Back to top

La reflexió energètica

El debat sobre la transició energètica fa un temps que ha començat. Tothom es declara sempre a favor de les renovables, però a l'hora de concretar on i com, solen sorgir discrepàncies.

A Menorca, el GOB fa uns anys que va analitzar les possibles vies per anar canviant de manera significativa l'energia fòssil cap a la renovable i això fonamenta els posicionaments en relació al tema energètic.

Un dels aspectes crucials d'aquesta anàlisi, és la constatació que, només amb plaques solars a les teulades, no es pot fer la transició energètica. Sense haver de deixar d'aprofitar aquests espais (el GOB té dues instal·lacions solars a teulades de Menorca), cal tenir consciència que no és el camí per a canviar de manera apreciable els percentatges.

Recordem que la nostra illa es nodreix ara mateix d'un 99 % d'energia fòssil. Si només ens fixam en l'electricitat, és un 97 %.  Dit d'altra manera, el parc eòlic de Milà (quan funcionen els quatre molins) sumat als parcs solars existents a Son Salomó i Binisafúller, només sumen el 3 % del subministre elèctric. Exceptuant aquesta discreta aportació, a 2017 encara ens abastim de fuel, gasoil i carbó.

Davant aquest panorama i amb el canvi climàtic que ja és aquí (i sembla que tindrà importants conseqüències ambientals i econòmiques), a Menorca només hi ha un projecte significatiu sobre la taula: l'ampliació de Son Salomó. Amb aquesta instal·lació es podria passar del 3 % al 20 % en renovables. No hi ha cap altre projecte en perspectiva que permeti fer canvis visibles en els percentatges. Per això, des del GOB s'ha treballat per mirar si podia ser compatible amb els valors de la zona.

L'actual conjuntura econòmica i legislativa fa que els parcs solars petits no siguin viables. De fet, quasi tots els que es van fer fa uns anys estan arruïnats. De manera que, si volem parcs solars, seran d'una dimensió considerable. Son Salomó és un parc gros, de 104 hectàrees i obliga a analitzar quin impacte pot causar sobre el territori.

Fruit de les negociacions que es van fer a Menorca quan es van les primeres instal·lacions, es va poder aplicar una metodologia ben diferent que la que es sol usar normalment. Aquí, les tanques no es van alterar amb moviments de terres ni anivellaments. Es claven directament unes bigues de ferro al terreny i les plaques es posen de manera que la part alta no arriba als dos metres. Aquest sistema de mantenir el terreny amb les mateixes condicions fa que sigui altament reversible. I en posar les plaques a poca alçada, es pot gestionar l'impacte paisatgístic sense gaire problemes.

A les tanques de Son Salomó no hi ha ecosistemes naturals destacats. Tampoc té gaire interès agrari, perquè la sobrexplotació que va patir al segle XIX va provocar un procés considerable de desertificació. Però precisament aquest ús intensiu va motivar la construcció de moltes barraques i construccions de pedra en sec, així com molts afloraments rocosos del terra, que confereixen un atractiu especial a l'entorn de Punta Nati.

És compatible aquest atractiu paisatgístic amb el parc projectat? Des del GOB creiem que si, i no ens caracteritzam per ser una gent que li importi poc la qüestió paisatgística.

Les plaques es munten a poca alçada, no s'intervé en les tanques de la vora del camí, i l'estudi d'impacte ambiental incorpora un estudi paisatgístic per garantir que la instal·lació no es vegi ni des de la carretera d'accés ni des del Camí de Cavalls.

La delimitació inicial que es va fer de la zona d'interès de Punta Nati per ser declarada Bé d'Interès Cultural agafava unes 2.400 hectàrees. El parc projectat, idò, representa un 4,5 % d'aquesta extensió. Si no es veu, Punta Nati pot seguir essent un paisatge emblemàtic i l'energia renovable de Menorca pot passar del 3 % al 20 %.

Totes les barraques, aljubs, ponts i demés elements etnològics que quedin dins del parc solar, han de ser obligatòriament restaurats sota la direcció d'un arqueòleg. Per tant, és cert que hi hauria 100 hectàrees amb plaques solars però també és cert que es pot treballar -i de fet, així s'ha condicionat el projecte- perquè no afecti el paisatge de Punta Nati.

