Back to top

La invasió petita

Detall d'una era, amb el disseny per evitar que les formigues treguin el gra

L'univers de les formigues és realment sorprenent. Moltes espècies practiquen l'agricultura i la ramaderia. Algunes perpetren l'esclavatge. D'altres construeixen nius amb sistemes naturals de calefacció, refrigeració i control de la humitat. Ves a saber si no seria mirant formigues que els humans van passar del nòmada paleolític al sedentari neolític.

Aquests dies es poden trobar algunes formigues grosses amb ales. Són els individus reproductors d'una varietat local, que fan un vol nupcial del qual només sobreviuran unes poques femelles fecundades. Però quan busquin un lloc adequat per enterrar-se i crear un nou equip on ser les reines, es poden trobar amb el greu risc de la presència d'una competidora exòtica, considerada com una de les pitjors espècies invasores del món.

A Menorca s'estimen unes 33 espècies de formigues. Requereix molta dedicació i estudi aprendre a diferenciar-les totes, encara que algunes han deixat una empremta prou considerable en el nostre paisatge rural, com seria el cas de la formiga granívora que recol·lecta llavors. Aquesta espècie trobava el seu paradís en les antigues eres, on es batia el gra i es separava de la palla. En uns dies, aquests batallons d'animalets, amb una potència proporcionalment formidable, podien requisar milers de grans cap els seus caus.

Com que eren temps on el menjar no sobrava, els pagesos van incorporar prest una innovació a les eres, que encara es pot veure. Es tracta d'una entalla feta a la part interior de les peces de marès que tanquen el cercle. Aquesta incisió està elaborada de forma que quan l'insecte, amb un gra a mos, intentava sortejar el dibuix de la paret de marès, es trobava amb que la força de la gravetat li feia caure de nou el seu botí dins l'era.

Durant les setmanes que duressin les batudes, elles provaven de manera incansable d'emportar-se aquell manà. A l'edèn formiguer s'hi podia accedir i engatar-se de plaer davant tant de menjar potencial, però com si d'un designi diví es tractàs, el fruit no sortiria mai del recinte i les que ho intentaven una vegada i una altra, se n'anaven cruixides i amb les mans (o les mandíbules) buides.

Com en la gent, en el món diminut també hi ha gustos i maneres molt diversos. S'estima que va ser en el segle XX quan van començar a establir-se a Menorca les primeres colònies d'una formiga originària d'Amèrica del Sud, anomenada popularment argentina, molt més petita que la nostra vesina granívora, però increïblement més voraç i agressiva.

Aquesta relativa nouvinguda menja de tot, sap viure molt bé vora l'home urbà, té vàries reines al niu, ataca en equip i, especialment, té la capacitat de construir colònies que comparteixen la mateixa olor química i no s'agredeixen. A Europa han construït un imperi de colònies col·laboradores, de Galícia fins Gènova. Un tractat de Schenguen per a connectar-se sota terra. 

Amb tals característiques, s'estan fent els amos de mig món (també a d'altres continents) amb la particularitat que ho fa de manera quasi imperceptible per als humans. Noltros només en prenem consciència quan entra a les cases, però el mal gros l'està provocant al medi natural, on desplaça i elimina moltes altres espècies.

També practica la ramaderia. En concret, els hi agraden molt els pugons que fan de plaga en algunes plantes. El pugó extreu el líquid de la planta i el transforma en una substància dolça, que cedeix en part a la formiga a canvi de protecció contra els insectes que els poden atacar. Amb la dèria d'anar conquerint noves places està provocant que hi hagi plantes amb dificultat de polinització, perquè els insectes que feien aquesta feina no hi van pels atacs de la formiga argentina. En algunes zones que s'han estudiat, s'ha vist que depreden també sobre les cries d'ocells o de mamífers. A la natura, el seu pas es fa notar.

No es sap que agafin esclaus -com si que fan algunes varietats que van a robar ous d'altres espècies per a sotmetre-les després com a mà d'obra- però ja es veu que la invasora té prou similituds amb la civilització actual. La nostra economia d'usar i tirar els hi va molt bé.

De fet, a una pel·lícula recreada sobre aquesta formiga que tenim dins les cases, el paradís somniat no tenia a veure amb una era plena de blat, sinó que es tractava d'una paperera pròxima, on sempre hi trobaven restes de menjar ràpid i llaunes de begudes ensucrades. Cadascú es fa el seu edèn particular.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de dia 15/02/16)

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.