Back to top

La planta que va tornar al mar

La riquesa biològica de l'entorn d'aquestes illes és impressionant, però moltes vegades no ho sabem valorar perquè per a noltros és quotidià. Si fa unes setmanes veiem que convivim amb una de les espècies més antigues del planeta -la tortugueta de les basses- avui podem parlar d'un dels organismes vius més grans i més vells que es coneixen actualment al món. El tenim al nostre arxipèlag i n'hauríem d'estar orgullosos.

“La vida sempre s'obre camí” diu una coneguda frase del film de Parc Juràssic. I això és el que mostra la història d'aquest increïble planeta, on les noves formes de vida, les extincions massives i les adaptacions, segueixen sorprenent a mesura que s'investiguen.

Així, sabem que hi hagut animals i plantes que, provinent originàriament del mar, es van adaptar més tard a viure en terra i encara, milers o milions d'anys després, tornaren al mar. Aquestes adaptacions costen d'entendre, perquè els temps i els ritmes de les evolucions no es mouen a escala humana.

La posidònia és una d'aquestes espècies que va tornar a colonitzar la mar, i no li ha anat malament fins ara. Sembla clar que el mar permet més refugi que la terra. A la praderia marina que hi ha entre Eivissa i Formentera, es va datar un exemplar amb 100.000 anys d'edat, i que tindria una extensió de 8 quilòmetres.

Poca broma amb la xifra. 1.000 segles és molt de temps. Amb les dades actuals, vol dir que aquest exemplar que viu sota el mar entre Eivissa i Formentera va començar el seu cicle vital bastant abans que l'espècie Homo sapiens arribés a Europa. I ja era un organisme vell quan va veure com la primera i rústica embarcació solcava el mar.

Diuen els entesos que la posidònia creix molt lentament. A raó d'un centímetre cada any, aproximadament. Per això, quan des del seu llit marí veu la panxa de llaüts, llanxes i velers que s'aturen a sobre seu i li arrien una àncora que li arrabassarà uns quants metres de tiges, deu pensar que no hem evolucionat gaire correctament.

Perquè, des de fa 50 anys, els humans ens tornem bojos per les platges. Més de 13 milions de turistes van venir l'any passat a Balears, bàsicament per prendre el sol i nedar a la platja. Ens agradi o no -alguns ho repeteixen constantment- vivim del turisme. D'acord. Noltros vivim del turisme de platja, però la platja viu de la posidònia. I això costa d'entendre a molts professionals del turisme.

Aquesta planta, longeva i parsimoniosa, és la responsable de gran part de l'arena de les famoses platges illenques. A diferència del continent, que rep molt de sediment d'origen fluvial, aquí l'arena prové devers en un 85 % dels petits organismes que es van desfent, molts d'ells criats a les praderies de posidònia. Amb aquesta estreta relació, no ens ha d'estranyar que sovint n'apareguin restes de sobre l'arena, que en alguns indrets el joc de l'onada i el vent converteixen en curioses bolles de fibra.

I amb el seu volum enorme i la seva condició de planta, captura molt de CO2 de l'atmosfera, es queda el carboni i emet oxigen. És doncs, una gran aliada per a combatre l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Aquesta guerra, però, l'està perdent. Aquests dies passats es publicava un article que advertia del problema que representa l'escalfament global per a la posidònia. El canvi climàtic causat per la mà humana va molt ràpid. Si l'aigua del mar es situa per sobre de 28 graus durant un temps prou llarg, la posidònia comença a morir-se. I els actuals pronòstics científics adverteixen que això pot passar en els pròxims 40 o 50 anys.

El mes de desembre s'ha de celebrar a París un encontre mundial per intentar frenar els efectes de l'activitat humana sobre el clima. A molts llocs s'estan fent ja activitats en relació a aquest tema. El dia 29 de novembre, es faran marxes i excursions per tot el món, a fi de demanar als líders mundials que tenguin coratge i que posin els interessos generals per sobre de les pressions de les grans corporacions econòmiques.

A Menorca s'organitza una excursió des de la plaça de la Catedral de Ciutadella fins el parc solar de Son Salomó. A peu, en bicicleta, en patinet o a cavall. Tothom hi hauria de participar. El canvi climàtic no diferencia entre ideologies, religions ni nacionalitats.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB a Menorca, al Diari Menorca de 09/11/2015)
 

Comentaris

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.