Tots compartim el desig d'una societat que consumeixi manco i que aprenguem a funcionar de manera més eficient, però mentre això arriba, que no sembla ser aprop, seguim abastint-nos d'una energia molt contaminant.

El projecte previst té una inversió de devers 50 milions d'euros. En l'actualitat, no hi ha cap possibilitat que una despesa així es pugui fer per part de l'administració pública, ni només per inversors locals. I recordem que s'està parlant de poder arribar al 20 % de renovables. O sigui, que encara ens quedarà el 80 % per treballar-ho de la manera més adient possible.

Si no tenim més renovables, el vehicle elèctric no es serveix per contaminar menys (perquè el carregarem amb electricitat fòssil d'una central molt poc eficient). Els parcs eòlics són molt més conflictius que els solars (no es poden dissimular en el paisatge). El gas que es vol portar a les cases és una energia fòssil que no ajuda a disminuir emissions.

La gent que estima Menorca ha d'incorporar també que tenim tota una feina pendent en la transició energètica. Això ens obliga a afrontar un debat que no és fàcil, perquè l'energia renovable requerirà territori. Cal demanar-se quina és l'alternativa que volem i comprovar que pugui ser una realitat i no una quimera. Si no feim això i decidim esperar, el fum seguirà sortint.

Comentaris

energía solar

Amb totes les taulades de les naus dels Polígons sumarien unes quantes més ? Les taulades de les vivendes unifamiliars que podrien auto abastirse.....?

Teulades

Fa uns anys, quan els incentius del mercat feien que hi hagués instal·ladores interessades en trobar teulades per posar plaques solars, varem fer una prospecció amb una sèrie de naus dels polígons i ens vam trobar amb problemes no prevists. D'entrada, lògicament, no totes les teulades estan ben orientades, però després passa que moltes no tenen un sostre dissenyat per aguantar una instal·lació solar (que s'ha de poder fixar bé per controlar la tramuntana) i també que hi ha molts propietaris reacis a fermar-se en un lloguer del sostre per 25-30 anys, perquè potser d'aquí un temps voldran vendre la nau i no volen tenir servidumbres. Com deim a la nota, s'han d'aprofitar totes les teulades que es pugui, però quan es fan els càlculs, es constata que només amb això no canviam el percentatge de renovables de manera significativa. I aquest és el fons de la qüestió. Les renovables necessitaran territori. Tots estem gelosos del territori, però no podem ignorar la qüestió energètica i això ens obliga a pensar en criteris que ho facin viable, que ho facin reversible i que no generin impactes inadmissibles.

MINETAD.GOB.ES/ENERGIA

http://www.minetad.gob.es/energia/gas/Gas/Paginas/gasnatural.aspx Emisiones de CO2 El gas natural como cualquier otro combustible produce CO2; sin embargo, debido a la alta proporción de hidrógeno-carbono de sus moléculas, sus emisiones son un 40-50% menores de las del carbón y un 25-30% menores de las del fuel-oil. Emisiones de NOx Los óxidos de nitrógeno se producen en la combustión al combinarse radicales de nitrógeno, procedentes del propio combustible o bien, del propio aire, con el oxigeno de la combustión. Este fenómeno tiene lugar en reacciones de elevada temperatura, especialmente procesos industriales y en motores alternativos, alcanzándole proporciones del 95-98% de NO y del 2-5% de NO2. Dichos óxidos, por su carácter ácido contribuyen, junto con el SO2 a la lluvia ácida y a la formación del "smog" (término anglosajón que se refiere a la mezcla de humedad y humo que se produce en invierno sobre las grandes ciudades). La naturaleza del gas (su combustión tiene lugar en fase gaseosa) permite alcanzar una mezcla mas perfecta con el aire de combustión lo que conduce a combustiones completas y más eficientes, con un menor exceso de aire. La propia composición del gas natural genera dos veces menos emisiones de NOx que el carbón y 2,5 veces menos que el fuel-oil. Las modernas instalaciones tienen a reducir las emisiones actuando sobre la temperatura, concentración de nitrógeno y tiempos de residencia o eliminándolo una vez formado mediante dispositivos de reducción catalítica. Emisiones de SO2 Se trata del principal causante de la lluvia ácida, que a su vez es el responsable de la destrucción de los bosques y la acidificación de los lagos. El gas natural tiene un contenido en azufre inferior a las 10ppm (partes por millón) en forma de odorizante, por lo que la emisión de SO2 en su combustión es 150 veces menor a la del gas-oil, entre 70 y 1.500 veces menor que la del carbón y 2.500 veces menor que la que emite el fuel-oil. Emisiones de CH4 El metano, que constituye el principal componente del gas natural es un causante del efecto invernadero mas potente que el CO2, aunque las moléculas de metano tienen un tiempo de vida en la atmósfera mas corto que el del CO2.De acuerdo con estudios independientes, las perdidas directas de gas natural durante la extracción, trasporte y distribución a nivel mundial, se han estimado en 1% del total del gas transportado. La mayor parte de las emisiones de metano a la atmósfera son causadas por la actividad ganadera y los arrozales, que suponen alrededor del 50% de las emisiones causadas por el hombre. Partículas sólidas El gas natural se caracteriza por la ausencia de cualquier tipo de impurezas y residuos, lo que descarta cualquier emisión de partículas sólidas, hollines, humos, etc. y además permite, en muchos casos el uso de los gases de combustión de forma directa (cogeneración) o el empleo en motores de combustión interna.

