Back to top

Incentius d'estiu

El paisatge va mudant. Del verd primaveral a l'ocre estiuenc. Les onades sense mar que el vent crea sobre els camps de cereals en època de pluges, donen pas a imatges més estàtiques, de rostolls i bales de palla. Els canvis agraris tenen molta relació amb el món de la natura en una illa com Menorca.

Si la sega és primerenca, pot malmetre molts nius. Perdius, sibil·lins, súl·leres, torroles i d'altres ocellets que crien al terra, han de tenir temps de treure la pollada endavant. N'hi ha que caminen just sortits de l'ou i la mare els porta a pasturar per buscar llavors i insectes. D'altres, requereixen d'uns dies de niu, on els pares els alimentaran de manera frenètica, perquè un metabolisme ràpid, a força d'evolució, fa que es desenvolupin molt ràpidament.

Fins fa uns anys, les segadores passaven per sobre de les plantes tallant-les i deixant gairebé un pam des del terra. Podia bastar en moltes ocasions per a sobreviure. Però la modernitat ha duit unes màquines que tallen més avall, per a aprofitar més el recurs agrari, i ara hi queden uns pocs centímetres.

Algunes de les tanques que s'han segat mostren al cap d'uns dies una mortalitat important de tortugues, que acostumen a tenir una alçada superior al nivell per on passa ara la màquina talladora. Els trossos de closca queden escampats per la tanca.

Potser qualque dia, la generalització en l'ús de determinades tecnologies, com ara la detecció de cossos de calor, podran donar més oportunitats a la convivència entre les activitats humanes i la conservació ambiental. I la màquina podrà sortejar els nius amb polls o, si es tracta de tortugues que han acumulat escalfor del sol, alçar lleugerament i per uns segons el nivell de sega.

No ho descartem. Una gran part de les persones que coneixen Menorca, per naixement o circumstàncies de la vida, hi tenen un lligam especial. I la gent, quan s'uneix per a causes engrescadores, pot fer grans coses amb molt poc.

A les recents festes de Sant Joan hem tornat a veure mostres de compromisos amb la sostenibilitat. Els voluntaris del col·lectiu Per la mar viva, van habilitar una enginyosa xarxa que va permetre capturar una gran quantitat de plàstic abocat a la part més interior del port i que, amb una mica de vent a favor, hagués acabat a la mar oberta.

Per la seva part, la màquina habilitada a la plaça dels Pins, fruit d'un esforç combinat entre entitats i institucions públiques, oferia 10 cèntims per cada envàs que fos entregat. Ben prest, es va mobilitzar un exèrcit de recollidors (infantils i no tant) que van recollir milers d'envasos. Demostrant que els ciutadans responen millor a incentius directes que no indirectes.

S'han de treballar els canvis importants, sense deixar de demostrar les coses amb avanços més modestos. Enguany s'han efectuat a l'illa algunes actuacions senzilles per aprofitar l'aigua de pluja. Instal·lant canals a terrats agraris i recuperant amb poca feina alguns aljubs, s'estima que s'hauran arreplegat unes 800 tones d'aigua. Que, si no hi ha res de nou, s'aniran multiplicant durant molts anys més. Més recursos per al camp i manco pressió sobre l'aqüífer. D'això es tracta.

Mentre es fan aquests demostracions, necessitem que els ajuntaments posin al seus plans municipals l'obligació de fer cisternes als edificis nous o a les rehabilitacions integrals. I que duguin endavant una reestructuració de tarifes (incentiu directe, com en els envasos) que baixin el preu a qui consumeix poc i l'augmentin al qui consumeix molt. El dia que això s'aconsegueixi, l'estalvi d'aigua serà de milers de m3. Mentrestant, n'intentarem seguir estalviant, al manco, a centenars.

Sempre n'hi ha que es desesperen i no volen fer el camí sinó és amb el vehicle més ràpid. D'altres creuen -a vegades amb raó- que hi ha el perill de fer un rentat d'imatge i acabar ajudant a que les coses no canviïn. Per sort, n'hi ha moltes i molts que consideren que no hi ha millor manera de continuar avançant que aconseguir fites, encara que siguin més modestes.

I que treballant en grup augmenta la capacitat d'anàlisi, s'incrementen les idees i es multipliquen els resultats. Hi ha itineraris feixucs, pels entrebancs que s'hi troben, però solen dir que el camí no és llarg quan estimes allò que hi cerques.

 

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 02/07/2018)

 

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.