tot o res, un cistell de pomes on les podrides i fins i tot emmetzinades estan degudament despistades, mimèticament dissimulades entre les mes suculentes i que tots volem per nosaltres. El problema es que es arriscat ja que el ser humà es un animal que, infundadament, es té a si mateix en la mes alta consideració, però el cert es que tots i cadascú de nosaltres, coneixedors de com les gasten el congèneres ens fa por dir NO, no vagi ha ser que al girar el cap descobrim que ens han deixat sols i amb el cul al aire. Si tots fóssim acceptablement decents, ètics i generosos això no podria passar i ja no caldria que uns i altres ens fotesin per torns alterns i el poble tindria un control damunt els nostres administradors i gestors electes ,que no governants. Perquè permetem que aquells a qui votem i paguem el jornal per administrar allò que es públic i per tant comú, elaborin lleis, normes i decrets que al marge de la seva no provada utilitat, justícia o oportunitat, no son desitjades per una majoria ample del poble ?. O que podent ser adequades a certs entorns, no ho son a la nostra petita i insular realitat. Quan això es així, quan sense que ningú vulgui il•lícitament adjudicar-se i atresorar voluntats individuals que li son alienes, quan veritablement els ciutadans un a un, sense fer cessió per activa o per passiva a tercers del seus dret i veu es volen significar, es el moment de practicar col•lectivament, però des de la individualitat, la insubmissió i la desobediència civil. No siguem còmplices silents, absurds i gratuïts d’allò que no desitgem i que ens deixa sense futur en l'encalç de que quatre lladres tinguin un millor present. Ah! , per cert, un incís final; hi ha vegades en que l’enrenou que uns o altres podem organitzar no es correspon al sentit majoritari, senzillament fem o fan mes renou i emprant il•lícitament el nom del poble i la majoria es prova de imposar posicions que no son participades per una majoria silent, indolent o acollonida. Quan això es així un ha de ser conseqüent i ho ha de reconèixer i respectar uns criteris majoritaris encara que no els compartim.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.