Gas

Está demostrado que el gas contamina menos que el carbón, que el fuel o que el gasoil. El debate que tenemos en Menorca es porque el proyecto que se adjudicó la legislatura pasada se orienta a hacer llegar el gas a las casas particulares y a las empresas cercanas, para lo cual hay que construir una enorme trama (de 580 Kms) de acequias por calles y carreteras. Cuando se calcula el ahorro de emisiones potencial de este tipo de consumidores, es insignificante. Y la experiencia demuestra que, después de hacer una inversión enorme en una infraestructura de este tipo, se activan presiones para evitar otras ofertas que dificulten su amortización. Por ello pedimos que, en todo caso, se lleve a cabo sin trato de favor por parte de la administración pública. Paralelamente, hemos propuesto que se lleve gas en barco a la central térmica de Maó. Aquí si tenemos un gran consumidor y con una intervención mucho menor podríamos conseguir ahorros de emisiones muy significativas. Siempre pensando en una vida útil de unos 20-25 años, a partir de cuyo período esperamos poder disponer de otras tecnologias -como el hidrógeno- que ya se están aplicando a pequeña escala pero que aún necesita de más avances tecnológicos. Mientras, hay que avanzar lo que se pueda en renovables, para que la central -con gas o con otros combustibles- tenga que trabajar menos horas.    

Invertir en gas és invertir en Fracking

Cada cèntim que invertim en infraestructures gasístitiques és un cèntim que deixem d'invertir en renovables. No necessitem fer una transició al gas per després fer-ne una altra a les renovables. La tecnologia ja existeix, només cal millorar-la, fer-la més rentable i fer-hi una aposta política ambiciosa. Fem la necessària transició energètica, ja. Apostem per les renovables combinant projectes de petita i mitjana escala, amb autoconsum, autoconsum compartit i eficiència energètica. Menorca és una illa petita, plena de sol i amb població difusa. Una illa com la nostra hauria de ser fàcilment autosuficient i sostenible. El gran repte: el transport. A l'article es parla de l'ús elèctric. Amb el cotxe elèctric aquest s'incrementarà. Cal veure com reduir els desplaçaments i promoure una mobilitat més eficient (cotxe elèctric, compartit, etc). Tenim un gran exemple a l'illa veïna (http://ecotxe.coop/). Felicitats amics per aquesta gran aposta! Seguim!

Transició energètica

D'acord amb l'article que tanmateix ja apunta cap a un parell de qüestions més: "L'actual conjuntura econòmica i legislativa fa que els parcs solars petits no siguin viables". Cal treballar per canviar aquesta cojuntura, no pas resignar-s'hi. "En l'actualitat, no hi ha cap possibilitat que una despesa així es pugui fer per part de l'administració pública, ni només per inversors locals". Es pugui fer o es vulgui fer? Es pot treballar per un model cooperatiu o liderat pel sector públic?

