Back to top

Frenar quina economia?

De tant en tant, es senten proclames que demanen eliminar els obstacles que puguin frenar l'economia. “No hi ha feina”, diuen, i s'han de donar màximes facilitats a les iniciatives econòmiques. Però si de veritat l'objectiu és combatre l'atur, potser caldria saber diferenciar quin tipus d'economia és la que es vol impulsar. Perquè no totes tenen els mateixos efectes.

Solen dir que les teories que apunten a una sola causa quasi sempre fallen. En els darrers temps, s'han fet vàries reformes laborals per abaratir l'acomiadament o per afavorir contractes petits i àgils. Per adaptar-se -proclamen- als temps que corren. I les veus dels representants de les patronals demanen aprofundir per aquest camí.

És per això que crida l'atenció que, quan s'analitza el mapa del treball a l'estat espanyol, sempre surten en primer lloc, com a regions amb manco atur, el País Basc i Navarra. I és curiós precisament perquè es tracta de zones amb salaris més alts que la mitjana, on hi ha un elevat nivell d'afiliació a sindicats i on es registren molts de contractes fixos.

Quan s'aprofundeix una mica en el tema es detecta que aquesta gent planifica a llarg termini el seu model econòmic i a més usen indicadors de resultat final i no només de dades intermèdies. Per exemple, aquí mesuram l'èxit o el fracàs de la temporada turística en base al nombre de turistes que venen, però els resultats finals de l'impacte real sobre una economia que pretengui certa durabilitat requereix altres anàlisis.

No és el mateix treballar perquè venguin més turistes que per fixar més economia a la regió. No resulta comparable un model que busca crear feina de qualsevol manera (de tres o quatre mesos a l'estiu), que una aposta per atreure llocs de treball qualificats i duradors. I tampoc es sembla de res pensar només en el turisme que incentivar reconversions (intel·ligents) en el sector de l'agricultura o de la indústria.

L'esclat de la bimbolla financera, seguida de la caiguda en picat de la bogeria immobiliària, ha fet molt de mal d'ençà uns anys. I és bo recordar que fa unes dècades es van viure processos que també mostraven la manca de nord en l'economia que buscam.

Molta gent recordarà la quantitat d'empreses que van tancar els anys en què la compra i venda de terrenys, o la pròpia construcció d'apartaments, tenia un retorn molt ràpid. Molts beneficis derivats de l'activitat industrial es va desviar llavores cap a l'activitat immobiliària, amb el resultat final de pèrdua de viabilitat -per descapitalització- de moltes indústries.

Hi van perdre els treballadors però aquells empresaris van guanyar molt de doblers. Aquesta és una mica la diferència entre l'economia especulativa (que inverteix i multiplica beneficis sense generar quasi bé feina per a ningú) i l'economia productiva (que treballa a mig i llarg termini i requereix de llocs de feina més duradors).

Quan es comparen aquestes realitats, va bé recordar la pressió ciutadana per defensar el territori que va impedir determinats processos urbanístics que, a la seva vegada, van frenar el desviament de recursos econòmics que haurien anat a l'especulació urbanística. D'aquesta manera, es van mantenir revertits sobre les indústries i van donar així oportunitat a la seva continuïtat. Hi podríem trobar noms ben destacats.

Exigir que les normatives ambientals es compleixin és una manera d'apostar per un model econòmic amb majors perspectives de durabilitat. El medi ambient pot ser un fre per a l'economia especulativa, que sempre busca fer coses en sòls protegits, atès que són més barats que els terrenys programats per a créixer. Però frenant això, sovint s'està facilitant que es crei una economia productiva, que és la que dona llocs de feina dignes.

Per això, hi ha conflictes quan s'autoritzen dràstiques intervencions en terrenys especialment protegits, però no n'hi ha quan s'implanten camps d'energia solar amb criteris d'integració. Hi ha polèmica quan, havent-hi sòl industrial de sobres, es volen posar indústries en sòl rústic, però hi ha acord amb les activitats agrícoles i ramaderes que fan una aposta estratègica de futur. Hi ha enfrontament si es modifiquen normes per poder urbanitzar el sòl rústic, però no n'hi ha per reutilitzar els casats dels llocs i els edificis pròxims que ja compten amb camins i xarxes d'abastiment.

No tota l'economia es pot posar dins el mateix sac. Hi ha una economia productiva, que pot servir a la gent i una economia especulativa, que concentra els diners en molt poques mans i que moltes vegades xoca amb les normatives de protecció territorial. Davant això no calen dogmes. Calen criteris.


(Article de Miquel Camps publicat al Diari Menorca de dia 10/11/14)

Comentaris

Canvi de model econòmic

Totalment d'acord amb en Miquel! Cal un canvi de perspectiva en la planificació del model econòmic de desenvolupament de Menorca i en el que volem per les generacions futures. Menorca hauria d'apostar per ser avanguarda en tecnologia del medi ambient. Hi ha molt recorregut que pot crear nous llocs de treball especialitzats en la ciència i la tecnologia mediambiental i que van de la mà amb l'aposta per la sostenibilitat i un turisme responsable a l'illa. Però sembla que manquen idees per a fer-ho possible.Ànims!

Sólo cabe la movilización sobre el terreno

Podemos hablar; y seguir hablando. Pero han decidido ignorarnos. Hay mucha pasta en juego y no van a renunciar a repartírselo. Si no nos movilizamos de una manera más contundente, nos habrán derrotado para siempre. Ocupemos la carretera de Alaior ya. Debemos actuar de manera inminente, o lo lamentaremos siempre.

Mirar lejano no es facil ma hay que intentar

El contraste siempre es entre objetivos de corto plazo y de largo plazo. "In the long period we are all dead", decia J.M.Keynes.... sobre todo los políticos, digo yo.... Sólo la naturaleza en su inmensa sabiduría, mira lejano y no tiene miedo del largo plazo : un olivar plantado ahora estarà sin duda más bonito y mas rentable.dentro de 40 años.

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per comprovar que sou un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.