Nous actors

Sense entrar en resignacions, cal convenir que la conjuntura econòmica és difícil de canviar des d'un àmbit local, i que la regulació legislativa, que depèn del govern central, tampoc sembla que hagi de modificar-se a curt termini malgrat ser una vergonya a nivell europeu. A més, hi ha una qüestió tècnica que apareix a diferents parts de l'illa i és que les actuals línies elèctriques no sempre poden aguantar una aportació significativa d'energia provinent d'un parc solar. El fet d'haver de construir una línia específica soterrada que vagi des del parc fins a la subestació més pròxima (en aquest cas, fins el polígon de Ciutadella) implica una inversió que requereix d'una dimensió important per ser assumible. Pel que fa als actors, creim que s'ha de treballar cara al futur. A dia d'avui, amb lleis que obliguen a destinar a pagar deute qualsevol superàvit que s'aconsegueixi, no hi ha cap administració ni suma d'administracions que pugui dinamitzar 50 milions per fer un parc solar. Creim que s'ha d'apostar perquè en aquests tipus d'instal·lacions hi participi el màxim nombre d'inversors locals, a fi que la generació d'enegia (i la prestació de territori) tengui una repercusió econòmica directa a l'illa. En aquest sentit, estem treballant amb el Consell Insular perquè la zona de l'abocador de Milà es converteixi en un nou productor d'energia renovable, remodelant el parc eòlic i posant plaques sobre els abocadors ja clausurats (unes 60 hectàrees). Hi ha més idees similars. Potser d'aquí uns anys ho aconseguim, però això no ha de frenar el present.

S'ha de treballar des de les bases

Som Energia ha recollir 2,5M€ en 24 hores en inversions en projectes renovables: https://www.somenergia.coop/ca/inversio-en-renovables/inverteix-al-capital-social/ Inversions amb una rentabilitat de 1,75% anual. No desestimem mai la força de la col·lectivitat. No depenem de les administracions, ni de qui té el capital. Només cal ser imaginatius i creatius. Si la xarxa és obsoleta perquè la distribuïdora no hi inverteix, caldrà començar a pensar en (re)municipialització, que en aquest cas podria anar liderada pel Consell Insular. Si volem un sistema elèctric intel·ligent amb generació distribuïda, és una barrera que algun dia haurem de trencar. I pel que fa a la legislació, mentre no cau la nefasta normativa actual, busquem els buits legals i les mentides. L'impost al sol va ser una farsa. Mai, ningú, ha pagat un cèntim per aquest impost que no saben com han d'aplicar. És tot tant absurd que ha de caure pel propi pes.

La reflexió energètica

Una vez más, se nos dice que todos somos ecologistas, pero unos más que otros, y algunos parecen tener la exclusiva. Es cansado insistir: Renovables sí, en Punta Nati no. En lugares especialmente sensibles, habiendo otros disponibles, no. Es la Administración la que tiene que decidir donde sí y donde no, y más en una isla pequeña, de valores paisajísticos elevados, donde se pretende “vender” (ya que no sentir) esa ilación ininterrumpida de la piedra en el carácter isleño, desde Punta Nati y la Menorca Talayótica hasta las canteras, las construcciones etnográficas o los propios edificios. El GOB hace unos años que analiza las posibles vías para ir cambiando de manera significativa la energía fósil hacia la renovable. Bien. Es decir, que como el GOB lleva años posicionándose, lo que dice va a misa. Pero en alguna ocasión puede estar equivocado, como todo el mundo. Sólo con placas solares en los tejados no se puede hacer la transición energética. Bien. Pongamos entonces los parques fotovoltaicos donde mejor se deba. Suelo anexo a polígonos industriales, terrenos arrasados sin valor paisajístico alguno, etc. Que en Menorca hay un consumo energético de procedencia fósil elevado, que hay que revertir esa tendencia, no se discute. Pero que a día de hoy sólo haya un proyecto de energías renovables no quiere decir que éste deba admitirse ciegamente. Si hay un nicho de negocio, como se dice ahora (y debería haberlo, a juzgar por el interés de los promotores), habrá quien quiera intentarlo. Y si la gente es incapaz de verlo, el Consell (y el GOB podría ayudarle mucho en este campo) debería ser el que alentase a los particulares y les diese facilidades económicas y fiscales si es preciso, si es que no puede acometer por sí mismo las instalaciones. Si la actual coyuntura económica y legislativa hace que los parques solares pequeños no sean viables, entonces, ¿Por qué el GOB de Mallorca se ha opuesto a un parque menor que el de Son Salomó? Las placas del actual parque se han colocado con un cerramiento más alto que las personas, que impide la visión. Un cerramiento más alto que el de cualquier paret rústica de la isla, por cierto. En el vídeo del programa de IBTV se dice que al colocar las placas bajas no se ven desde el faro de Punta Nati. Vosotros decís que tampoco se verían desde el camí de cavalls. Esto implica dos cosas: la primera es que, una vez que se coloquen las vallas, el paisaje deja de existir (no se ve), por lo cual tanto da lo que se meta detrás, y la segunda es que, al parecer, sólo preocupa que las instalaciones se vean o no desde el Faro, es decir, desde el lugar por excelencia de turismo de consumo compulsivo de toda Punta Nati, o desde el camí de cavalls (lo cual, como poco, parece poco creíble). Viva el turismo a la carta, lo único que parece que cabe proteger en este proyecto. En cuanto a sostener que un terreno en el que “se clavan directamente unas vigas de hierro” a lo largo y ancho de hectáreas y hectáreas es “reversible”… ¿Lo decís en serio? En las vallas de Son Salomó no hay ecosistemas naturales destacados –de paso, insistamos en que la declaración de impacto aprobada parece hecha a medida-. Tampoco tiene mucho interés agrario. Vale. Nunca defendimos tal cosa, no es eso lo que invocamos para su protección. No es eso lo único que caracteriza a un lugar como merecedor de protección. Lo cual enlaza con lo siguiente: ¿Es compatible su atractivo paisajístico con el parque proyectado? Nosotros creemos que no, y precisamente porque nos importa mucho la cuestión paisajística. Una cosa que acaba con el paisaje no es compatible con el paisaje. Punta Nati está desertificado, si se compara con los ANEIs menorquines, pero también lo están otros lugares del mundo que se conservan por sus características únicas. Y las características únicas de Nati tienen que ver con la percepción CULTURAL de un paisaje de piedra único, donde quien lo disfruta puede abarcar con la vista un vasto, magnífico territorio, sin toparse con vallas de dos metros ni placas solares. Un paisaje que ha sido apreciado en su justo valor por otras gentes que tampoco son analfabetas en la cuestión paisajística, como podrían ser los/las integrantes del ICOMOS. Y otra cosa. No se es por decir que se es. Se es por ser. Para mi sois una referencia única en la defensa del territorio (o sólo del no desertizado), y lo seguiréis siendo. Pero en este tema, no tanto ecológico como de sensibilidad paisajística y de señas de identidad extremadamente únicas de la isla, parece que sois lo contrario. El dinero también importa en la discusión de este tema, o más exactamente es lo que verdaderamente importa. Pero ¿siempre es necesario vender nuestra alma a quien ponga la pasta? En fin, al menos va dándose un cambio de lenguaje importante en esta polémica. El año pasado, la Comisión de Patrimonio aprobó “…aceptar la propuesta de reducción de 173 hectáreas a 104,82 de la superficie de la planta fotovoltaica de Son Salomó como mal menor (el subrayado es mío, el sentimiento de culpa es suyo) a la propuesta inicial …”, así como “…iniciar los estudios técnicos de declaración de Bien de Interés Cultural con la clasificación de lugar de interés etnológico de la zona de Punta Nati no incluida en los límites del parque solar «para evitar futuras ampliaciones de este proyecto, así como la eventual implantación de nuevas instalaciones en esta zona»”. Es decir, vamos a intentar que, como reconocemos que el lugar es extraordinario, no se destruya más. Bien clarito. Y desde el GOB ya se admite que existen “muchas barracas y construcciones de piedra en seco, así como muchos afloramientos rocosos del suelo, que confieren un atractivo especial en el entorno de Punta Nati”. Ese atractivo especial ha motivado la inclusión de este paisaje cultural entre los cien mejores de todo el Estado, o que los integrantes del Congreso Internacional sobre Piedra Seca califiquen a este paraje como el más importante en su estilo de todo el Mediterráneo, o que el propio Consell pretenda declarar BIC a lo que quede para que no se pueda deteriorar más, o que en el PTI fuese calificado como Suelo Rústico de Interés Paisajístico. ¿Más cosas?

Basta el egoismo

Este articulo es perfecto, estoy totalmente de accuerdo. Como se puede que Menorca sigue teniendo tanto retraso sobre este téma en 2017 ? Muchos paises de Europa nos dan examplos de que la energia solar funcciona perfectamente y es una NECECIDAD para nuestro futuro

Cada vez mas voces pidiendo proteger Punta Nati

La noticia de Hoy: https://youtu.be/OVWSpdqyuL8 Els col·lectius que s’oposen a l’ampliació del parc solar de Son Salomó, el més gran de les Balears, s’emparen ara amb tres informes de la UIB, l’Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques per evitar el projecte i aconseguir la protecció del paratge de Punta Nati. La Societat Martí i Bella ha demanat al Consell de Menorca que declari la zona com a Bé d’Interés Cultural. Té el suport de més de 3.000 firmes i un demolidor informe de l’ICOMOS de la Unesco alertant del perill de destrucció del paratge. Tan sols deixa fora de la zona a protegir l’àrea d’hortals i els límits actuals del parc solar que, en cas de tirar-se endavant, passarà d’ocupar les 13 hectàrees actuals a 117. NO HAY MEJOR CIEGO QUE EL QUE NO QUIERE VER. Cada vez hay mas apoyos de personas y entidades muy relevantes en la materia, sobre la necesidad de proteger este Paisaje Cultural. Desgraciadamente no encuentro esta sensibilidad entre los compañeros del Gob, con los que he compartido muchas reivindicaciones en defensa del territorio y de los cuales ahora discrepo profundamente.

anar a lo fàcil

És curiós que des del Govern sempre es digui que no és suficient instal·lar plaques solars als sostres, zones degradades i edificis públics quan la proporció de sostres amb plaques solars a les Illes és ridícula si les comparem amb països com Alemanya i Austràlia on si han apostat per l'autoconsum i la generació descentralitzada. En el transport, que també contribueix de forma important a la contaminació, tampoc hi ha cap avanç ni en foment del transport públic ni compartit i no massa en el tema dels cotxes elèctrics. A més també hi ha una qüestió ideològica de canvi de model econòmic, podem avançar en la mateixa línia que fins ara, acumulant l'energia en mans d'una pocs, o fomentar un model de generació d'energia descentralitzada i compartida. Quan hàgem explotat tots els sostres, les zones degradades, els edificis públics, el transport no contaminant públic i compartit ja ens plantejarem instal·lar mega parcs fotovoltaics, fins llavors pens que és anar a lo fàcil i contribuir una vegada mes a una model poc convenient per la ciutadania. Fomenten l'autoconsum, la generació descentralitzada i compartida, l'eficiència energètica, i investiguem noves fórmules de generació d'energies renovables (ones, excrements, etc.) abans de perpetuar el sistema de sempre, que acabarà amb els darrers espais naturals de les illes, i que perpetua el control d'energia en mans d'uns pocs. Feim les coses be per una vegada i aprofitem el canvi de model energètic per fer un món millor.

Balanç acceptable

Sabem que ens trobam davant un cas que provoca discrepàncies entre gent que normalment teníem acord en els posicionaments. Són persones amb les que mantenim molta coincidència amb els valors a defensar, però diferim en el balanç d'impactes positius i negatius del projecte en qüestió. Amb la tipologia d'instal·lació que es planteja, l'únic problema important pot ser el paisatgístic. Imaginem, com es diu, que pugui ser necessari alçar algunes parets seques amb dues fileres més de còdols del mateix tipus, o altre material que pugui quedar integrat, per tal que no es vegin les plaques solars. Això podria fer perdre, efectivament, una part de la visió actual en terrenys de Son Salamó, però no destrossaria el paisatge de Punta Nati. Perquè el paisatge de Punta Nati és molt més que aquesta part, va des de Cales Piques fins a Son Morell, que són devers 2.600 has. La zona potencialment afectada per alçament de murs representa, com a molt i si s'hagués d'actuar en tot el perímetre, el 4,5 % del paisatge característic de Punta Nati. Per tant, el debat és si acceptam perdre la visió actual d'alguns punts d'aquesta zona, a canvi de passar del 3 % de renovables al 20 %. En els debats que hem tingut al GOB hi ha unanimitat en que la balança tomba a favor del parc solar.

Model energetic

El problema paisatgístic no és l'únic, tenim l'oportunitat de canviar de model energètic i fomentar el model de generació descentralitzada i compartida, l'autoconsum i l'eficiència energètica o deixar la generació d'energia en mans d'uns pocs com sempre...

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.